... i altres herbes

Ja sabeu que el diari madrileny El País publicà diumenge una interessant entrevista amb el tècnic del Reial Mallorca, Gregorio Manzano -vos recoman la versió digital. Interrogat per Diego Torres sobre les acusacions de ser un entrenador avorrit que espanta la gent de Son Moix, tingué una resposta poc diplomàtica, per no dir una altra cosa molt més gruixuda. "La persona que em fa l'entrevista es dedica a menar un taxi. La pregunta és: 'Escolti, vostè per què no és més ambiciós? No creu que els seus missatges no duen gent a l'Ono Estadi?'". La pregunta, com heu pogut llegir, és perfectament assumible per a qualsevol professional. La resposta fou la següent: "Futbolísticament parlant, Mallorca no és una societat positiva... La gent, quan hi ha un partit a les cinc de l'horabaixa s'està menjant encara la paella. Si es juga de vespre fa molt de fred i s'està més còmode mirant la televisió. Si es juga a les set, és que hi ha molta d'humitat. El mateix mallorquí s'hauria de mirar la guixa i pensar per què només van 12.000 espectadors al camp, i no pensar que l'entrenador no és ambiciós...". El primer, i per ventura fins i tot el més important, és la falta de respecte de Manzano cap al periodista que li formulà la pregunta. El tècnic, en un tic que sembla classista, recorda que el professional que li formulà la pregunta sobre la seva falta d'ambició es dedica a conduir un taxi, talment com si aquesta professió el desqualificàs per exercir de periodista o saber de futbol. Però per sobre la mania personal que Manzano pot tenir per a un determinat company d'Ultima Hora Punto Ràdio s'ha de considerar l'ofensa que les seves paraules suposen per a tots els mallorquins. I és que atribuir-ho al caràcter dels mallorquins és, com a mínim, la pitjor de les mentides: una mitja veritat. Vull dir, que entre els molts i variats motius que fan que els mallorquins no acudeixin de manera massiva a Son Moix podem estar d'acord que el caràcter dels illencs hi té la seva influència. Ara bé, no és, ni molt manco, l'únic. Manzano hauria de saber, per exemple, que la inestabilitat institucional ha oiat molts mallorquinistes, que el joc de l'equip -tot i les victòries- avorreix molts aficionats... Is'hauria de demanar què fa el consell d'administració per afavorir-hi l'assistència d'aficionats. Per ventura seria recomanable abaixar els preus dels abonaments i les entrades, i millorar la confortabilitat de Son Moix, i posar grans estufes com fan a altres estadis, i millorar-ne els aparcaments, i pressionar Cort perquè no sigui un patiment abandonar les rodalies del camp, i tantes altres coses.

Manzano (II)

Tenc la sensació que Gregorio Manzano va estar encantadíssim que l'equip quedàs a Madrid, després de jugar el partit de Copa davant el Rayo Vallecano, per poder així fer el seu particular tour pels diferents mitjans informatius de Madrid. I estic també convençut que si el tècnic tingués alguna opció de continuar al Reial Mallorca mai de la vida no hauria fet les declaracions que reproduïa diumenge El País.

Alemany (I)

El màxim accionista, Mateu Alemany, també s'ha prodigat, tot i que amb menys intensitat que el tècnic, a diferents mitjans informatius. De fet, en una entrevista a la Cadena Cope assegurà que tenia assumit que podia continuar de manera0 indefinida com a màxim accionista del Reial Mallorca. És evident que no pot dir altra cosa, ja que tothom sap que si Alemany té la necessitat imperiosa de vendre tindrà moltes més dificultats per obtenir un bon preu. Ara bé, ara per ara, em sembla del tot impossible que Alemany no vengui el seu paquet accionarial en acabar la temporada. Per cert, Alemany també va tenir paraules de retret per a les institucions de les Illes Balears. Acusà, una vegada més, el Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma d'involucrar-se poc amb la Societat Anònima Esportiva. Es tracta d'unes declaracions poc oportunes, en què considerà que l'Associació de copropietaris del Lluís Sitjar està negociant ara mateix amb l'Ajuntament de Palma la venda del vell i mític estadi.

Alemany (II)

Mateu Alemany

A la llotja

fa tot el que pot per evitar que el Reial Mallorca presenti concurs de creditors. No ho té gaire fàcil. La Societat Anònima Esportiva té dificultats de tresoreria i el director esportiu, Fernando Pons, sap ja què l'entitat té ara com a prioritat vendre algun dels futbolistes de la plantilla. Aconseguir vendre Varela o Webó, per exemple, seria una gran operació per al Mallorca, ja que, a més d'obtenir recursos econòmics, s'estalviaria fitxes superiors al milió d'euros. Si, finalment, no hi ha traspassos serà molt difícil evitar el concurs de creditors.

Sembla mentida, però vos assegur que encara em sorprenc en comprovar l'enorme interès que genera la llotja del Santiago Bernabéu. Ho dic perquè ja és habitual que la pràctica totalitat del consell d'administració del Reial Mallorca acompanyi l'equip. En aquesta ocasió, per exemple, l'expedició mallorquina va estar encapçalada pel màxim accionista Mateu Alemany. També hi fou present, és clar, el president, Tomeu Vidal, i el vicepresident, José Miguel García. Ah, i la consellera Maria Antònia García i el secretari, Luis Huertas. Però vos he de reconèixer que vaig quedar bocabadat en comprovar que també acudí al dinar amb la cúpula madrilenya encapçalda per Florentino Pérez l'advocat Joan Buades, que com sabeu ja no és membre del consell d'administració. I, és clar, tampoc no es podia perdre la cita Xavier Cabotà.

Antoni Prats

Enrique Castro, Quini, és un mite del futbol i la cara de l'Sporting de Gijón arreu. Treballa per l'equip de la seva terra des de fa anys. I ho fa bé. Ja sabeu que en el Reial Madrid Alfredo di Stefano és el president d'honor i que Jorge Valdano o Emilio Butragueño formen part de l'equip dirigent. En el Barça, Beguiristain n'és el secretari tècnic, Luis Enrique entrena el filial... I al Mallorca? Idò bé, Antoni Prats era fins fa pocs dies el cap d'expedició del Reial Club Mallorca. N'ha abandonat el càrrec per discrepàncies amb la manera d'actuar de l'anomenat establishmentde l'entitat. Idò!