Pep VergerPalma13/04/10 0:00
TW
0

La venda
Mateu Alemany insinuà mesos enrere que continuarà com a màxim accionista del Reial Mallorca, ja que la situació econòmica i financera de l'entitat, que com sabeu són coses ben diferents, en fa impossible la venda. Ja us he dit i reiterat en un grapat d'oportunitat que, tot i l'anunci fet, Alemany escoltarà qualsevol oferta que li arribi. El propietari també ha deixat clar que prioritzarà qualsevol oferta de capital mallorquí, malgrat que la més valorada de les propostes serà sempre -lògicament- la més quantiosa, sempre que sigui solvent. Clar, són moltes les propostes i insinuacions que ha rebut Mateu Alemany. Hi ha, per exemple, un grup de mallorquins que hi ha mostrat interès. Voldrien que Joan Aguiló, president de l'Associació de copropietaris del Lluís Sitjar, fos el president. El seu projecte és engrescador i il·lusionant, ja que volen que el Mallorca sigui de tots; com més, millor.
El problema és l'escassa solvència econòmica d'aquest grups d'amics mallorquinistes, tot i que intentarien que els copropietaris del Lluís Sitjar acceptassin convertir els doblers de la venda del vell estadi en accions, que serien sindicades, de l'entitat. I els darrers dies s'ha parlat de l'opció d'un poderós empresari madrileny. I m'asseguren que l'opció de Miradil Djalalov també és possible. Ah, i tampoc no pot descartar-se que, finalment, el grup que encapçala Serra Ferrer recuperi l'interès per comprar l'entitat. Per cert, el tècnic pobler acudí ja fa unes setmanes a presenciar el partit del filial. Una coseta més. Des de la planta més noble de l'estadi de Son Moix em diuen que són moltes les persones que han mostrat interès per obtenir el paquet accionarial del Reial Mallorca. Alemany s'ho pensa, però ara per ara ja està disposat a vendre a qualsevol preu, sempre que no hi perdi. I és que és ben trist dir-ho, però la realitat és que el propietari ha perdut tota la il·lusió per l'entitat. Ni la possibilitat de jugar la Lliga de Campions o l'European League no provoca l'entusiasme d'Alemany, que just pensa a sortir indemne d'aquesta aventura.

L'afició (I)
Ni la retransmissió del duel entre el Reial Mallorca i el València per Canal + pot justificar la baixa asistència d'aficionats a Son Moix. Només 13.238 espectadors acudiren a l'estadi, tot i l'excepcional trajectòria de l'equip. Per solucionar aquest problema és fonamental aconseguir estabilitat institucional.

L'afició (II)
Totes les comparacions són odioses i els mallorquins som com som. Això, evidentment, no ho canviarem. Ara bé, vaig ser dijous al Vicente Calderón per presenciar en directe el duel entre l'Atlètic de Madrid i el València. Quina diferència! Per començar, em cridà l'atenció que la immensa majoria d'aficionats de l'Atlètic duen algun distintiu del seu equip -camisetes, bufandes...-. Ah, i animen quasi sense descans des del primer minut fins al darrer alè. Viure un partit de futbol al Calderón no té res a veure amb l'ambient que hi ha a Palma diumenge rere diumenge. Quina enveja!

Extraordinària
La trajectòria del Reial Mallorca és, senzillament, extraordinària. La Societat Anònima Esportiva, propietat de Mateu Alemany Font, presidida per Tomeu Vidal i que té com a entrenador Gregorio Manzano, ocupa la cinquena posició a la Lliga i jugar la Lliga de Campions la temporada que ve és ben possible. Diumenge, el conjunt vermell superà el València. I ho va fer amb solvència. Ah, i si Webó hagués estat una mica afortunat..., el Mallorca hauria pogut aconseguir una golejada d'escàndol.

Webó
El davanter camerunès Piere Webó va fer un gol i fallà un bon grapat de clamoroses oportunitats, completament sol davant el porter del València César. Va fer Webó un bon partit? No ho tinc clar. Fer un gol té mèrit, però fallar tot el que va fallar... Però per fallar has de ser al lloc avinent... Uff!

Reestructuració
Mateu Alemany o qualsevol que sigui el nou màxim accionista del Reial Mallorca haurà d'afrontar una immensa remodelació de l'entitat a tots els nivells. Esportivament, Alemany té assumit que Manzano no continuarà, ja que l'actual fitxa del tècnic de Jaén, resident a Valladolid i en domicili temporal a Palma, és del tot inassumible per la Societat Anònima Esportiva. I Alemany, malgrat que encara no ho ha comunicat, té també clar que és imprescindible reorganitzar el departament esportiu. En aquest sentit, l'actual màxim accionista només prescindiria de Pons si pogués evitar el pagament de la totalitat del contracte, que es perllonga fins al 2094 -perdó, és el 2014-. Evidentment, Alemany està convençut que, si presenta concurs de creditors, qualsevol administrador judicial amb dos dits de seny tornarà enrere el premi que Vicenç Grande entregà a Pons.

Xiulets per a Pons
El videomarcador de l'Ono Estadi mostrà diumenge com Canal + entrevistava durant el descans del partit el secretari tècnic -perdó, director esportiu- Fernando Pons. Clar, es varen poder sentir alguns xiulets.

Guardiola
Josep Guardiola és el principal artífex dels èxits del FC Barcelona. Però el tècnic blaugrana, com Johan Cruyff temps enrere, adopta alguna estranya decisió -ja anomenades guardiolades-. A mi, per exemple, no em va agradar gens veure com dissabte alineava el brasiler Alves com a extrem. Ja sé que Alves és un futbolista polivalent i plurifuncional, però em sembla que ofereix el seu millor rendiment al lateral.

Quin equiparro!
El Barcelona no va oferir la seva millor versió contra el Reial Madrid, però demostrà que és molt superior al conjunt de Pellegrini. En el futbol acostumen a guanyar els millors i podeu estar ben segurs que l'onze blaugrana és, ara per ara, el millor del món. És per això que, si s'imposa la lògica, guanyarà la Lliga i la Champions. Clar, ja sabeu que el futbol és l'esport menys lògic del món. Ho demostra, per exemple, el fet que encertar una travessa és ben complicat.

Moyà
Vaig parlar un minutet amb el pomallorquí Miquel Àngel Moyà dijous al Vicente Calderón. Em va quedar clar que el binissalemer tenia una especial il·lusió pel seu retorn diumenge a l'Ono Estadi. Moyà estic ben convençut que acabarà triomfant al València, malgrat que per ara és el suplent de César. La seva titularitat és només una qüestió de temps. Segur.