El candidat a la presidència del Barça Sandro Rosell es fotografià amb tot el seu equip.

El candidat a la presidència del Barça Sandro Rosell es fotografià amb tot el seu equip. | Albert Oliv

dBalearsBarcelona14/06/10 0:00
TW
0

Sandro Rosell es convertí ahir en el nou màxim mandatari del Futbol Club Barcelona per als pròxims 6 anys i agafa el relleu de Joan Laporta, després de guanyar les eleccions presidencials amb el 61,35% dels vots (35.021), superant clarament la resta de candidats. Agustí Benedito fou el segon més votat amb un 14,09% (8.084) dels sufragis i millorà els resultats de Marc Ingla, qui obtingué 7.014 vots (12,29%), i Jaume Ferrer, el candidat continuista, que es presentà als comicis amb l'aval de Joan Laporta i que fou el gran derrotat, ja que únicament rebé el 10,80% dels suports (6.168). En total votaren 57.088 socis, la qual cosa representa el 48,11% del cens.

Ambient de festa al Camp Nou

No va haver-hi partit, però el Camp Nou es podria haver omplit. No hi va haver futbol, però l'afició va anar a l'estadi amb la camiseta, els al·lots, les ulleres de sol i ganes de gaudir d'una jornada electoral que es va acabar convertint en un dia festiu i que va registrar la participació més alta de la història del Barça en unes eleccions.

Per la gran majoria, els comicis eren motiu suficient per amarar-se del 'món Barça' durant unes hores: el club va convidar tots els socis a recórrer el museu i el vestidor del primer equip i durant gairebé tot el matí hi va haver coes de gairebé dues hores. També es podia visitar l'autobús que utilitzà l'equip de Guardiola, jugar al bàsquet o tirar uns penals.

L'activitat va començar poc després de les nou del matí. Joan Laporta, previsor, fou la primera cara coneguda que va votar. L'encara president hi aparegué envoltat de centenars de persones que el varen aclamar com el millor president de la història del club.

A poc a poc, els candidats van acudir a la seva mesa corresponent. Primer Sandro Rosell, el gran favorit, acompanyat de la família i de nombrosos seguidors. Més tard Jaume Ferrer, aclamat com a president pels seus companys de candidatura, fidel al paper d'aspirant discret.

A Agustí Benedito, en canvi, l'esperava al costat de la mesa 12 Montse Benet, la seva mare, que li va fer dues besades abans de dipositar la seva papereta dins l'urna. Al migdia, tots els candidats havien votat. El darrer va ser Marc Ingla, amb tres exvicepresidents més: Sorià, Vicens i Godall.

No hi varen faltar algunes petites reclamacions, relacionades amb les paperetes: Benedito assegurà que durant un parell d'hores, a deu meses van desaparèixer les seves; Ferrer també va reclamar per escrit per un problema similar. Res de greu. No es van registrar incidents de consideració en les 120 meses de votacions.

A poc a poc anaren exercint el seu dret personatges coneguts, sobretot expresidents o històrics. Hi comparegueren Joan Gaspart, Josep Maria Minguella, Jordi Majó, Lluís Bassat, Jaume Guixa i un llarg etcètera.

Josep Lluís Núñez hi anà passades les sis i mitja de l'horabaixa. El crit de "Núñez, president!" ja és un clàssic quan els socis estan cridats a votar. També a l'entrenador del Barça de les 6 Copes, Pep Guardiola, li van cridar 'president, president' quan va anar a la seva mesa, la 51a, quan mancava una hora per al tancament de les urnes.