Jugar amb foc

Ajustar la despesa als ingressos és imprescindible. No queda altre remei. És, en definitiva, el que feim tots els ciutadans. Suposarà importants sacrificis i Mateu Alemany haurà d'adoptar decisions ben doloroses, però inevitables. En tot cas, la supervivència del Reial Mallorca es troba sempre per sobre dels interessos personals, per molt transcendentals i vitals que siguin.

Avui estic una mica més tranquil respecte del futur de l'entitat, ja que tenc el convenciment que a Alemany no li tremolarà la mà a l'hora de ficar les tisores i retallar. Hi ha massa en joc. El propietari de la Societat Anònima Esportiva s'ha adonat que el director esportiu, Fernando Pons, ha d'abandonar l'entitat com més aviat millor. Guanyar doblers és lícit, guanyar molts de doblers és lícit, fer-se milionari amb el futbol és lícit, però Nando Pons, tot i que ho hagi fet des de la legalitat, ha mantingut una conducta èticament reprovable. Tothom té dret a defensar els seus interessos, però quan per guanyar un euro -o un milió- perjudiques l'empresa que et paga... Nando Pons ha perjudicat, i molt, el ReialMallorca. Alemany ho sap, fa mesos que no confia en ell i sospira perquè el director esportiu, en un exercici de responsabilitat i mallorquinisme, retorni el milió d'euros que Grande li va regalar en forma de gratificació.

Però l'anunciada reestructuració del Reial Mallorca no afectarà únicament Nando Pons. És evident que la principal despesa que serà dràsticament retallada serà la destinada al pagament del sous de la primera plantilla. I, és clar, en rebaixar els doblers pels futbolistes és inevitable que minvi la qualitat. El drama del descens es converteix aleshores en el gran perill. Alemany ho sap, però confia en una bona gestió esportiva per no caure en el pou de la Segona Divisió. És clar, es fa així necessària una aposta ferma, clara i decidida pel planter, per Son Bibiloni, on també hi haurà una gran remodelació. Es tracta, en definitiva, de racionalitzar la gestió. D'emprar el sentit comú. Ni més ni pus.