Ibrahimovic aclareix els dubtes

En quatre minuts va sortir al camp i va aconseguir l'únic gol del partit. Va ser un temps suficient perquè Zlatan Ibrahimovic aclarís gairebé de cop els dubtes que s'havien creat entorn del seu rendiment, les seves xifres golejadores i la capacitat de decidir els partits veritablement grans. Davant Cristiano Ronaldo i Messi, centre de tots els focus, la figura del davanter suec es va graduar en el seu primer clàssic del futbol espanyol. L'autor del gol és ja el màxim realitzador del Barça en la Lliga, amb vuit dianes en onze partits. Quan Ibrahimovic va recollir el testimoni de Thierry Henry com a 9 del Barca, tot just iniciada la segona part, va semblar entossudit a tornar l'ordre natural a l'equip.

El francès es va moure per tot el front d'atac, però d'una manera difusa. El suec va ser més concret: va ocupar la zona del camp teòricament reservada al davanter centre i va empènyer a la xarxa una gran centrada de Dani Alves per decidir el derbi. Ibra va apagar d'un cop els dubtes. Els que es referien a l'estat físic, perquè no havia jugat davant l'Inter de Milà, el seu exequip, ni tampoc a Bilbao, a causa de les molèsties als isquiotibiales que el mantenien aturat des del 8 de novembre passat. Després del matx, ell mateix va comentar que havia pactat la suplència amb l'entrenador i que encara no es troba al cent per cent, però el gol marcat al Madrid serví d'efecte terapèutic per fer una passa de gegant en el procés de recuperació. No faltava qui havia indicat la teòrica debilitat d'Ibrahimovic en els partits grans. Li retreien la falta de grandesa en les confrontacions decisives, l'escassa aportació en els duels d'altura, però va respondre a aquests retrets amb una diana decisiva que va acabar decidint el clàssic.

Un gol cada 96 minuts

Amb les xifres a la mà, la temporada d'Ibrahimovic admet poques crítiques. Ha disputat 769 minuts de Lliga en els quals ha aconseguit vuit gols, un cada 96 minuts, és a dir, pràcticament un per partit. A més, d'aquestes vuit dianes, cinc han servit per obrir el marcador. Quan ha mullat en la Lliga, el Barcelona sempre ha guanyat.
Per altra banda, la victòria dels homes de Guardiola contra el Reial Madrid ha permès al conjunt català recuperar el pols al seu estadi davant el rival històric, si pensam que feia deu temporades que els blaugranes no encadenaven dos triomfs consecutius en el clàssic al Camp Nou.

Aquests darrers anys, fet que també ha passat amb l'equip blanc al Santiago Bernabéu, el Barcelona no ha pogut imposar la seva hegemonia, la qual cosa ha representat una sagnia de punts que ha repartit amb el rival o que se li han escapat. Amb el triomf de l'any passat per 2-0 i el de diumenge per 1-0, l'equip català torna a situar en l'historial del gran derbi al Camp Nou dues victòries seguides, cosa que no passava des de la campanya 1998-99, quan el Barça també n'havia encadenades dues al seu estadi enfront del Reial Madrid.

De fet, amb el triomf dels blaugranes en la temporada 1998-99 per 3-0 el conjunt català aconseguia la ratxa més àmplia de victòries de tira en el clàssic al Camp Nou, amb set partits consecutius sumant tots els punts. Va ser precisament a partir de la campanya següent (1999-2000) que es va iniciar una escabetxina de punts, un període de nou temporades en les quals el Barça només pogué guanyar dos partits, n'empatà cinc i en perdé dos. En la primera d'aquestes derrotes, en el campionat de 2003-04, ja durant el mandat de Joan Laporta, el Madrid va trencar (1-2) una sequera de vint anys sense poder derrotar fora camp el gran adversari. Ara, en canvi, el coliseu blaugrana torna ser un temple maleït pel madridisme.

El Madrid perdé el lideratge i guanyà bona premsa

Els diaris espanyols d'ahir varen veure el "millor Madrid" en el clàssic de diumenge, que va acabar amb un 1-0 per al Barcelona a la gespa però que es traduí als diaris en les que, probablement, són les lloances més fermes per als blancs des que començà la Lliga. Salvant-hi les diferències, que afecten, fins i tot, els minuts que Zlatan Ibrahimovic tardà a marcar el gol de la victòria -cinc segons l'Sport, però vuit per Marca-, la tesi és similar en tota la premsa. Com destacà Público, va ser el davanter suec, i no el Barça ni el Madrid, qui va decidir un clàssic que ABC defineix com a "igualat, intens i ple de futbol". As titula que el Madrid "va trobar el futbol però va perdre la pegada", de manera que el conjunt de Pep Guardiola es va imposar per caràcter o "amb el cor", com afirma Mundo Deportivo que, malgrat referir-se als homes blaugranes com a "herois" a la portada, reconeix en pàgines interiors que el Barcelona no va ser superior als blancs.

"Regust de victòria" madridista ha tingut aquesta visita del Camp Nou segons Marca, que explica que "el duel ha canviat la percepció que es té del Reial Madrid", que n'ha sortit "reforçat gràcies a la bona imatge demostrada".
La primera plana de l'Sport també limita l'hegemonia culer a la classificació de Primera Divisió i, encara que parla d'un "cop a les ànsies de grandesa del Madrid", concedeix als blancs "la victòria per punts en el primer temps".
"El Madrid -afirma el mateix rotatiu- va saber treure partit"deal plantejament del xilè Manuel Pellegrini, "pobre, potser, d'equip menor, però aplicat amb grans futbolistes". Una proposta que, segons Mundo Deportivo, "va sorprendre Guardiola". Els titulars també miren, com no, cap a Ibrahimovic que, com l'equip rival, ha recuperat la bona premsa, perquè "destrossà d'una puntada la llegenda urbana que falla en les cites de màxim nivell" (Mundo Deportivo), i el sempre mediàtic Cristiano Ronaldo, mirall, per ABC, d'un Madrid "que anà de més a menys".