D'aniversari (II)
Per a la commemoració de l'ascens, s'han organitzat tot un seguit d'actes, que finalitzaran avui amb l'homenatge que retrà l'afició del Reial Mallorca als protagonistes del mític ascens. Però voldria parlar una mica de l'acte que va tenir lloc divendres al teatre Principal de Palma. A l'esdeveniment, que gaudí de la presència de gran part dels futbolistes d'aquella època, també hi assistí Jaume Rosselló, aleshores president. L'actual consell d'administració, amb el president, Tomeu Vidal, al capdavant, representà el club. Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca; Ramon Socias, delegat del Govern a les Illes Balears; Diego González, delegat d'Esport de Presidència del Govern balear; Josefina Ramis, consellera d'Esports, Joventut i Igualtat; Joan Font, conseller de Cultura i Patrimoni; Pere Fullana, director insular de Presidència... encapçalaren la representació institucional.
D'aniversari (III)
Els grans protagonistes de l'acte havien de ser els futbolistes que protagonitzaren l'ascens. Ara bé, les absències foren molt comentades. De fet, em sembla absolutament impresentable que Mateu Alemany, màxim accionista del Reial Mallorca, no acudís a l'acte. Era de viatge, però no em ve al cap ni una sola excusa per explicar-ne l'absència. No hi ha dret. Alemany mai no s'ha caracteritzat per la seva simpatia amb l'afició, per la seva actitud de col·laboració amb les penyes, els veterans... ni per la seva bona feina en l'aspecte social. Malgrat això, no acudir a l'acte central de commemoració del 50è aniversari del primer ascens de l'equip a Primera Divisió em sembla un afront a la història i al mallorquinisme. M'heu de permetre que us demani un exercici d'imaginació.
Pensau, tot i que sigui per un moment, que l'absència d'Alemany s'hagués produït en una societat anònima com l'Atlètic de Madrid, l'Espanyol, el Sevilla, el Deportivo, l'Sporting... o en un club com el Barça, el Reial Madrid, l'Athletic Club o l'Osasuna... Us ho imaginau? Alemany, evidentment, hauria d'abandonar-ne la propietat de manera immediata, sense emperons ni excuses. La societat no ho toleraria. Però en aquesta terra nostra som com som i Alemany pot avui anar a Son Moix i, dissortadament, ningú no l'escridassarà per haver faltat al respecte a la història col·lectiva d'un poble. I és que l'ascens no fou només important perquè era la primera ocasió que el Mallorca arribava a Primera Divisió. Fou un signe més del canvi que s'estava produint a la nostra societat amb l'arribada del món turístic.
D'aniversari (IV)
I Manzano? I la plantilla? És també absolutament impresentable l'actitud del tècnic i dels futbolistes. El pitjor, en tot cas, em sembla l'argumentari de l'entrenador per justificar la seva absència. "No ens hi convidaren", s'atreví a dir. És un barrut.
D'aniversari (V)
Durant l'homenatge es va poder veure un interessant documental. Diferents futbolistes comentaren sucoses anècdotes de l'època, però m'heu de permetre que us parli, tot i que sigui de manera molt breu, de dues cosetes que no m'agradaren gens. Així, per exemple, em va quedar clar en acabar el documental que el Mallorca havia comprat algun partit durant la temporada. I no m'agradà. No es pot relatar un fet tan greu, tot i que en aquella època fos habitual, sense demanar-ne perdó. Era imprescindible una dosi d'autocrítica. I del miraculós rendiment d'algun futbolista, més val ni parlar-ne. Les vitamines eren aleshores corrents.
D'aniversari (VI)
La valoració de l'acte, en tot cas, és ben positiva. I voldria valorar en la seva justa mesura el discurs i l'actitud del president Tomeu Vidal. Reproduir-ne algun bocinet és una obligació, ja que Vidal ha entès perfectament que el Mallorca representa molt més que un simple club de futbol. "Som aquí per gaudir del que som, per alimentar el present amb aquesta memòria, per viure il·lusions...", digué. I encara hi afegí: "És bo recordar tot això per tenir ben clar d'on venim, Mallorca i el Mallorca, i no perdre de vista qui érem i qui som". A més, durant el seu discurs llegí un poema de Rafael Alberti, de títol Oda a Platko. Vidal finalitzà la seva intervenció amb uns versos de Maria del Mar Bonet: "El secret que em regalares/és l'alè per als viatges/ perquè tu em guardes el sol,/vull que em guardis el sol/sé que em guardes el sol".
Mallorca B
El filial del Reial Mallorca es va retrobar ahir amb la victòria (2-0) davant l'Alcoià, després de cinc jornades consecutives sense sumar de tres en tres. El conjunt de Jaume Bauzà és ja quasi impossible que jugui la promoció d'ascens, però res ens ha d'impedir valorar positivament la campanya de l'equip. En aquest sentit, no podem oblidar que en iniciar-se la temporada l'objectiu era la permanència i que, fins i tot, continuar a la categoria de bronze del futbol espanyol semblava ben complicat. Així i tot, seria bo intentar esbrinar per quina estranya raó ha baixat el rendiment de l'equip a les darreres jornades. Segur que n'hi ha una explicació raonable, però no podem descartar que no tingui res a veure amb les paraules que hem escoltat fins ara en boca de Jaume Bauzà o d'algun futbolista. Una cosa és ben certa: l'equip patirà una profunda remodelació la temporada pròxima. Per què?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
ja era hora que tornàs la secció d'altres herbes... pep fes més feina, a jo lo que més d'agrada són els apartats de futbol de ca nostra i aquesta d'altres herbes. Gràcies!!