...i altres herbes

Guerra civil (I)

Ja saben vostès que no hi ha guerres pitjors que les que enfronten germans, bons amics... mallorquinistes. Dissortadament, la vella idea romàntica d'ajuntar al voltant del Reial Mallorca tots els empresaris que estimen el club és, ara per ara, una quimera impossible. Encara n'hi ha que consideren que seria la solució millor, que és el que necessita Mallorca i, fins i tot, hi ha un empresari d'aquesta terra que està disposat a liderar un projecte que els reuneixi a tots. Seria una espècie de junta de salvació, com un govern de concentració en el qual hi hauria d'haver, entre altres, Miquel Contestí, Miquel Dalmau, Gabriel Barceló, Mateu Alemany, Vicenç Rotger, Bartomeu Beltran, Vicenç Reynés, Bartomeu Cursach, José Miguel García, Miquel Vaquer, Francisca March, Vicenç Grande, Xavier Cabotà... De moment, és somiar truites. Dit això, també és ver que, si prescindim d'algun dels esementats, serà molt més fàcil ajuntar la resta.

Guerra civil (II)

Sempre m'ha cridat l'atenció comprovar la tendència a barallar-se dels col·lectius, que s'incrementa de manera substancial com més reduït és el grup. Futbolísticament, l'Atlètic Balears n'ha estat un clar exemple durant anys. Instal·lat dins la mediocritat, el conjunt blanc-i-blau ha acumulat bregues i lluites internes. Damià Estelrich, Domingo Noguera, Jeroni Petro, Miguel Angel Gómez, Fernando Miró, la família Planisi... Els mallorquinistes, un col·lectiu considerablement més gran, es troba també dividit. De fet, la Societat Anònima Esportiva no ha estat mai dirigida per una immensa majoria de les famílies mallorquinistes...

Guerra civil (III)

Per què els parl avui de totes aquestes qüestions? Perquè el consell d'administració del Reial Mallorca es troba ara format per Tomeu Vidal -president-, José Miguel García -vicepresident-, Àlex García, Maria Antònia García, Miquel Vaquer i Luis Huerta. I Mateu Alemany ja saben vostès que és el conseller delegat. Idò bé, tan poquets com són i ja estan barallats. Ja n'hi ha que diuen pestes dels altres i que intoxiquen tant com poden. Quin desastre! El pitjor de tot, en qualsevol cas, és que Mateu Alemany ho sap i no fa res per evitar-ho.

Guerra civil (IV)

La continuïtat de Tomeu Vidal ha aixecat polèmica entre el mallorquinisme. No conec ningú que m'hagi dit que és una decisió encertada i tothom la justifica per la figurera de l'advocat. A Mateu Alemany, almanco de moment, ja li va bé, però no descartin que, més aviat que de pressa, canviï de parer. De fet, ja han començat a sorgir els primers dubtes sobre l'actitud de Vidal. En aquest sentit, ningú no pot oblidar que ell arribà al Mallorca de bracet de la família Martí Mingarro. Idò bé, ja n'hi ha que afirmen que va mantenir una actitud poc convincent -de gran tebiesa- quan es parlà per primera vegada de la possibilitat de denunciar la família Martí Mingarro. I segons quins es demanen si Vidal cobrà del Grupo Safin o del Mallorca com a intermediari de la compra. I per ventura no arribà a cobrar per haver fet possible la compravenda. Personalment, no entenc de cap de les maneres la decisió de Vidal. Ni tan sols la figurera em sembla una raó suficient, però... N'he escoltat dues explicacions durant les darreres hores. Vet-ho aquí: la primera apunta que Vidal vol seguir de prop tot l'afer de les despeses de Martí Asensio, ja que ell era el president del club. Una altra teoria assegura que el subconscient de Vidal no podia tolerar de cap de les maneres que la seva etapa com a president del Mallorca fos tan breu com la que protagonitzà com a conseller de Cultura. Vull dir, que no estava preparat per tornar a ser Vidal, el breu, en aquest cas respecte de la màxima responsabilitat en el Mallorca.

Guerra civil (V)

I Àlex García Mas? I Maria Antònia García? Per què continuen? No ho entendré mai. M'ho han intentat explicar, però els assegur que no ho entenc.

Guerra civil (VI)

Ja fa un grapat de dies que em recordaren que Mateu Alemany intentà imposar Joan Buades com a president del Reial Mallorca quan en formalitzà la venda. Finalment, l'advocat renuncià a la presidència i em diuen que la intervenció de Tomeu Vidal fou aleshores determinant. Vull dir, que a Tomeu Vidal no li agradava, ni poc ni gens, la possibilitat que Buades fos el president. Buades, evidentment, no ho ha oblidat. Ben al contrari, ho té ben present.

Guerra civil (VII)

Em comenten, en tot cas, que ningú no destituirà Tomeu Vidal però que, si dimiteix, seran molts els qui n'estaran encantats. I qui pot substituir Vidal? El vicepresident, José Miguel García. Ara per ara, García diu i reitera a tothom qui el vulgui escoltar que no té en absolut la intenció de convertir-se en el nou president del Reial Mallorca. De fet, em consta que lluitarà per no ocupar aquesta plaça. Ara bé, si se'n va el president... el vicepresident passa a ocupar la presidència. Uf!

El projecte (I)

L'únic projecte de Mateu Alemany envers el Reial Mallorca és la subsistència. Vull dir, arribar a final de temporada i vendre la Societat Anònima Esportiva. No ho tindrà fàcil. En la darrera temporada, Alemany ja exercí de mag i aconseguí aleshores que els jugadors acceptassin cobrar enguany. L'expresident, això sí, garantí el pagament als futbolistes amb els pagarés que MediaPro abona de manera mensual. Ah, i Alemany també pactà l'ajornament d'una part del deute amb l'Agència Tributària. Es va comprometre que el nou propietari en pagàs dos milions d'euros just arribar. Ja es poden imaginar que la família Martí Mingarro no complí i que Alemany cercarà ara un nou ajornament. En definitiva, que no serà fàcil trobar qui vulgui comprar el Mallorca en acabar aquesta campanya. Fa falta que, a més de poder pagar el preu que estableixi Alemany, estigui disposat a invertir-hi de manera immediata devers quinze milions d'euros.

El projecte (II)

L'objectiu fonamental d'Alemany és mantenir el club viu, i en les millors condicions possibles. El pitjor dels desastres seria que l'entitat baixàs a Segona Divisió i l'andritxol, en aquest sentit, no està disposat a córrer cap risc. És per això que, sempre que no es produeixi una oferta multimilionària, el Mallorca no vendrà cap ni un dels seus futbolistes. És a dir, que si Aduriz abandona el club serà a partir de juny. Això, sempre que Alemany pugui ajornar diferents pagaments. Personalment, estic segur que ho aconseguirà.