Davidenko, mestre del 2009

Amb un tennis de gran nivell, el rus Nikolaj Davidenko, sisena raqueta del món, es proclamà ahir campió de la Copa Màsters, en la seva segona final consecutiva, després de batre a l'O2 de Londres l'argentí Juan Martín del Potro, número 5, per 6-3 i 6-4. El partit, disputat a l'envelat londinenc del barri de North Greenwich, durà 1 hora i 23 minuts i l'esportista de Tandil hi perdé una bona ocasió d'assolir el quart lloc del rànking de l'ATP. Del Potro assegurava durant la vigília que estava disposat a sobreposar-se a la fatiga i a fer un "petit esforç" enfront de Davidenko. Això va dir, però no pensava en el gran nivell del rus.

Davant una graderia estibada i amb l'afició, de nou, més pendent d'animar el gegant sud-americà, el número 6 encarà la final amb una visible seguretat ja des del primer joc, amb cops robusts, precisos, un tennis agressiu i una notable eficiència en el servei. Des de la primera mànega, es va veure que el rus s'aventurava amb alguna pujada a la xarxa, es recolzava en una dreta sòlida i oferia mostres de més concentració que el sud-americà.
Un Davidenko molt segur i encertat en els cops aprofità la segona de les bolles de trencament de què disposà per avançar-se amb un avantatge de 3-1 en aquest primer parcial. Per la seva banda, Del Potro encara no havia desempolsat el tennis guerriller que el salva dels conflictes. Amb 4-1 en contra, a l'argentí de cada vegada se'l veia més descentrat i incorria en més errors. Només 38 minuts va necessitar l'home de Severodonezk per rematar un set en el qual el sisè del món simplement va saber llegir millor les accions del rival i anticipar-s'hi.

L'hora de la veritat

Va arribar el segon parcial i, amb aquest, l'hora de la veritat per a Del Potro, un home que de vegades aconsegueix reaccionar davant conjuntures adverses. El rus perdé aquí dues opcions de ruptura en el 2-2 d'un set en el qual el tennista de Tandil començava a aixecar el seu joc, una empresa espinosa pel gran nivell amb què hi replicava l'esportista eslau, que feia servir una dreta letal. El cert és que no era senzill aguantar els cops d'un rival d'aquesta talla, un Davidenko que se sentia pletòric de confiança després d'haver liquidat Roger Federer en les semifinals -un escull mental per a ell-, cosa que significà la primera victòria davant el suís en 13 duels disputats.

El marcador indicava un 2-3 a favor de l'argentí, que malgastava un punt de ruptura que, tal vegada, podria haver capgirat la seva sort. Ho va desaprofitar i va continuar una batalla en la qual els pilotejos es feien de cada vegada més llargs. Amb la mirada injectada de determinació, un Davidenko rocós i impenetrable plasmava agressivitat en cada cop. Era un torcebraç de mestres que pareixia que anava directe cap al desempat. Amb el 5-4 a favor del rus, la situació semblava ja irreversible. Del Potro va haver de claudicar. Aquesta vegada, era el moment de Davidenko.