... i altres herbes

L'Associació de Copropietaris del Lluís Sitjar decidí dies enrere rebutjar l'oferta d'onze milions d'euros que li havia formulat, via oral, l'Ajuntament de Palma. Bé, realment, Cort volia pagar onze milions i descomptar posteriorment el cost de l'esbucament de l'estadi. En definitiva, que els copropietaris haurien arribat a cobrar una misèria. Joan Aguiló, president del col·lectiu, té clar que no acceptaran menys de 33 milions d'euros. I per què 33 milions? Perquè un jutjat determinà que el preu just de l'expropiació del canòdrom -ben proper al Lluís Sitjar- era de 1.200 euros per medre quadrat. I si multiplicam els 1.200 euros pels més de 27.500 metres quadrats del solar del Lluís Sitjar, arribarem als ja famosos 33 milions. En tot cas, Aguiló està pendent de parlar amb el gerent d'Urbanisme, Tomeu Tugores, que previsiblement li formularà una nova oferta. Ah, per cert, supòs que tothom és ben conscient que si no hi ha acord per la compra del Lluís Sitjar i Cort ha de recórrer a l'expropiació, serà quasi impossible que hi comencin les obres aquesta legislatura. Ah, sabeu que algun destacat membre del PSIB-PSOE arribà a plantejar la possibilitat d'incloure en un decret llei els canvis urbanístics imprescindibles per poder convertir el Lluís Sitjar en el futur recinte firal. Em diuen, i qui m'ho conta segur que ho sap, que Gabriel Barceló s'hi negà de manera clara, rotunda i categòrica.

Estadi Balear

M'asseguren que l'oferiment de Fernando Crespí, president de l'Atlètic Balears, perquè el recinte firal s'ubicàs a l'Estadi Balear fou rebut amb un somriure per part de l'Ajuntament de Palma. I és que, malgrat que Crespí pugui pensar que a Cort tots són curts com una màniga de guardapits, us puc ben assegurar que tenen clar que ell no pot oferir una propietat que no és seva.

Atlètic Balears

Tenc un bon amic, que es dedica a això de la cosa pública -la política-, que està escandalitzat de veure l'entramat societari d'alguns dirigents. "Jo mai no he tingut cap societat", em diu. Això em fa pensar que són molts els mallorquins que mai no han necessitat, per exemple, recórrer a un advocat, o que mai no han anat declarar davant un jutge. Ho coment perquè l'altre dia em feren saber que Fernando Crespí ha estat denunciat per apropiació indeguda. Però d'això -tenc la denúncia al calaix- ja en parlaré un altre dia. Avui, volia comentar la conversa que tingueren dos amics i incondicionals de l'Atlètic Balears respecte de la temporada passada. N'hi havia un que defensava la gestió del president, mentre que l'altre l'acusava de no haver estat capaç de mantenir l'equip a Segona Divisió B i de gastar-se una doblerada que, finalment, pagarà l'Atlètic Balears. El defensor de Crespí explicava que al president li havia costat molts doblers jugar a Segona B i que evitar el descens era quasi impossible. El seu detractor hi afegia que Crespí era un espavilat i ho justificava dient que el president s'ha assegurat cobrar personalment els doblers que el Deportivo deu a l'Atlètic Balears. L'home, que no posava en dubte que Crespí hagués avançat molts diners, es demanava qui fiscalitzaria la despesa efectuada. Ah, i recordava que si l'Atlètic Balears fos una Societat Anònima Esportiva i Fernando Crespí, el màxim accionista, el president tindria ara un bon problema. Qui té raó? Triau vosaltres. D'una cosa n'estic ben segur: Crespí no és gaire viu. O, si ho voleu, diguem que és una mica inexpert i innocent. Ho dic perquè us puc ben garantir que, personalment, m'ha decebut molt. Això sí, em va assegurar que a la seva junta directiva disposava de tres advocats. Esper que mai no els necessiti per a res més seriós que enviar un burofax a un periodista. Ah, per cert, diuen que Bartomeu Cursach, propietari d'Inverfutbol, comanda molt a l'Atlètic Balears. No m'estranyaria, malgrat que no ho tenc comprovat. Cursach, que entre moltes altres coses paga la meitat de la fitxa d'Àngel Pedraza, està encara una mica disgustat amb mi. De fet, ja els vaig comentar fa mesos que vaig tenir el privilegi de ser un dels pocs periodistes que no fou convidat a dinar a la seva finca particular per celebrar la seva col·laboració amb el club blanc-i-blau.

Esperpèntic

Dissortadament, en aquesta terra nostra, ens estam acostumant a veure espectacles de tot tipus i ja no ens espantam de res. Ho dic perquè Tomeu Vidal continua com a president del Reial Mallorca. Un bon amic, mallorquinista de tota la vida, està astorat pel fet que Vidal, que fou l'advocat de la família Martí Mingarro, continuï al capdavant de la Societat Anònima Esportiva. I també considera del tot punt ridícul que Alex García Mas i Maria Antònia García formin part encara ara del consell d'administració. M'assegurava que podia entendre que Alemany estigués interessat que Vidal hi continuàs, però que no arribava a comprendre com era possible que l'advocat ho hagués acceptat. Déu meuet!

Concurs

Mateu Alemany

IB3 i Catalunya

batalla, un dia sí i l'altre també, per evitar que el Mallorca hagi de presentar un concurs voluntari de creditors. No ho té fàcil, encara que només ho aconseguirà si pot vendre el Reial Mallorca abans d'abonar les fitxes de la temporada actual. Vendre el Lluís Sitjar a l'Ajuntament de Palma suposaria una important entrada de milions, que previsiblement evitaria entrar en concurs de creditors. Però, sabeu qui cobraria de Cort? Percebria el Mallorca molts de doblers? Ni un euro. Per què? Perquè els títols de copropietat del Lluís Sitjar no són del Mallorca, sinó de la Fundació Reial Mallorca. I com es passarien els doblers de la Fundació a la Societat Anònima Esportiva? En una altra ocasió, en què fou necessari fer una operació semblant, el Mallorca va vendre a la Fundació la ciutat esportiva de Son Bibiloni. En aquesta oportunitat, segur que Mateu Alemany ja té dissenyada l'operació financera que faria possible que el Mallorca rebés els doblers. No ho dubteu.

Ningú no podrà mai llevar el mèrit a Antoni Martorell, director general d'IB3, d'haver aconseguit, i en un temps rècord, que la nostra televisió autonòmica sigui íntegrament en català. Però us he de confessar que em vaig recordar de tots els sants quan no vaig poder veure el partit entre Catalunya i l'Argentina. Ho vaig demanar i des de IB3 TV em digueren que no hi varen intervenir, ni poc ni molt, perquè el partit no es veiés a les Illes Balears, que l'acord que tenen és que només els productes compartits es deixaran de veure. Asseguren que, per tant, fou cosa de TV3. No ho entenc.