TW
0

El Reial Mallorca no és un bon negoci. Ben al contrari. Des que el club es convertí en Societat Anònima Esportiva, l'any 1992, les pèrdues han estat una constant. De fet, ha estat habitual que els diferents propietaris s'hagin vist obligats a fer i a cobrir diferents ampliacions de capital -en definitiva, a afegir-hi doblers-.

En aquest sentit, fou a la temporada 2002/2003 quan el Reial Mallorca acumulà un major dèficit. Aleshores, es tancà l'exercici amb un total de 15.224.044,67 euros de dèficit, després de sumar 21.810.904,37 euros d'ingressos i gastar un total de 37.034.949,04. Aleshores, el màxim accionista era encara el Grupo Zeta, tot i que des de la desaparició d'Antonio Asensio Pizarro l'autofinançament de l'entitat era una obligació. Mateu Alemany era el president de la Societat Anònima Esportiva i tenia ja nombrosos problemes perquè l'entitat aconseguís finançament. Fou, almanco des del punt de vista comptable, la pitjor campanya del Reial Mallorca. Mai les pèrdues no havien estat tan elevades i mai no ho han tornat a ser, almenys fins ara. En acabar el curs, el Grupo Zeta decidí fer una quantiosa ampliació de capital que permetés que empresaris mallorquins entrassin a l'accionariat de l'entitat.

Les pèrdues, superiors als 15 milions d'euros, obligaren a fer una ampliació de capital de 10.050.002,86 euros, que fou coberta íntegrament per empresaris d'aquesta terra. Així, Cursach, que també controlava el paquet accionarial de Joan Tolo Seguí i Mateu Palmer, se'n convertí en el màxim accionista. Ningú no qüestionà la continuïtat de Mateu Alemany com a president. Vicenç Grande entrà per primera vegada a formar part del consell d'administració. L'exercici 2003/2004, després de les pèrdues de l'any anterior, es va tancar amb un superàvit rècord de 5.856.217,62 euros. Aquests guanys foren provocats, entre altres coses, per un benefici als traspassos de 12.419.455,76 euros. Així mateix, fou la temporada 2003/2004 quan el Reial Mallorca va vendre la ciutat esportiva de Son Bibiloni i els títols de copropietat del Lluís Sitjar a la Fundació Reial Mallorca per més de 6.100.000 euros.

La campanya 2004/2005, amb Grande i Zeta ostentant el 20 per cernt de les accions i Mateu Alemany encara com a president, es va tancar amb un dèficit de 2.326.534,72 euros. A l'estiu del 2005, Grande passà a controlar l'entitat i se'n convertí en màxim accionista i president. El primer exercici del promotor immobiliari com a president es va tancar amb pèrdues milionàries (8.727.814,42 euros).

El curs 2006/2007, segon de Grande com a màxim accionista i president, es va tancar amb pèrdues de 2.669.113,62 euros. Grande es va veure obligat a fer una nova operació acordió -disminució i simultània ampliació de capital- de 4.800.000 euros. La campanya 2007/2008 es va tancar amb un petit benefici de 715.450,48 euros, però fou imprescindible fer una reducció de capital i, simultàniament, es tornà a ampliar en un import de 2.984.850 euros. És a dir, que Grande es va veure obligat a tornar a afegir-hi doblers. D'aquesta manera, el capital social, que fins ara no s'ha vist alterat, quedà fixat en 4.784.850 euros. Queda pendent de desemborsar 1.486.621 euros.

Finalment, l'exercici 2008/2009 es va tancar amb pèrdues molt importants, que arribaren als 5.243.385,28 euros. Determinar la responsabilitat de l'exercici és complicat, ja que, a més de Vicenç Grande, exerciren de presidents durant la temporada Joaquín García, executiu del Grup Drac, i Mateu Alemany, que arribà al club el gener i l'aconseguí salvar d'un descens que semblava inevitable. Alemany anuncià que compraria les accions de Grande l'abril i el trenta de juny en va formalitzar l'adquisició davant notari.