Esport d'èxit

Catorze anys després d'haver-se inventat el Correllengua, ahir vaig tornar a sentir la màgia que amara els portadors de la flama de la llengua, la que representa l'herència i la que volem dur cap al futur. Ningú no podia imaginar que tants d'anys després els nostres carrers i places es continuassin omplint de persones disposades a dur a terme un fet simbòlic que demostra una voluntat que no és gens simbòlica i que cada dia topa amb una duríssima realitat.

Molts han estat els fets, doncs, per celebrar aquest cap de setmana. El Correllengua, la victòria de Jorge Lorenzo, la victòria de Rafel Nadal i la bona classificació del RCD Mallorca. Mallorca ha estat de moda durant aquest cap de setmana i és probable que una bona promoció turística de la mà d'aquests personatges i d'alguns altres valors universals com Miró o Llull esdevengués una eina útil per difondre arreu del món allò que és nostre i aquells que són nostres.

Mallorca, que tants pocs èxits té en altres aspectes, està d'enhorabona en el terreny esportiu, les coses funcionen, les victòries existeixen i sembla que el futur es presenta positiu. Potser estaria bé que algun dia estudiàssim les causes de l'èxit: gràcies a actituds personals? a accions públiques o a pesar d'elles?

Sigui com sigui el que sí que estaria bé és consolidar els escenaris per a què puguin aparèixer més Lorenzos, Nadals, o per a què el nostre planter trobi les condicions òptimes per triomfar. Això sí, també estaria bé, que el país, el Correllengua i les altres accions a favor de la llengua i la cultura trobassin el suport necessari per tal d'aconseguir la implicació d'aquestes primeres figures que en ben poques ocasions enarboren la nostra bandera o els nostres signes d'identitat. En qualsevol cas, veure'ls guanyar sempre és un plaer immens, encara que algú exageri de manera esbojarrada la celebració de les seves victòries.