València: Cèsar, Bruno, David Navarro, Dealbert, Mathieu (Zigic, m.87), Pablo Hernández (Alexis, m.81), Albelda, Banega, Mata, Silva (Joaquín, m.29) i Vila.
Mallorca: Aouate, Josemi, Ramis, Nunes, Ayoze, Borja, Martí, Suárez (Juliol Alvarez, m.68), Castro, Casadesús (Pezzolano, m.81) i Aduriz (Webó, m.77).
Gols: 1-0,m.47: Vila. 1-1, m.85: Borja, de penal.
Arbitre: Iturralde González (col·legi basc). Va amonestar pel València a Banega i Vila i pel Mallorca Ayoze, Aouate, Josemi, Zigic i Aduriz.
Incidències: partit corresponent a la dotzena jornada disputat en el camp de Mestalla davant de 40.000 espectadors. Terreny de joc en regulars condicions.
El València no va saber guanyar i el Mallorca va treure un valuós empat de Mestalla. Fou un punt de sort. L'equip de Manzano no va fer un bon partit, però la mala punteria dels davanters rivals va possibilitar el miracle. Ara bé, el Mallorca no perdé mai la fe en les seves opcions i aconseguí el premi a aquesta constància gràcies a un absurd penal de Bruno sobre Castro i que executà Borja.
"Hi ha tres classes de mentides: mentides, grans mentides i estadístiques", afirma la famosa dita atribuïda a Benjamin Disraeli, escriptor i polític que arribà a primer ministre de la Gran Bretanya entre febrer i desembre de 1868. En el món del futbol, a més, és habitual assenyalar que els registres previs hi són per trencar-los. Ahir, el conjunt vermell visità Mestalla amb totes les estadístiques en contra. De fet, arribà a València amb un bagatge desolador, atès que només ha guanyat allà una sola vegada, amb un total de cinc empats -ara un més- i 16 derrotes. A més, el tècnic, Gregorio Manzano, havia perdut en sis de les set visites al feu blanc-i-blau. I per completar els auguris pitjors, els balears només havien sumat dos punts -un empat a Vila-real i un altre al Vicente Calderón- en els cinc desplaçaments que han efectuat aquesta temporada.
A part de tot això, és clar que en un duel entre el València i el Mallorca a Mestalla habitualment guanyarà el conjunt xe. Però en un partit de futbol tot és possible. Ahir, els locals foren superiors i feren mèrits per guanyar, però els illencs sumaren un valuós punt.
Tal com s'havia previst, Manzano alineà Aouate a la porteria. En defensa, Josemi -Mattioni tornà a la banqueta- i Ayoze en foren els laterals, amb Ramis i amb Nunes com a centrals. A mitjan camp, Martí i Mario reberen el teòric encàrrec d'organitzar i distribuir el joc del Mallorca. A les bandes s'hi situaren Borja Valero i Castro, mentre que Víctor i Aduriz formaven ahir la parella d'atac.
El duel començà amb domini clar del València, que disposà de clares oportunitats. Villa, tot sol al punt de penal, llançà la pilota alta. Poc després, Iturralde l'encertà anul·lant un gol al davanter asturià per fora de joc. I quan es complia el primer quart d'hora, Mathieu no trobà porteria per poc amb un xut des de la frontal de l'àrea.
L'equip amfitrió era superior i dominava amb claredat, però amb el pas del minuts els seus atacs perdien intensitat. Joaquín substituí Silva, lesionat, i el Mallorca mostrà algun símptoma de recuperació.
César s'avançà a Castro; a Borja Valero, completament sol, li quedà la pilota enrere; una rematada de Víctor sortí alta i s'arribà al descans. La segona part començà amb una ocasió clara per al Mallorca, però el llançament de falta de Josemi se n'anà a fora per ben poc. Un minut després, quedà clar que el València és un bloc tàcticament ben treballat. Mata tragué un córner, Banega tocà la pilota i Villa l'espitjà al fons de la xarxa.
Els locals, amb avantatge en el marcador, mostraren la seva millor cara davant un Mallorca que es defensava amb prou dificultats per pensar en aproximacions a la porteria rival. Villa i Mata convertiren Aouate, una vegada més, en el millor futbolista del matx. Manzano hi cercà solucions i donà entrada a Julio Àlvarez en substitució d'un inèdit Mario.
Una volea de Joaquín sortí fora per un pèl i Pablo estavellà l'esfèrica al pal. El gol del València semblava imminent, però no arribà. Webó substituí Aduriz i Pezzolano entrà per Víctor. Els futbolistes xes eren molt superiors, però quan l'avantatge al marcador és mínim... Quant als visitants, mostraven una fe incontestable en les seves opcions. Intentaven pressionar el rival i cercaven la porteria de César, però amb poc encert.
Així i tot, quan faltaven set minuts per arribar al final, Bruno cometé un penal clar sobre Castro, que Borja Valero s'encarregà de transformar en l'empat final. El conjunt d'Emery tenia encara temps per reaccionar, però, aleshores sí, el Mallorca es defensà amb ordre. El València havia estat millor, però el conjunt de Manzano tornà amb un valuós punt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
quina desgracia que ets Pep Verger.En fubol no hi ha sort.O fas gols o no en fas.I ahir el Valencia nomes en va fer un.I ja ests.El futbol no vas per punt com el boxeo.I a mes he de dir que el Valencia a la primera part fou patetic.Jo diria qiue la millopr ocasio la va tenir en Victor Casadesus perque el Valencia no en tengue cap.Mai un periodista ha de justificar les victories ni els empats en futbol.Es com justificar que ma tocat la loteria i a un alttra no.Jo et donaria barco de rejilla pel teu fatal periodisme tan pesimiste sempre: pareix que estas resentit,amargat.Enguany que el MALLORCA en linees general juga be,tambe et queixes.Si no fos perque em sent catalanista i vull legir aquest diari ja m´hauria esborrat de compar-lo .VISVA EL MALLORCA SEMPRRE,EN MANZANO I ELS JUGADORS.I diumenge si es possible animar molt vonntra el ZARAGOSSS amb un camp mes ple.