Sense Champions en el darrer sospir

Mallorca: Aouate; Mattioni, Ramis, Nunes, Ayoze; Varela (Mario Suárez, m.57), Martí, Borja Valero (Pezzolano, m.82), Castro; Víctor Casadesús (Webó, m.77) i Aduriz.

RCD Espanyol: Alvarez; Amat, García, Ruiz, Roncaglia; Verdú, Forlín, Marquès, Ben Sahar; Luis García (Tall, m.65) i Osvaldo (Carreró, m.46).

Gols:
1-0, M.23: Víctor Casadesús.
2-0, M.78: Mario Suárez.

Arbitre: Pérez Burrull (comitè càntabre). Va amonestar Víctor Ruiz, Varela, Luis García, Mario Suárez i Nunes.

Incidències: Partit corresponent a la trenta-vuitena jornada del campionat de Lliga disputat a l'estadi de Son Moix davant d'uns 14.000 espectadors. Abans del partit, el president del Mallorca, Bartomeu Vidal, va lliurar la insígnia d'or a l'exjugador Bernat Sans per les catorze temporades en què va defensar la samarreta mallorquinista en la dècada dels seixanta i setanta.

Quina mala sort! Acabar cinquè no és mai cap fracàs. De la glòria a la misèria, de l'èxit al fracàs... una línia fina separà ahir la Lliga de Campions de la Lliga Europa. El Sevilla, gràcies a un gol de Rodri en el temps de perllongació, guanyà (2-3) a Almeria, finalitzà quart i desplaçà el Mallorca, que derrotà l'Espanyol (2-0), fins a la cinquena posició. Els futbolistes i l'afició vermells finalitzaren la temporada amb una sensació de tristor, de gran decepció. Havien acaronat la gran fita i, de fet, estaven classificats per a la màxima competició continental fins que el sevillista Rodri marcà en el descompte. El partit ja havia acabat feia tres minuts a Son Moix i els jugadors del Mallorca esperaven sobre la gespa el final del duel disputat a l'estadi Juegos del Mediterráneo. L'Almeria empatava i el Mallorca era de Champions, però els del Nervión desnivellaren el resultat i posaren fi a les il·lusions dels illencs. Quin drama! Quanta de mala sort!

Tanmateix, tot i l'amarga sensació final, l'equip vermell ha completat una campanya excepcional. El conjunt de Gregorio Manzano ha aconseguit que la greu crisi institucional que ha patit l'entitat no l'afectàs i que la crisi econòmica no delmàs el rendiment dels futbolistes.

Ahir, era el dia dels adéus. El Reial Mallorca tancà la temporada i un cicle. Mateu Alemany, màxim accionista de la Societat Anònima Esportiva, té previst presentar-ne el concurs de creditors la setmana que ve i la plantilla, sencera, ja està en venda. La crítica situació financera de l'entitat fa que el club es vegi obligat a vendre els millors actius que té -futbolistes. La renovació del primer equip serà total perquè, a més dels jugadors que l'entitat haurà de traspassar, s'ha de considerar que Mattioni, Mario, Borja, Pezzolano i Julio Àlvarez acaben contracte i el Mallorca no els podrà retenir. A més, és gairebé segur que la directiva no tindrà més remei que vendre Aduriz, Castro, Varela, Webó, Ramis... Ah, i també és ben clar que Manzano no serà renovat.

Ahir, l'horabaixa començà amb l'alegria de comprovar que el Sevilla no ho tindria fàcil, perquè l'Almeria disposà de clares oportunitats. Però foren els visitants els qui s'avançaren en el marcador, poc abans que el Mallorca fes el primer. Son Moix embogí d'il·lusió i esperança, quan empatà Soriano a frec del descans. Els homes de Julio Àlvarez reaccionaren i desnivellaren el resultat en el minut 53, en una jugada desgraciada dels amfitrions.

Els de Manzano havien estat equip de Lliga de Campions durant 24 minuts. El conjunt illenc, aleshores, semblà que acusava el cop i es mostrà conformista i gairebé indolent per moments. Guanyava, complia, però s'hauria de conformar amb la cinquena posició si l'Almeria no aconseguia empatar. No era necessari jugar bé, sinó que el Mallorca just havia de menester sumar els tres punts. Ah, i la travelada del Sevilla, també. El conjunt de Lillo encara pitjà, disposà de clares ocasions i aconseguí la igualació en el 78. Son Moix embogí d'alegria. El Mallorca, que sentencià el duel amb l'Espanyol amb un segon gol, era de Champions en perjudici d'un Sevilla que jugava amb deu per expulsió de Negredo.

El cronòmetre volava i el Mallorca acaronava el somni. Acabà el partit a Son Moix, però el d'Almeria encara era viu. I ja en temps de perllongació, amb els futbolistes del Reial Mallorca seguint el matx entre l'Almeria i el Sevilla pel videomarcador, arribà la gran decepció. Rodri marcà, el Sevilla guanyà i el conjunt de Manzano quedà així fora de la Lliga de Campions. Quin desastre! No hi ha res de pitjor que assaborir la glòria i perdre-la en el darrer alè. Quanta injustícia! Els futbolistes del club illenc no s'ho creien. L'afició quedà paralitzada, just abans de reaccionar i començar a animar una plantilla que ha fet una temporada excepcional. Quedar en cinquena posició amb tots els problemes que ha patit l'entitat és un miracle, un gran èxit d'una plantilla que ha demostrat al camp la total implicació en la causa del Reial Mallorca.