Un jugador vermell mira de controlar la pilota davant l'oposició del rival. | Ferran Aguiló - P.P.

TW
0

MALLORCA B: Nauzet (2), Ximo (3), Martí (2), Truyols (2), Paco Vázquez (2), Alberto (2), Pereira (2), Pina (2), Nacho (2), Dani Castellano (3).
Sergi Enric (3) i Jaime (2) per Pereira i Nacho en el minut 66, i Ramon per Ximo en el minut 77

TERRASSA: Miguel Àngel (1), Óscar Sierra (0), Idrissa (2), Canet (1), David (1), Florian (2), Ivan (2), Heredia (1), Daniel (1), Carroza (1), Ramirez (1)
Joshua (1) per Ramírez en el minut 55, Ettien (1) per Sylla en el minut 70 i Jacob (-) per Carroza en el minut 80.

GOLS:
1-0: minut 39, Xisco, de penal

ÀRBITRE: Abad Esteban (1). Amonestà els locals Dani Castellano i Alberto, i els visitants Idrissa, Óscar Sierra, Carroza, Canet i Ivan. Expulsà l'entrenador Miguel Olmo en el 89.

Tres punts sempre valen el mateix, però els que ahir va aconseguir el filial del Mallorca davant el Terrassa són d'aquells que tenen un valor afegit. Va ser una victòria treballada, patida, grisa si es vol, però al cap i a la fi una victòria. I aquests partits també s'han de guanyar si un equip vol mantenir la regularitat que li permeti ocupar posicions d'ascens quan arriba el final de temporada.

Els homes de Bauçà varen sortir al camp sense esperit, potser inconscientment influïts pel fet que el rival arribava a Son Bibiloni amb només 4 punts i en posició de descens. Però els gols s'han de marcar en el terreny de joc i, fruit d'aquesta sortida desanimada dels vermells, el Terrassa va ser el dominador del joc durant gairebé tota la primera part, encara que li va mancar una velocitat més per fer por als locals.

Això no obstant, el Mallorca va actuar com un equip gran, amb més pegada, i en una internada aïllada a l'àrea de Castellano, el millor del matx, va propiciar que un forassenyat Óscar Sierra li fes un penal clar. El migcampista Xisco va anotar la pena màxima a les acaballes de la primera part.

Després del descans, el Mallorca va sortir amb ganes de sentenciar l'enfrontament, però ja era massa tard. A pesar d'algunes ocasions, sobretot generades per Castellano, el partit era travat, pesat, molest per als amfitrions. El Terrassa ho va intentar, però amb poca fe, i malgrat patir un possible penal en el 89, no va fer mèrits suficients per reclamar l'empat. Mentrestant, els vermells, capaços de guanyar sense jugar bé, apunten cada vegada més amunt i consoliden la seva candidatura per a la fase d'ascens.