Una nova oportunitat

Quan era una mica més jove, i encara anava a escola, proliferaven entre els companys els seguidors del Barça o del Madrid. El Mallorca deambulava per Segona Divisió, quan la cosa anava bé, i la Primera Divisió era just un somni llunyà. Record perfectament l'ascens del Santiago Bernabéu, després de jugar amb el Castilla, aleshores filial del Reial Madrid. Jo hi era. El Mallorca aconseguí el retorn a la màxima categoria del futbol espanyol, gràcies al triomf del Rayo Vallecano a la Corunya. No puc evitar un calfred quan pens en aquells sis minuts al Bernabéu, amb el partit acabat, i tots pendents del transistor per confirmar la victòria dels madrilenys. Hi vaig anar amb l'amic Tomeu Payeras i, si la memòria no em falta, fa ja vint-i-cinc anys. Però des d'aquell llunyà ascens fins ara el Mallorca ha canviat de manera substancial.

De fet, ara ja fa catorze temporades consecutives que juga a Primera Divisió. Ha estat tercer a la Lliga en dues oportunitats, ha conquerit una Copa del Rei, una Supercopa... El Mallorca ha tingut temps més que suficient per consolidar-se. Tanmateix, ahir ens va quedar clar una vegada més que la Societat Anònima Esportiva, ara propietat de Mateu Alemany, no ha sabut aprofitar la continuïtat a Primera per consolidar-se en molts i diversos aspectes. Ho dic, per exemple, perquè catorze anys després del darrer ascens és mal de creure que no s'hagi aconseguit encara una propietat forta i que es visqui en l'actual situació de crisi institucional.

Això no obstant, també és evident que s'ha comès alguna errada de consideració, ja que ahir es va poder comprovar, un pic més, com hi havia molts aficionats del Reial Madrid a la grada -basta veure com acomiadaren els blancs-. Un desastre. Jugar la Lliga de Campions seria una nova oportunitat per al Mallorca per créixer i consolidar-se en tots els aspectes. De fet, estic segur que, si el conjunt de Manzano no torna a fallar, serà quart. Amén.