No hi ha qui pugui amb el Reial Mallorca. L'equip vermell reconquerí ahir la quarta plaça de la classificació i retornà a la zona Champions després de derrotar l'Osasuna per 2-0. Fou la catorzena victòria en setze partits del conjunt de Gregorio Manzano a l'Ono Estadi. Amb aquest triomf, el Mallorqueta dóna un nou cop d'autoritat a la Lliga i llança un clar missatge als seus perseguidors. Serà molt difícil fer descavalcar dels llocs europeus un equip carregat de fe, moral i confiança, que ja guanya els partits a casa gairebé per inèrcia. Ara són sis els punts que separen els balears del setè classificat, l'Athletic de Bilbao, que curiosament és l'equip que amenaça de deixar el Mallorca fora d'Europa als despatxos.
Mallorca i Osasuna arribaren a la cita amb baixes significatives en els onzes inicials. Manzano no pogué disposar del sancionat Gonzalo Castro, ni dels lesionats Ivan Ramis, Mario Suárez, Julio Àlvarez i Tuni. L'entrada de Varela per banda esquerra, en el lloc de Castro, i el retorn a la titularitat de Víctor Casadesús en detriment de Webó foren les dues novetats tàctiques introduïdes pel tècnic mallorquinista respecte del partit que es disputà dimecres passat contra el Saragossa. Per part seva, els navarresos no pogueren comptar amb el central Sergio Fernández -sancionat- ni amb el mitja punta Nekounam ni el davanter Pandiani, ambdós lesionats. José Antonio Camacho els trobà a faltar, i de quina manera.
Al Reial Mallorca li costà entrar en el partit. El conjunt vermell topà inicialment amb un Osasuna molt ben ordenat en defensa i tardà deu minuts a crear la seva primera ocasió de perill. Mattioni, que ahir tornà a jugar d'extrem dret, rematà picat amb el cap en una de les seves incursions dins l'àrea rival i obligà Roberto a lluir-se per evitar l'1-0. El rebuig anà als peus de Borja Valero, qui xutà al cos de Miguel Flaño i Varela, en una tercera rematada, envià la pilota fora. Poc després fou Víctor qui provà sort amb una rematada des de fora de l'àrea que sortí fregant el travesser. L'Osasuna, que es mostrà molt rom en atac durant tot el partit, no donà senyals de vida fins al minut 18, quan Juanfran, gairebé sense voler, quedà tot sol davant Aouate en aprofitar una badada defensiva vermella, però el porter israelià desbaratà l'acció amb una ràpida intervenció.
Reial Mallorca 2009-2010
El Mallorca venç quasi per inèrcia (2-0)
Torna a presumir de pegada a l'Ono Estadi i supera l'Osasuna amb un triomf que l'enfila de bell nou al quart lloc
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
el mallorca esta en champions la lalala lalalala lala
Visca el mallorca, es el millor de tots i mes a mes té posivilitats amb el Real madrid
idò personalment trobo que aquesta noticia i el seu titular són molt contundents. No veig que tractin les victories del mallorca com un cop de sort.
Estic molt d´acord amb els altres.A la peninsula ens posen com exemple i ens posen a un podium i aqui a l´infern.El que mes mal fa no son als socis i aficionats sino als jugadors que els menyspreuen. La premsa mallorquina li falta professionalitat fins i tot n´hi ha que no tenen el titol de periodista.Ara diumenge a animar i a veure si els pesimistes de sempre venen i omplen Ono Estadi
El Reial Mallorca i la seva afició són de CHAMPIONS i els periodistes mallorquins són i seràn sempre de TERCERA REGIONAL!!!!!!!!!(que me perdonin els equips de regional,amb tots els meus respectes i carinyo). Visca el Mallorca pesi a qui pesi !!!
I encara aquesta crònica s'atraca més al que va passar. Si llegiu la del DM, es veu que el periodista va entrar al camp just abans del primer gol. Pels periodistes el mallorca ahir va guanyar de sort. No pels seus mèrits sinó per què els contraris són dolents. Sempre igual.
Extaordinari Mallorca davantt un equip al estil Camacho o sigui guerrer i no que no passi l´home fent moltes faltes i aturant molt el joc del contrari.S´ha de dir que el Mallorca es quart gracies a ells evidentement i als aficionats optimistes pero no gens pels mitjans de comunicacio i pessimistes que han mirat cap enrrera per no veure els exits del nostre equip.Penos lo de la premsa.Encar vull veure si alguna vegada sortira a primera plana el dia que el Mallorca jugui a l´Ono Estadi.No ha passat mai.No volen encalentir ni fer propaganda.Es la pitjor sense cap dubte premsa espanyola.Visca el MALLORCA i diumenge tots al camp.