Keita serveix una altra ronda (1-0)

Un gol d'Alhassane Keita va ser suficient perquè el Mallorca accedís als vuitens de final de la Copa del Rei davant un Valladolid que en cap moment no va oferir símptomes de poder complicar la classificació dels homes de Manzano. El quadre vermell continua aliè a la crisi institucional i als canvis de propietat que es produeixien a la planta noble i continua oferint un imatge que sembla no tenir res a veure amb els moments tan delicats que es viuen a l'entitat, amb la denúncia per part de Mateu Alemany de la família Martí Mingarro.

El conjunt de Manzano va disputar un dels millors partits de la temporada contra un Valladolid que ho va fiar tot a les contres. Els mallorquinistes triangularen amb Mario i Borja al centre d'operacions i amb un Mattioni que en els primers quaranta-cinc minuts va tornar a demostrar la seva verticalitat. El tècnic vermell va alinear un onze clarament destinat a cercar la porteria rival. Mattioni, Nunes, Rubén i Corrales formaren la defensa, mentre que al centre del camp l'andalús va plantejar un rombe amb Mario i Borja als vèrtexs superiors i Castro i Julio Àlvarez als laterals, deixant Víctor i Keita a la punta d'atac.

En el minut 6 el Mallorca va fer el primer avís amb una gran jugada de Mattioni que ell mateix va resoldre amb un xut que va sortir a la dreta de la porteria defensada per Fabrizio. El Mallorca arribava amb facilitat als voltants de la porteria rival amb triangulacions que no trobaven resposta a la defensa del conjunt de Mendilibar. Així, Borja va tenir el primer després que Víctor llegís molt bé la seva internada a l'àrea. Fabrizio, atent, va desfer el perill. S'ensumava el gol, ja que els vermells desbordaven amb facilitat i no trobaven rèplica en un Valladolid que semblava no tenir gens d'interès en l'eliminatòria.

Mattioni continuava aclaparant per banda i una altra jugada seva va estar a punt de suposar el primer gol de Keita, que incompresiblement xutà fora. El Mallorca dominava amb claredat i el Valladolid cercava alguna contra amb Manucho, que pareixia un tren de mercaderies. D'una altra cavalcada de Mattioni va arribar el gol del davanter guineà. Víctor va intentar rematar de cap la seva centrada i el rebuig de Fabrizio va caure als peus de Keita, que féu diana, mantenint l'idil·li amb la competició del KO.

Tot just començar el segon temps, Keita va tenir la sentència a les botes. Borja li va fer una passada excel·lent a l'espai que el guineà no va saber resoldre. Malgrat els canvis ofensius de Mendilibar, el Valladolid no va reaccionar i, llevat d'alguna pilotada cap a Diego Costa, no sabé com crear perill a la porteria de Lux. El mateix jugador africà fou objecte d'un clar penal d'Arzo en el minut 56, que Julio Àlvarez fallà. La sortida de Pep Lluís Martí acabà d'aniquilar les esperances del Valladolid, que veia com el Mallorca s'acostava amb perill a la porteria de Fabrizio amb bones triangulacions. Una victòria còmoda en un ambient desangelat que serveix per prendre una altra ronda.