Mallorca: Aouate; Josemi, Ramis, Nunes. Ayoze; Juliol Alvarez (Mario Suárez, min. 63), Martí, Borja Valero, Castro; Víctor Casadesús (Keita, min. 81) i Aduriz (Webó, min. 74).
Real Saragossa: López Vallejo; Laguardia, Ayala, Goni,Paredes (Babic, min. 70); Jorge López, Gabi (Alex Sánchez, min. 63); Pennant (Songo'o, min. 74), Abel Aguilar, Ander Herrera; i Lafita.
Gols: 1-0, min. 38: Aduriz després d'una gran assistència de Castro, que aprofita un error de Laguardia; 2-0, min. 67: Aduriz 'pica' la pilota davant de la sortida desesperada López Vallejo i marca a plaure; 3-0, min. 74: Mario Suárez; 4-0, min. 83: Keita regateja en dues ocasions López Vallejo i marca porta buida; 4-1, min. 86: Ander Herrera, de cap, després d'un córner.
Arbitre: Mateu Lahoz (col·legi valencià). Va amonestar Martí, Ayoze, Aduriz, Aguilar, Ayala, Pennant
Incidències: Partit corresponent a la tretzena jornada del campionat de Lliga disputat en l'Ono Estadi davant d'uns 12.600 espectadors.
Aquest Mallorca no té aturall! El conjunt de Gregorio Manzano superà sense dificultats un mediocre Saragossa (4-1) i continua sumant de tres en tres a Son Moix. Una vegada més, l'equip va fer una exhibició de pragmatisme i efectivitat.
El Reial Mallorca afrontava un doble repte. D'una banda, l'equip de Manzano havia de lluitar per aconseguir la setena victòria consecutiva a Son Moix i igualar així la millor ratxa de la història de triomfs a casa. A més, l'equip pretenia trencar la maledicció de no haver guanyat ni un sol partit el mes de desembre amb Manzano a la banqueta. Aconseguit. Feina feta. Ja ho sabeu: set triomfs seguits i el primer de Manzano el desembre. I l'equip es consolida així a la sisena posició.
De sortida, no hi hagué gaire sorpreses. Clar, Aouate ocupà la porteria, amb Josemi i Ayoze als laterals i Nunes i Ramis com a centrals. En el centre del camp, la principal novetat fou l'absència de Mario -a la banqueta-. Martí i Borja Valero havien d'organitzar i distribuir el joc, mentre que Julio Àlvarez i Castro ocuparen dreta i esquerra. I en atac, Víctor i Aduriz, com quasi sempre.
El Mallorca, des del primer moment, fou superior a un Saragossa sense un clar organitzador ni una referència ofensiva. L'equip de Manzano pot tenir defectes, però es tracta d'un equip pràctic, efectiu, que sempre juga amb intensitat, amb un ritme alt.
De fet, just iniciar-se el matx començaren a sovintejar les aproximacions de perill a la porteria aragonesa. Aduriz, fins en quatre ocasions, i Nunes, de cap, haurien pogut inaugurar el marcador. El davanter basc fallava reiteradament davant López Vallejo, però tan complicat com ser efectiu és desmarcar-se i crear oportunitats.
Ewerthon, el millor golejador del Saragossa, era a la banqueta. L'equip de Marcelino semblava reaccionar i, per moments, controlà el joc. Fou un pur miratge. L'equip de Manzano creava més perill, tot i que en diferents cops la distància entre els homes del centre del camp i la davantera fou excessiva.
Laguardia, amb el cap, intentà passar la pilota al porter, però va fer curt i Castro aprofità l'errada per centrar a Aduriz, que aquest pic no fallà. Així, s'arribà al descans amb mínim avantatge mallorquinista.
La segona part començà amb una clamorosa oportunitat d'Aduriz, però ben aviat quedà clar que el Saragossa havia avançat les seves línies per cercar l'empat. El conjunt de Manzano, emperò, sabia com jugar amb el Saragossa. I ho va fer bé. El tècnic féu entrar Mario en substitució de Julio Àlvarez i l'equip ho agraí. Es complia el minut 67 quan Víctor va fer una passada per a Aduriz, que tornà a aprofitar l'ocasió. El duel quedà decidit. El Mallorca, aleshores, llegia el joc a la perfecció, va saber interpretar-lo i en va treure profit en forma de gols.
Borja Valero va treure una falta i Mario Suárez, de cap, va fer el tercer. El tècnic del Saragossa es desesperava a la banda, però els de Manzano eren molt superiors. Faltava un quart d'hora per al final quan Webó substituí Aduriz i, tot seguit, Keita sortia per Víctor. El davanter de Guinea Konacri acabava d'entrar i va fer una jugada individual excepcional que acabà en un gran gol.
El Saragossa, completament entregat, aprofità una badada de la defensa del Mallorca per marcar el de l'honor. Ander, de cap, superà Aouate, però ja no tenia gens d'importància.
El Mallorca havia aconseguit derrotar el Saragossa, sumar la setena victòria consecutiva a Son Moix, que Manzano guanyàs per primer cop el mes de desembre i refermar la seva posició -és sisè-. A més a més, ben al contrari que en altres partits, l'equip fou molt superior i el triomf fou ben just. El tècnic ha trobat el millor onze i el conjunt, tot i les limitacions, exhibeix efectivitat com a principal virtut. Els vermells es consoliden a la sisena plaça, que dóna opció a disputar competició europea la temporada que ve, malgrat que hauran de ratificar ara la bona ratxa amb dos desplaçaments consecutius, a Pamplona i a Màlaga.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gran Mallorca¡ Els altres anys la culpa era del Mallorqca que no donava espectacle. Enguany la crisi institucioneal. TOT SON EXCUSES DE MAL PAGADOR. On són els 15000 d'ELX. I els de València? J pensava que en 13 anys a 1era divisió, ni hauria prou per fer una base de 16-18000 aficionats per partit. Ara ni això. No entenc RES.
Ara no podran dir que el MALLORCA te sort.Despres de lo d´avui es pot dir que el eMallorca te un bon equip,sense figures pero molt ben compenetrtat.Aquest equip amb espais oberts es molt perillos jo diria que letal.Llastima que la gent no vagfi mes al camp pero dir que se mengen les ungles de no voler sser soci i disfrutar cada diumenge a son moix.I aixo que els bars estan plens pero ells s´ho perden.Som mes poquests pero crec que hi ha mes ambient que els altres anys.La gent esta amb l´equip i s´ha de dir que cada diumenge els jugadors al mig del camp tenen les mambelletes dels espectadors al acabar el partit.NO HEU HAVIA VIST MAI.VIsca el Mallorca i enManzano
Aquesta setmana he volgut ésser el primer en posar el claàssic comentari :Juliol Alvarez. Visca el traductor de google!!!