El somni de la Lliga de Campions era probablement un somni massa gran per a un equip que a l'inici de la temporada es conformava a no baixar a Segona.
El Mallorca ha fet una gran temporada esportiva, però les dues darreres, si parlam de temes institucionals, han estat per oblidar. Tot el ridícul que no hem fet damunt el terreny de joc l'hem fet als despatxos. Podem recordar el cas Davidson, amb declaracions, promeses i passejades amb un cert gat per Calvià. Podem recordar aquell àrab que tenia interès a comprar el club i posar taaaaaaaaaaaaaaants de doblers.
Podem recordar González, la seva majestuosa casa i un acord que semblava imminent. Podem recordar Martín Asensio i la seva compravenda. Podem recordar la verbalització d'un acord institucional per donar moooooooooooolts dels doblers al club. Podem recordar com el club va anar a parar a mans de Mateu Alemany, com el va vendre i com el va recuperar. Podem recordar uns grans èxits esportius amb un estadi amb entrades baixíssimes. Podem recordar una manca de suport social enorme. Podem recordar la inexistent política del club per tal de fer més mallorquinisme. Podem recordar les males cares i les males paraules del tècnic, Gregorio Manzano. Uff, una temporada per recordar i per oblidar?
No ho tenc clar. El que sí és per recordar és una persona que ens ha deixat durant aquest any, Miquel Dalmau. Tant de bo tots els presidents del RCD Mallorca tenguessin el seu tarannà!
El pitjor, però, no és el que hem passat. El pitjor és que, tot i els bons resultats de l'equip, tothom, que està sumit en un manca d'il·lusió i esperança, es demana què passarà l'any que ve, on serem, qui serà el propietari del club i on acabarà aquesta història tragicòmica. Tot promet que aquest estiu serà intens i que, tot i cessar l'activitat esportiva, el Reial Mallorca continuarà essent notícia. Esperem que sigui per bé...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.