El Sevilla, campió!

Diego Capel i Jesús Navas, els dos jugadors més destacats dels sevillistes, regalaren al conjunt andalús el títol de Copa, el cinquè de la seva història, després de superar l'Atlètic de Madrid en una disputada final (0-2). Un gol al principi, en el minut 5, i un altre al final, en el 92, de Capel i de Navas respectivament, varen posar fi a la resistència dels atlètics, que varen ser millors en la primera meitat però que no varen saber capgirar la situació en un segon temps en què va aparèixer el millor Sevilla. El partit que va servir de punt final a la temporada futbolística va respondre a les expectatives: dos equips cercant la victòria, amb un futbol directe, varen oferir un gran espectacle. El gol de Capel va determinar el ritme del joc, encara que l'Atlètic va creure en el somni del doblet durant molts minuts.

En una final entre dos conjunts amb trajectòries similars aquesta temporada, amb canvis de tècnics a la meitat del camí i amb els objectius plantejats més o menys coberts, el Sevilla va ser més precís i es va emportar el títol de Copa, el cinquè en set finals.

Capel marcà en la primera ocasió clara. Va agafar un rebuig de Domínguez i va posar la pilota a la cantonada dreta de la porteria de De Gea. El gol dels andalusos no va despertar la por de l'Atlètic de Madrid, que des de l'arribada de Quique Sánchez Flores sembla que ha oblidat el seu històric caràcter ciclotímic. El Sevilla va marcar en el minut 5, amb una dianan que premiava la seva bona arrancada i posada en escena, millors que les del rival. Amb Capel i, sobretot, Navas per les bandes, els d'Antonio Àlvarez arribar bé en els primers minuts. No la va encertar Kanouté en la primera centrada de Navas (m. 4), però Capel sí.

A partir de llavors, els madrilenys no es varen desesperar. Cercaren els espais perquè entràs en joc la seva parella de davanters, Forlán i Agüero, però el Sevilla se sentia còmode: esperava, perquè se sabia capaç de fulminar el rival amb la velocitat dels seus extrems i la capacitat rematadora de Negredo i, sobretot, de Kanouté. Malgrat els problemes de creació de la parella Assunçao-Tiago, els matalassers prengueren les regnes de la situació i disposaren d'una triple ocasió en la qual ni Agüero, ni Forlán ni Tiago no varen saber batre Palop (m.11).
Amb un Sevilla més contemporitzador, confiant en la seva fortalesa en les contres, l'Atlètic va començar a cercar solucions. Li faltava fluïdesa per les bandes, on Simao i Reyes tenien problemes per desbordar, però principalment espai per a la parella atacant. Malgrat això i, llevat d'una indecisió de Perea que no va aprofitar Squilaci (m.27), totes les ocasions del primer temps varen ser a favor dels atlètics, de manera especial en la recta final.

Els sevillans, ben armats darrere i amb l'ajuda del bomber Zokora a la medul·lar, resistiren amb alguns problemes fins que, després d'un xut llunyà de Tiago (m.50), veieren les orelles al llop i jugassin amb més determinació. Es mostraren més actius Capel i Navas, Konko es va projectar per la dreta i el Sevilla volia resoldre el partit. Va tenir el 0-2 Negredo, en una espectacular acció de Kanouté que el madrileny va desaprofitar i Quique va reaccionar amb l'entrada de Jurado i Raúl García.

Cada vegada més aclaparat pel temps, l'Atlètic ja no era el de la primera meitat. Es va apropar en una gran jugada de Tiago continuada per Jurado, que no va trobar rematador; i en una rematada de Forlán (m.77) rebutjada per Palop, que ja no va sofrir els rigors de la davantera blanc-i-vermella com en els primers 45 minuts.
Va ser aquesta el darrer intent de l'Atlètic. Fos físicament, l'equip de Quique Sánchez Flores va arriscar i es va trobar amb la velocitat terminal de Navas per liquidar el partit. Va esclatar el gol nord, en el minut 92, i el Sevilla es va emportar el partit i va demostrar la seva fiabilitat en aquest tipus de compromisos.

I és que els sevillistes acumulen sis títols en 4 anys: 2 copes de la UEFA, 2 Copes del Rei, una Supercopa d'Espanya i una d'Europa. A més, és el Sevilla qui repeteix un títol en una final de Copa que havia vist vuit campions en els últims vuit anys.