ESPANYOL: Kameni, Chica, Pareja, Víctor Ruiz, Dídac Vila, Baena, Forlín, Callejón, Verdú, Luis García i Osvaldo.
Iván Alonso per Verdú i Ben Sahar per Callejón.
FC BARCELONA: Valdés, Alves, Piqué, Milito, Puyol, Touré, Busquets, Pedro, Maxwell, Xavi i Messi.
Henry per Milito, Keita per Touré i Ibrahimovic per Pedro.
ÀRBITRE: Undiano Mallenco (Col·legi navarrès). Amonestà amb targeta groga els locals Osvaldo, Luis García i Baena; i els visitants Milito i Keita. Espulsà el blaugrana Dani Alves per doble amonestació (minut 62).
El Barcelona s'enredà en el futbol passional de l'Espanyol (0-0) i deixà escapar dos punts en el moment culminant de la temporada, en un partit dominat pels locals en el primer temps i en el qual els de futbolistes de Pep Guardiola jugaren 28 minuts amb un home menys per l'expulsió de Dani Alves.
Els blaugranes, que trobaren molts de problemes per superar el rival en el primer temps, milloraren amb els canvis introduïts en la represa, especialment quan Xavi començà a jugar una mica més endarrerit, però el seu futbol es va veure llastat per l'expulsió d'Alves.
L'Espanyol va ser el dominador de la situació fins que li aguantà la benzina. Amb una pressió asfixiant a la línia medul·lar, amb Xavi massa avançat, els de Mauricio Pochettino varen tenir a prop la victòria en el primer temps, en el qual disposaren de bones ocasions per firmar una sorpresa en la Lliga, però el Barça, sofrint molt, aguantà el temporal.
En la segona meitat, el conjunt visitant millorà, però quan començava a assetjar la porteria de Kameni, quedà amb un home menys i ja no va poder. A l'Espanyol li va semblar bé la treva.
En l'assignatura emocional, quan el futbol és passional i no tècnic, el Barça difícilment en pot sortir victoriós, com es demostrà a Cornellà, en un escenari hostil, davant un combatiu Espanyol disposat a salvar la temporada amb una victòria enfront del rival ciutadà. Pochettino va posar en joc un equip lluitador. Guardiola va decidir alinear Xavi com mitjapunta i el Barcelona es va passar més de mitja hora sense saber de què anava la copla, amb un Espanyol molt intens i un conjunt blaugrana sense trobar-hi solucions.
El mèrit dels blanc-i-blaus va ser l'ambició i el demèrit dels culers, el fet de no trobar ni tan sols un jugador que pogués portar la pilota a la zona de creació amb garanties. Xavi n'era massa lluny; Milito, massa erràtic i Piqué, en fi, estava massa pendent de la marca del rocós Osvaldo.
L'equip visitant reaccionà en la segona meitat i semblava que els de Guardiola començaven a emetre senyals, sobretot quan el tècnic va fer entrar Henry i Keita.
Messi va avisar tres minuts després, amb la seva primera rematada a porta, i en el 62 Alves va ser expulsat per una entrada sobre Callejón. Llavor, el Barça s'hagué de recompondre i l'Espanyol tornà a respirar.
Amb un futbolista menys, els de Guardiola varen tenir més la pilota, però no profunditat. Ho fiaren tot a alguna genialitat de Messi, mentre que els locals no remataren cap vegada ni una a porta i pareixia que es conformaven amb l'empat. Ara, amb cinc partits per endavant, els culers han cedit un empat i els queden dues sortides més abans del final de la Lliga (Vila-real i Sevilla) i, per primera vegada des del dia 4 de novembre, quedaren sense marcar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sempre que juga el Barça, l'àrbitre és de l'altre equip. I això passa des de sempre. El Barça és l'equip més estimat del món i el més odiat d'Espanya. Perquè el Bará guanyi la Lliga ha de er cent vegades superior al Madrid. Gràcies a Déu, ho és.