Ensurt gros al Bernabéu

REIAL MADRID: Iker Casillas, Sergio Ramos, Pepe, Raül Albiol, Arbeloa, Xabi Alonso, Granero, Van der Vaart, Marcelo, Cristiano Ronaldo i Higuaín. Benzema per Van der Vaart en el minut 62, Diarra per Marcelo en el minut 83 i Drenthe per Xabi Alonso en el 88.

ALMERIA: Diego Alves, Michel, Chico, Acasiete, Cisma, Juanma Ortiz, Bernardello, M'Bami, Soriano, Crusat i Kalu Uche. Goitom per Soriano en el minut 69 i Piatti per Crusat en el 80.

GOLS:
1-0: minut 31, Sergio Ramos.
1-1: minut 58, Soriano.
1-2: minut 61, Kalu Uche.
2-2: minut 73, Higuaín.
3-2: minut 82, Benzema.
4-2: minut 84, Cristiano Ronaldo.

ÀRBITRE: Estrada Fernández (Comitè català). Amonestà M'Bami, Michel i Juanma Ortiz, de l'Almeria. Expulsà Cristiano Ronaldo amb vermella directa en el minut 89.

El Reial Madrid patí de valent per superar l'Almeria (4-2) en un partit convertit en una muntanya russa de sensacions, en el qual el conjunt blanc passà de firmar els millors minuts de la temporada a ser víctima altra vegada d'una mala segona part, rescatat en la recta final per un polèmic penal sobre Cristiano Ronaldo.

Al costat de Leo Messi hi ha un home que sorprèn el planeta futbolístic: Cristiano Ronaldo. L'èxit se l'ha guanyat sobre el camp. Amb actuacions estel·lars, driblatges impossibles i gols de tots els colors. Tanmateix, el Bernabéu en va veure ahir el vessant més infantil. Envaït per l'ansietat de dos mesos sense assaborir cap diana, va ser el futbolista que no celebra un gol perquè abans ha fallat un penal, que es lleva la camiseta tot just sentenciar el duel a plaer i que s'autoexpulsa en el darrer instant per haver agredit un rival després de rebre'n una puntada de peu.

L'astre portuguès embogí en un partit vibrant en el qual el Reial Madrid mostrà les seves dues cares davant un Almeria ordenat, que es defensà amb ordre durant gran part del duel i que sabé tenir el rival contra les cordes, amb dos cops letals.

En tot cas, l'equip blanc havia començat confirmant les bones sensacions del clàssic. Dos minuts, els inicials, serviren per convertir en dolça la ressaca. Tancaren amb bons tocs l'Almeria al propi camp i li mostraren el guió del partit. Manuel Pellegrini trobà el joc desitjat reforçant el centre del camp i la mobilitat en els darrers metres, cosa que conduí el Reial Madrid als seus millors minuts.

El conjunt local tancà l'adversari. El va empetitir mostrant-li el seu poder, amb Xabi Alonso duent la batuta i amb la velocitat d'un Cristiano desequilibrant.

Sis ocasions en deu minuts deixaren sorprès el Bernabéu. Diego Alves, estel·lar tot i acabar encaixant una golejada, tragué un gran repertori d'aturades. Avortà un llançament fort de Van der Vaart amb la dreta, una ocasió a boca de canó d'Higuaín i un u contra u de Cristiano Ronaldo.

El bon futbol no rebia el premi dels gols. Higuaín no tenia el seu dia. Marcelo va fer un xut massa fluix i Alves tornava a brillar davant Granero, a qui aturà una canonada dins l'àrea.

El ritme de joc baixava per moments quan aparegué un defensa amb ànima de davanter. Sergio Ramos inaugurà el marcador rematant de cap una centrada perfecta de Cristiano Ronaldo. Amb l'1-0 s'arribà al descans.

En el segon temps, l'Almeria sortí al camp amb més agressivitat i avisà el rival amb un llançament potent d'Uche, que desvià Casillas a córner amb molts de problemes, i empatà en el minut 58 mitjançant Soriano, que aprofità un mal rebuig de la defensa blanca.

El Madrid encara no havia reaccionat a l'inesperat contratemps quan Kalu Uche aconseguí l'1-2 amb un xut dins l'àrea que entrà a la porteria de Casillas després de superar un bosc de cames.

El conjunt de Pellegrini, ara sí, es despertà i posà setge novament a la porteria de Diego Alves. L'empat arribà gràcies a una bota providencial d'Higuaín en el minut 73. Nou minuts després, Cristiano Ronaldo forçà un dubtós penal que significà el 3-2, després que Benzema rematàs en segona instància el llançament errat del portuguès.

El lusità sentencià el matx gairebé en la jugada següent culminant un ràpid contracop i després s'esborrà per al pròxim partit, contra el València, forçant una expulsió tan merescuda com absurda.