Nadal començà amb la premissa clara d'intentar tancar el matx com més aviat millor i no va donar opció al rival en els primers moments. Li va rompre el servei, només començar, per col·locar en el marcador un avantatge de 2-0 que fou definitiu per al desenllaç d'aquesta mànega.
El mallorquí es trobava còmode sobre la pista i ho demostrava superant una vegada i una altra les pujades a la xarxa de l'adversari, que no aconseguia veure amb claredat la manera de superar-lo. Tampoc no li funcionaven les deixades, al teutó, que es desesperà davant el potencial físic d'un Nadal que tornava totes les pilotes. El primer set es tancà amb 6-3 per al manacorí, però Petzschner va saber reaccionar. La segona mànega va ser igualada i l'esportista germànic hi contrarestà les errades que li havien costat el primer set. Petzschner també millorà en el servei, va mantenir la iniciativa i els punts es convertiren en llargs intercanvis que descol·locaren el jugador illenc, que perdé el segon set per 6-4.
Encara que va voler refer-se'n, Nadal es trobà amb un rival ple de moral que de cada vegada estava millor. En la tercera mànega s'hagué d'arribar a la mort sobtada. Petzschner guanyà aquest set per 6-7 i deixà el manacorí en una situació compromesa.
Tanmateix, per derrotar Nadal és necessari arribar fins al final. El mallorquí es va ressentir de les molèsties al genoll, però va recórrer a la fortalesa mental i reaccionà per imposar-se en el quart parcial amb autoritat per 6-2. L'alemany no va saber frenar un rival que el tenia contra les cordes. El mallorquí, sense practicar el seu millor joc, aconseguí l'últim i definitiu set. Nadal oblidà els problemes físics i esborrà el potent servei del rival amb una col·lecció de deixades que el feren l'amo del partit després d'un cinquè set que acabà 6-3.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tristoi, haces justicia a tu nombre. Eres triste, muy triste.
El "nostre" Nadalet, quan no guanya comença a fer comèdia amb les seves hipotètiques lesions i el seu teatre de mal comediant. És el número 1 per punts, però no ho serà mai per joc ni per elegància ni per esportivitat. Així que tant és que renegui de la seva identitat i s'hagi declarat primer espanyol que mallorquí i que no digui mai en públic una paraula amb la seva llengua pròpia. Tanmateix allà on no n'hi ha que no en cerquin.