Pep Lluis Martí i Canales en un moment del partit. | Esteban Cobo

TW
0

No faig cap descobriment si dic que en el món del futbol dos més dos no sempre sumen quatre, però pens que són més les vegades en què els partits segueixen un guió del tot previsible. El peix gros es menja el petit, camps maleïts, ratxes positives o negatives, estats d'ànim i totes aquestes històries. Em seguiu?
Idò el duel que enfrontà ahir el Reial Mallorca amb el Racing de Santander a El Sardinero fou tot un cant a la lògica. S'hi veien les cares el pitjor equip com a local de Primera Divisió i un conjunt, el mallorquinista, que enguany es transforma en vulgar quan trepitja una gespa que no és la de l'Ono Estadi, on es mostra intractable.

Els cantàbrics fins ahir només havien pogut conquerir 10 punts davant la seva afició en 13 partits, justament els mateixos que el Mallorca havia pescat lluny de l'Illa en 14. Ahir, ambdós equips foren víctimes de les seves fòbies, jugaren a no perdre i el resultat final, és clar, fou d'empat a zero. El punt sumat consolida el Mallorca en zona noble, però deixa un regust d'oportunitat perduda. Amb les ensopegades del dia anterior del Sevilla i del Deportivo, contra el Xerez i l'Sporting respectivament, més d'un es fregà les mans amb la perspectiva de guanyar una batalla important en la guerra pels llocs europeus, però...

Notícies relacionades

Sis cares noves

Amb la quarta plaça assegurada de sortida, Gregorio Manzano decidí que ahir era un bon dia per fer experiments i sorprengué tothom amb un onze inicial amb sis cares noves respecte de l'equip que derrotà l'Atlètic de Madrid en la jornada anterior. Així les coses, Josemi i Ayoze tornaren als laterals en detriment de Mattioni i Corrales; Nunes, que no jugà diumenge per sanció, tornà a formar parella amb Ivan Ramis en el centre de la defensa i relegà Rubén a la banqueta una vegada més; en el centre del camp, les principals novetats foren l'entrada de Pep Lluís Martí per Mario Suárez en el pivot defensiu i de Fernando Varela per Julio Àlvarez -que quedà a Palma a causa de la seva imminent paternitat- a l'extrem dret; finalment, el tècnic andalús també modificà el duet atacant: donà descans a Aduriz i concedí una nova oportunitat a Webó. Per tant, només repetiren titularitat Aouate, Ramis, Castro, Borja Valero i Víctor. Això sí, Manzano no alterà el dibuix tàctic i el Mallorca tornà a jugar d'inici amb un 4-4-2.

S'alçà el teló i els 22 actors sortiren freds a escena. Cantàbrics i balears es dedicaren a avorrir els espectadors durant la fase inicial de tempteig de rigor. Una rematada de Munitis en el minut 12, que aturà Aouate amb alguns problemes, fou l'encarregada de donar el sus a les hostilitats. La rèplica del Mallorca no es va fer esperar i en l'acció següent Castro fregà el gol amb un xut ras des del punt de penal que Coltorti desvià amb el peu. Una rematada porterior d'Ayoze sortí desviada molt a prop del travesser. Sergio Canales, la darrera adquisició del Reial Madrid de Florentino Pérez amb vista a futures temporades, provà sort en el minut 24 amb un xut des de la frontal de l'àrea gran que topà novament amb la resposta d'Aouate.

Ivan Ramis, providencial

En el minut 25, Tchité gaudí de l'ocasió més clara del partit. El davanter burundès s'escapà d'Ivan Ramis, trencà el fora de joc i driblà Aouate en la seva sortida a la desesperada, però la rematada, quasi sense angle, fou rebutjada pel central pobler sota els pals. Poc després, Víctor no arribà per mil·límetres a desviar al fons de la porteria una rematada de cap de Ramis que sortí desviada. Poca cosa més a destacar abans del descans. I la segona part? Res de res. Els segons 45 minuts oferiren un pobre espectacle entre dos equips conformistes amb l'empat i en què la por de perdre s'imposà a les ganes de vèncer. Les imprecisions en els metres finals d'un i altre conjunt estalviaren quasi tota la feina als porters. La sortida al terreny de joc de Mattioni, Aduriz i Mario en el tram final del matx no canvià res. Un punt per hom i tots contents.