El toledà i el madrileny es tornaren a convertir en protagonistes de la final després de la gran actuació de l'any passat a l'Argentina i superaren els centreeuropeus per 7-6 (7), 7-5 i 6-2. Així, posaren fi a la seva condició d'invictes després de sis duels.
El servei potent de Feliciano i la lluita del madrileny resultaren un obstacle insalvable pels deixebles de Jaroslav Navratil que, malgrat confiar en Berdych i Stepanek, es va equivocar en el plantejament, perquè el primer mai no va estar mentalment dins el partit. El toledà, l'únic jugador que ha disputat aquesta campanya totes les eliminatòries, va tornar a fer gala de la condició d'"home Davis" i va estar impecable, sobretot en el servei, atès que no el va perdre en cap moment.
La igualtat va marcar la primera mànega fins al tie break. Després que els locals obtinguessin una primera renda i gaudissin de tres bolles de set (6/3), els centreuropeus també arribaren a tenir-na una, però els espanyols la neutralitzaren i ja no fallaren en la quarta oportunitat de què disposaren.
En el segon parcial també va regnar la igualtat, amb jocs en blanc per als dos conjunts, i això va durar fins a l'onzè. Llavors, Verdasco començà a controlar la situació i tornà a trencar el servei d'un Berdych de cada vegada més feble. Amb el 6-5, Feliciano va segellar el set amb un punt directe fent ús de la potència a l'hora de treure. La tercera mànega no va tenir tanta història. Stepanek va perdre el servei d'entrada i Espanya es va posar amb un 2-0 que deixava el títol a una passa. I després de sis bolles de trencament de servei, Feliciano i Verdasco aconseguiren una nova ruptura en el cinquè joc (4-1), cosa que va multiplicar els càntics de l'afició local.
No hi va haver temps per a gaire més. Verdasco i Stepanek protagonitzaren un gran duel i el conjunt vermell liquidà el set amb un 6-2 que significava el quart trofeu, la quarta enciamera, segona de consecutiva.
Costa, aixeca el trofeu
El capità de la selecció, Albert Costa, va assolir una nova fita amb la victòria sobre la República Txeca, que li reporta una nova distinció: convertir-se en el sisè home que aixeca una enciamera tant en l'etapa de jugador com en l'actual des de la direcció de l'equip.
El lleidatà, un dels integrants de la primera Copa Davis de les vitrines espanyoles amb la final disputada també al Palau Sant Jordi l'any 2000 davant d'Austràlia, certifica amb el recent títol a Barcelona una recompensa que únicament han pogut igualar cinc extennistes més: l'australià Neale Fraser, John Fitzgerald, John Newcombe, el nord-americà Arthur Ashe i Guy Forget.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I de què serveix tenir el nivell D de català i no fer-ne ús? És com ser Catedràtic de Química i fer de pastor de moixos.
Para tu informacion Mateu, no necesito ningun traductor, tengo el nivel D de catalan, cosa que probablemente tu no sabes ni que es y soy funcionario del estado (español).
Ja que nosaltres som els perdedors en aquesta illa, Foraster, illa que es deia Mayurqa fins que l'any 1229, ja ha plogut, els nostres avantpassats la varen conquerir, li vàrem dir Mallorca. No és lògic, ara que és vostra, que li digueu Mayurca o com millor vos peti? En Rafael Navidad va inclòs en el lot. I en Ka·los Moyá. I en Kal·los Delgado. I més, son una tracalada. Si no m'entens, el Gogle Translate t'ho pot traduir. (Tot això és de conya. Heu de menjar moltes garroves encara perquè Mallorca sia vostra. Hala, a l'hotel a servir paelles als guris!)
Nadal es un orgullo para los españoles y todo un ejemplo de mallorquin y seguro que debe estar preocupado que los tres pelagatos de turno (me refiero a los "no forasters") le critiquen por españolista y todas las tonterias que sois capaces de decir. El ha sido numero 1 del mundo del tenis mundial y vosotros sois los perdedores en esta isla. Viva Nadal y Viva Mallorca
En Robines té tota la raó del món en tot el que diu respecte a en Rafel Nadal. Quina vergonya tenir un al·lot nostre que ens podria fer-nos entir orgullosos d'ell i es ven a l'enemic espanyol i espanyolista. Està bé que jugui amb Espanya perquè si no ho fa serà sancionat i laseva carrera s'haurà estroncat, però no cal que hi posi tant entusiasme artificial, ja que es veu que és forçat o que li aconsellen malament des del seu propi entorn familiar. Tanmateix Espanya no li agrairà res mai. Quan en Nadalet algun dia se li escapi que és català de Mallorca i que la seva llengua es la catalana, modalitat de Manacor, serà odiat per tots els messetaris i llançat a l'abisme pel sol fet de dir qui és de veritat. Espanya el vol exclussivament castellà, tant d'identitat com de sentiment, i això és anar contra la seva naturalesa. Ara ho pot aguantar perquè és jove i inconscient, però arribarà un dia que se'n donarà compte del desbarats que està fent. Ho sent per ell i per nosaltres. En Rafel Nadal podria fer més per la nostra llibertat amb una sola paraula que tots els poliquetxos corruptes que tenim a les illes i que diuen estimar el país, la seva llengua i la seva cultura. Som una colla de desgraciats: què hi ferem. Així és la vida!
Era Barcelona i estava ple de banderes espanyoles, si vas al camp nou ningú xerra català. Crec que tens les idees un poc tortes.
A sa matinada sota un estel d´estrelles i un silenci miraculós envers l´estress del mati del jorn de torn es quan millor es fa feina per llegir, escriure o no fer res, ara bé cadascú és cadasqual i tothom fa el que vol o el que pot -en nadal podría fer més crec jo, diguin el que diguin de la seva lesió som de l´opinió que el tema personal dels seus pares l´hi ha afectat i molt malgrat la sobrecàrrega de partits i tal i tal i tal,,, és una opinió només- per tant ses grans obres i els grans pensaments que han canviat la humanitat crec jo que han estat engendrats de matinada com segurament ho haurem estat tú i jo i tant d´altres Entró, entró, que aquesta era una gran expresió periodística que emprava el sempre enyorat José María Castillo de la 2 de tve i també del mundo deportivo juntament amb en Josep Maria Casasnoves, agraïrte el comentari sincerament i ho faig de matinada perque estic gaudint d´un any sabátic que no sap ningú com l´esperava. Salut i llibertat !
Redéu Robines, se veu que vas cremat a l'hora d'escriure el teu comentari (Devers les dues de la matinada), au, descansa homo que no n'hi tant per tant.
Aquest rafel nadal és un "espanyolista de pro" renuncia a la seva pàtria i es ven a l´enèmic represor i ocupacionista espanyol i damunt és del madrid idò que es mengi els triomfs de l´èquip on juga el seu conco en miquel àngel nadal, el barça que aquest sí que ho guanya tot, tot i tot i ara anem a abu dhabi a veure si d´una vegada per totes aconseguim el trofeu de millor club de football del món per engrandir les vitrines del museu de ca´n barça i per cert enhorabona a lionel messi (as) per esser escollit millor jugador del món -no perdó això serà després (inshal.la)- "bota d´or" del football mundial, tanmateix com dir Sir Josep Guardiola i Sala (el mister i/o manager del club) millor dit el "presi" (que ara tot són crìtiques des de madrids i demés províncies perifèriques per emprar el nom del club en fer campanyes polítiques d´esquerres nacionalistes republicanes -si ho sent perquè no ho ha d´expresar, faltaria plus-) empra l´expresió aqueixa "idò que n´aprenguin"..... Salut i llibertat !