Encara m'estic fregant els ulls. Em pessig els braços. Aquest Reial Mallorca funciona, i funciona molt bé, esportivament parlant. El conjunt de Gregorio Manzano oferí ahir una gran imatge de solvència. Golejà el Saragossa, brindà moments de bon futbol i exhibí una pegada d'equip gran. L'Ono Estadi és un fortí, ells llocs de descens són a catorze punts de distància per sota a la classificació i creix el somni de tornar a veure el Mallorca en competició europea.
Tot són bones notícies pel que fa a l'àrea esportiva. L'alegria és tanta que comença a produir un efecte narcotitzant. És l'arbre que no ens deixa veure el bosc. Els resultats esportius amaguen davall les estores els preocupants comptes del club. Emperò, endeutat fins a les celles, el fantasma del concurs de creditors continua sent ben tangible per al Mallorca. Fa la sensació que el club avança fent equilibris damunt un filferro a mil metres d'altura, però avança. No vol mirar cap a baix, però l'abisme hi és.
Imposada la llei del silenci, als despatxos es treballa a contra rellotge per trobar solucions. Però les solucions també són al terreny de joc. Si l'equip guanya els jugadors es revaloritzen i cada gol que marca Aduriz val el seu pes en or. Cada gol que fa l'allunya, per desgràcia, més i més del Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els periodistes sempre tocant els OUS. Havies començat molt bé, però després ja havia de mollar la freda. Ja ho sabem que tenim problemes (i qui no els té, i si no demana-li al Saragossa mateix) però per un dia te podires haver CALLAT.