Lliçó de Champions (1-3)

El Reial Mallorca va retre ahir el millor homenatge a Miquel Dalmau Diana a San Mamés amb un contundent triomf davant l'Athletic de Bilbao. Conquerí tres punts d'or (1-3), que mantenen quart el conjunt de Gregorio Manzano, que a més s'assegura pràcticament la presència a Europa la temporada pròxima. De moment, i quan només falten tres partits per al final de la Lliga, el Mallorca té dos punts d'avantatge sobre el Sevilla, set sobre el Vila-real i vuit respecte del Getafe. És a dir, que l'onze illenc té assegurada -en falta la certificació matemàtica, únicament dos punts- la participació a Europa.

A San Mamés mai no es guarden minuts de silenci i la desaparició dimecres passat de l'expresident del Reial Mallorca no fou una excepció. Els futbolistes, emperò, reteren el millor homenatge possible a Dalmau. L'equip va fer un partit pràctic i efectiu. Es defensà amb ordre i disciplina i s'atacà amb l'eficàcia acostumada. Ahir, una vegada més, el conjunt vermell va saber aprofitar les seves oportuntiats i va obtenir el millor rendiment de les seves ocasions.

El matx de San Mamés tenia tots els condicionants d'un duel excepcional, vital per a un equip i l'altre. El fet que el Reial Mallorca no hagi afrontat gran part dels pagaments del fitxatge d'Aritz Aduriz i la denúncia presentada per l'Athletic de Bilbao perquè l'equip propietat de Mateu Alemany no pugui jugar a Europa la temporada que ve varen enrarir l'ambient abans, durant i després dels noranta minuts de joc. Gregorio Manzano afrontà l'enfrontament amb novetats a l'onze, ja que optà per alinear Josemi al lateral dret; així, deixà Mattioni a la banqueta. En el centre del camp, Martí i Borja Valero se situaren com a pivots, mentre que Julio Àlvarez recuperava la banda dreta i Castro es mantenia a l'esquerra. L'altra gran novetat fou Webó en atac, com a acompanyant de l'habitual Aduriz.

El conjunt biscaí, de sortida, fou millor i dominà territorialment un Mallorca que semblava atemorit i tenia les línies molt endarrerides. L'equip de Manzano es defensava amb ordre i sense renunciar al contracop. L'Athletic disposà de les clares oportunitats, però Toquero, Llorente i Gabilondo no encertaren en la rematada final. Faltaven només tres minuts per arribar al descans quan Rubén rematà una treta de cantonada perquè Castro, també amb el cap, superàs Iraizoz. Quina lliçó d'efectivitat! Però encara abans d'arribar al descans, una centrada d'Iturraspe des de la dreta fou aprofitada per Llorente per empatar. L'Athletic havia estat millor, però el partit estava igualat.
Joaquín Caparrós féu entrar Susaeta en substitució del jove Iturraspe.

L'Athletic cercava solvència, efectivitat i rapidesa. Manzano no va fer cap substitució, malgrat que ordenà als seus homes que fessin una passa endavant, que no es conformassin amb l'empat. Així, just iniciar-se la represa, Aduriz disposà d'una clara oportunitat, que sortí fora per poc. En el minut 48, Julio Àlvarez féu botar un córner i Nunes rematà a gol amb la cama dreta en una gran badada defensiva. L'Athletic notà el cop i, quan era ben a prop del KO, Aduriz aprofità una bona passada de Julio Àlvarez per sentenciar el matx.

El Mallorca oferia una gran lliçó d'efectivitat. El conjunt illenc era aleshores superior al desconcertat equip biscaí.
Caparrós cercà solucions i donà entrada a Muniain i Yeste, però res no varià. Castro envià la pilota al pal, però el conjunt local, amb el pas dels minuts, va aconseguir el domini territorial. Mario Suárez entrà per Webó, Mattioni suplí Castro, lesionat, i Keita sortí per Borja Valero. Tanmateix, tot continuà igual. El conjunt biscaí ho intentava, arribava a les rodalies de la porteria d'Aouate, però no creava oportunitats. El Mallorca, per part seva, es defensava amb ordre. El cronòmetre avançà i s'arribà al final amb triomf dels homes de Manzano, que es mantenen així a la quarta posició -zona de Champions- i té pràcticament assegurada la presència en competició europea.