Evasió

De fet, de cada vegada em fa més la sensació que el que és accessori no té gens de pes, que el bessó és el més important. En canvi, per molta de gent allò accessori és clau, és el món, un món que, per a alguns de nosaltres, no és més que evasió i indiferència. Què és accessori i què és el bessó? Qui té la raó? Sigui com sigui, la realitat és la suma d'allò que pensen els qui passen de tot i els qui pateixen per quasi tot, no? Així, doncs, el món no s'atura i el món del futbol continua entretenint i, per què no, servint-nos d'evasió... I, amb tot el que està caient, no es fa una mica necessari evadir-se? No són necessaris, els moments d'evasió?

Els qui ahir varen intentar evadir-se amb el RCD Mallorca ho pogueren fer. És una llàstima, però, que els bons resultats futbolístics no vagin acompanyats d'uns bons resultats globals: el Mallorca funciona, però Mallorca passa un mal moment.

Bé, des d'ahir és una mica millor perquè, per sort de tots, Carlos Delgado torna al seu redol, Calvià. Delgado, un batle magre, magre, pretenia estendre les seves arts, les seves males arts, per tot Mallorca, però han estat els propis companys els qui l'han posat al seu lloc, el lloc que mereixen la prepotència, l'estufera, l'antimallorquinisme i la mala fe. I pel que fa al terreny esportiu, continuam a Europa!! Ja va bé que puguem celebrar alguna cosa...