“La meva vida ha canviat de manera radical”

L'exgimnasta Elena Gómez, l'única atleta de l'Estat que s'ha penjat la medalla d'or en uns mundials, organitza la segona edició del Gymnastic Summer Tour 2010, un campus que acostarà aquest estiu la gimnàstica a cinc localitats illenques: Palma, Llucmajor, Andratx, Alcúdia i Manacor. La campiona manacorina ens explica en què consisteix aquesta iniciativa i repassa amb dBalears els seus darrers anys després de deixar l'alta competició.

Quin és l'objectiu principal del Gymnastic Summer Tour?
L'objectiu principal és practicar gimnàstica artística, sempre mitjançant el joc. Aprofitant que dura una setmana sencera, el que hi feim és combinar la gimnàstica amb altres activitats com tallers, xerrades d'esportistes i coreografies. D'aquesta manera aconseguim un campus molt més dinàmic.

Tots els participants faran les mateixes activitats?
No, els dividim segons el nivell. N'hi ha que ja estan federats i han de menester una feina més específica, mentre que altres no han practicat mai la gimnàstica i han de menester un altre tipus d'activitat. El nivell i l'edat són el que marca aquests grups -el sexe no hi té res a veure- i la base és la mateixa per a ambdós.

Quina rebuda ha tingut la iniciativa?
Hem tingut una acollida molt bona. Encara que la gent espera el darrer moment, a Palma, per exemple, ja està ple. Llucmajor i Manacor també hi han respost molt bé, però fins que no tinguem les dates concretes de cada seu, no sabrem el nombre de participants definitius.

Ha estat gaire complicat organitzar el campus en cinc localitats diferents?
L'any passat només va durar una setmana, a Manacor. Enguany, la feina s'ha multiplicat per cinc. Has de cercar cinc instal·lacions, cinc ajuntaments, aconseguir el material necessari... és molta feina. La instal·lació més bona és la d'Alcúdia, perquè tenen l'escola de gimnàstica.

Cap a on s'han d'adreçar després els participants del campus que vulguin continuar practicant gimnàstica?
A Alcúdia i a Palma n'hi ha les escoles municipals; a Manacor, no- saltres hi tenim Novagimnàstica; a Llucmajor, Cristina Gázquez n'obrirà una i a Andratx hi ha l'escola de rítmica.

Què esperau d'aquesta segona edició?
L'experiència de l'any passat va ser molt positiva. Era el primer i no sabíem gaire bé com aniria. La gent hi respongué molt bé i el millor és que molts continuaren a l'escola de gimnàstica, de manera que se'n complí un dels objectius principals, que és que els joves s'acostumin a practicar esport habitualment. Enguany, amb cinc seus, esperam que els resultats siguin encara millors. L'esport és una eina per transmetre valors, feina en equip, constància, etc. És molt important promocionar l'esport per arribar als joves.

És car, practicar gimnàstica?
Per a l'esportista no: basta un xandall. El que sí que has de menester és una bona instal·lació, però això depèn més de les institucions i dels clubs. Vaig anar als EUA i allà els pavellons eren impressionants. El problema a Espanya és que tot està molt enfocat cap als esports més populars, com poden ser el futbol, el bàsquet i el tennis.

Us retiràreu el 2006. això ha canviat gaire la vostra vida des de llavors?
De manera radical: des dels tretze anys tenia una jornada laboral d'unes set hores de feina diària. És el que t'exigeix la gimnàstica. És un esport que esgota tant físicament com psicològicament. Si vols una beca t'has d'esforçar; no et pots relaxar, perquè t'exigeixen el màxim: hi ha molta pressió. A més, quan t'hi dediques vuit hores cada dia, no basta participar.

Quan mirau enrere i pensau en la vostra carrera, n'estau satisfeta?
És clar que sí. Sempre trec el més positiu de les coses. Per ventura, l'únic emperò va ser no aconseguir cap medalla olímpica, encara que aquest és un dels pocs casos en què gairebé es podria dir que el fet d'haver participat és un premi. En la gimnàstica el més important són els mundials, en els quals s'aconsegueix el passaport olímpic, que es pot veure al final més com un premi.

Trobau res a faltar?
Sí, és clar, sempre trobes coses a faltar. La vida d'ara no té res a veure amb la que tenia abans. En trobes a faltar els viatges, la tensió de la competició, la vida amb les companyes -érem de tot arreu i ara és molt difícil coincidir-hi.

I què és el que més apreciau després d'haver-vos retirat de l'alta competició?
La tranquil·litat que tenc ara. Si me'n vull anar a dormir tard, ho puc fer sense que m'afecti en el rendiment. Quant al tema de la dieta, per salut s'ha de menjar bé, però ara em puc cruspir una hamburguesa si em ve de ganes. La veritat és que menjava molt millor abans que ara i en més quantitat, encara que també ho cremava tot.

Com varen ser els primers dies després de deixar-ho?
Ho vaig deixar tot. No sabia què fer: varen ser un parell d'anys molt complicats. Em varen amollar la mà i estava molt desorientada.

Heu complit cap capritx?
He aprofitat per tenir vacacions de ver. En cinc anys, havia tingut 15 dies dues vegades i vaig aprofitar per gaudir de vacances de veritat, cosa que no ho havia fet mai.

Com va ser la vostra experiència televisiva?
Genial, a Esport divertit amb en Xavi (Torres). Tots dos tenim unes ganes boges de repetir-ho, perquè va ser molt divertit. La feina amb els infants sempre m'ha agradat i aquest programa fomentava molt l'esport amb els menuts.

A partir d'aquí, la vostra feina ha estat més encaminada a l'Administració pública...
Sí, després vaig estar al Consell de Mallorca, fins fa un parell de mesos, en un tema més bé administratiu. Va ser una bona experiència, sobretot perquè he pogut veure com funciona una Administració -massa complex: s'ha de simplificar tot per oferir un servei millor.

I actualment...
Ara feim molta feina a l'escola de gimnàstica de Manacor i des d'allà organitzam el campus. També fa un parell de setmanes que he començat al Govern. Aquí encara m'estic adaptant, però la feina serà de coordinació en la Comissió d'Esport i Dona. La intenció és fer un estudi per veure quina és la situació a les Balears. Hi ha molts d'aspectes que s'han de canviar. Hi ha més dones que practiquen esport per tenir esment de la salut, però a l'hora de fer esport federat, els homes hi són majoria. En aquest sentit falten referents femenins: hi són, però s'han de donar a conèixer.