En la zona Champions

Quanta il·lusió! El Reial Mallorca derrotà (2-0) l'Athletic Club i es col·loca en zona de Lliga de Campions -quart-. Fou, a més a més, un triomf de rècord, ja que el Mallorca mai no havia aconseguit vuit victòries consecutives al seu estadi.

El conjunt de Gregorio Manzano, després d'una primera part discreta i avorrida, fou molt superior al biscaí a la represa. Marcà dos gols i disposà d'ocasions per augmentar l'avantatge davant un equip insegur en defensa i quasi inèdit en atac. Els de vermell exhibiren, una vegada més, la seva pegada i efectivitat en atac.

El Mallorca no té aturall i sap on és el límit d'aquest grup, una plantilla en la qual a l'inici de temporada no confiava ni el mateix Manzano i que està donant un resultat extraordinari -fins i tot diria que per sobre de les seves possibilitats-. Somiar és de franc i, ara com ara, la realitat és que el Mallorca és a la quarta posició i no pot descartar-se -ni molt manco- que l'equip torni a Europa la temporada que ve.

La nota negativa del partit fou, una setmana més, l'escassa assistència d'aficionats, ja que només 12.803 espectadors acudiren a Son Moix. Enguany, el Mallorca just ha guanyat a casa, però la massa social continua donant l'esquena a l'equip. És el preu mínim que ha de pagar la Societat Anònima Esportiva per la inestabilitat institucional patida durant els darrers anys. En tot cas, amb bons resultats, fins i tot la crisi econòmica -els empleats no han cobrat la paga extra de Nadal- sembla relativament important.

Manzano estava obligat a introduir canvis a l'onze inicial, perquè Nunes, sancionat, i Ivan Ramis, que encara no està del tot recuperat de la lesió que es va fer a Màlaga en el darrer partit de l'any, eren baixa segura. A la porteria, com sempre, hi repetí Aouate. En defensa, Mattioni i Ayoze ocuparen les bandes, mentre que Josemi es desplaçava fins a la zona central de la defensa per situar-se vora Rubén. En el centre del camp, Pep Lluís Martí i Mario Suárez foren els encarregats d'organitzar i distribuir el joc. A la dreta, el tècnic alineà Julio Àlvarez, mentre que Castro es col·locava a l'esquerra, amb Borja Valero just per darrere d'Aduriz.

El duel davant l'Athletic de Bilbao es presentava en aquesta ocasió especialment atractiu, ja que el Mallorca podia superar el rècord de triomfs -i ho aconseguí-. El conjunt de Caparrós, per part seva, arribava a Palma amb el bagatge d'haver sumat 13 dels seus 26 punts lluny de San Mamés.

D'inici, el matx no tingué un clar dominador. Les errades i imprecisions predominaven, i les oportunitats de fer gol eren escasses, quasi inexistents. Aduriz, transcorreguda la primera mitja hora, creuà la pilota en excés i sortí fora per poc. Javi Martínez tingué també el seu moment, però no encertà. I encara abans del descans, Aduriz, una altra vegada, pogué marcar, però el va aturar Iraizoz.

L'Athletic, com gairebé sempre, havia apostat pel joc directe i aquesta vegada havia contagiat un Mallorca els homes de mig camp del qual es limitaven a veure passar l'esfèric.

La segona meitat fou ben diferent. La deessa Fortuna s'alià amb els vermells i un xut de Julio Àlvarez, que sortia fora, acabà amb gol, després que la pilota tocàs Amorebieta. Tot seguit, en una jugada ben semblant, el Mallorca hauria pogut incrementar l'avantatge, però en aquesta oportunitat el xut d'Aduriz, també desviat pel central basc, fou interceptat amb la cama pel porter biscaí. El davanter basc completava un gran partit i no tardà a disposar d'una nova ocasió, però Iraizoz es lluí per desviar l'esfèric.

Caparrós cercà solucions, féu entrar Muniain i De Marcos i l'Athletic, per moments, mostrà signes de reacció. Muniaín no encertà amb el control dins l'àrea i, poc després, Josemi, amb Aouate ja superat, salvà el gol in extremis.

La reacció biscaïna fou un miratge, ja que quan millor jugava Borja Valero, va fer una gran passada interior a Aduriz, que resolgué el partit aixecant la pilota per damunt el porter. L'enfrontament estava sentenciat.