Una oportuna victòria de prestigi (3-2)

El Reial Mallorca conquerí un triomf de prestigi davant el València (3-2) en un duel vibrant. Les facilitats defensives i les errades en atac marcaren un partit en el qual l'equip de Manzano fou superior quasi en tot moment. Manzano presentà un onze amb importants novetats. Aouate, clar, se situà a la porteria; en canvi, Rubén ocupà l'habitual ubicació de Ramis, lesionat, vora Nunes amb Mattioni i Ayoze a les bandes. En el centre del camp, Martí i Borja Valero es col·locaren com a pivots -Mario fou suplent- amb Varela i Castro a les bandes. I en atac, el tècnic sacrificà Víctor perquè Webó fos l'acompanyant d'Aduriz.

Tots els entrenadors volen sempre el millor per al seu conjunt i no n'hi ha cap que no posi damunt el terreny de joc els futbolistes que considera més convenients per guanyar el matx. Ahir, Unai Emery, tot i que el València fou eliminat dijous de l'European League per l'Atlètic de Madrid, donà descans a indiscutibles com Villa i Silva. Així, Emery alineà un onze novedós amb Zigic com a home més avançat. Pablo, Domínguez i Matas se situaren rere el gegant serbi, mentre que Fernandes i Banega foren els encarregats d'organitzar i distribuir el joc. En defensa, Alexis i Jordi Alba ocuparen les bandes amb Maduro i Rubén Navarro com a centrals.

Ben aviat quedà clar que el Mallorca estava disposat a acceptar i a aprofitar els regals i les badades de la defensa del València. Castro controlà la pilota i, mentre el defensa reculava, es preparà pel xut des de fora de l'àrea, que entrà dins la porteria de César, tot i que el veterà porter arribà a tocar l'esfèric. Només s'havien disputat sis minuts, però ja era clar que la defensa valencianista atorgava facilitats als mallorquinistes. El conjunt de Manzano controlava l'enfrontament, manejava la pilota i arribava amb facilitat a les rodalies de la porteria rival. Varela mostrà ahir la millor imatge i obligà César a lluir-se amb un xut llunyà. Poc després, el migcampista s'enredava en excés i acabava perdent la pilota quan es trobava complentament sol dins l'àrea.

El València mostrava signes de debilitat en defensa de manera reiterada, mentre que els homes d'avantguarda eren inèdits. El conjunt d'Emery, senzillament, era incapaç de fabricar ni una sola oportunitat. Es complia el minut 21 quan una centrada de Castro fou rematada amb planxa per Webó. César no va poder fer res davant l'encertat cop de cap del camerunès i el Mallorca augmentà l'avantatge (2-0). Albelda substituí Maduro, lesionat, però res no canvià i el conjunt de Manzano continuà dominant. Varela, molt actiu, envià la pilota al travesser, mentre que el València es perdia entre la indolència i la indiferència dels seus futbolistes. El conjunt xe xutà per primer cop en el minut 39. Ho va fer Mata i la pilota sortí molt desviada.

L'inici de la segona meitat fou vibrant. La pilota viatjava de porteria a porteria amb un ritme frenètic. Just començar, Webó, sol davant César, no encertà i, acte seguit, Jordi Alba reduïa l'avantatge del Mallorca amb un xut creuat. El partit continuà embogit i el davanter camerunès tudà dues clamoroses oportunitats. Unai Emery intentà fer reaccionar els seus homes i donà entrada a Vicente en substitució d'un inèdit Domínguez. El València atacava, tenia el control de la pilota i el Mallorca, a més de defensar-se, cercava la porteria rival al contracop. Es complia el minut 62 quan Castro partí directe per la banda esquerra, centrà a l'interior de l'àrea i Fernandes, en intentar rebutjar la pilota, la introduí dins la seva porteria (3-1).

El tècnic valencianista es desesperava i donà entrada a Silva en substitució de Banega. Els xes cercaven el gol, Manzano intentà controlar el joc, conservar la pilota i Mario entrà per Webó. Faltaven només cinc minuts per al final quan Pablo aprofità una extraordinària passada d'Albelda per omplir de nervis Son Moix (3-2). Aouate, molt bé, evità el gol de Vicente i Silva. Just abans del final, envià fora la pilota quan es trobava completament sol. I ja en el darrer alè Castro no encertà quan César era ja l'única oposició.