Parlem de futbol

Quina creu! Per què no podem parlar només de futbol? Quin pecat hem comès els mallorquins que el Bon Jesús ens ha enviat aquesta immensa penitència? No és just. L'equip ocupa la cinquena posició i no queda més remei que parlar de qüestions extraesportives. Per què? Jo em vull centrar en el futbol, però... La solució és ben senzilla. Basta pagar. S'han de posar doblers o cercar finançament per poder afrontar cada un dels pagaments pactats. El propietari, Javier Martí Mingarro, i el conseller delegat no ho saben, però en aquesta terra nostra és molt malvist deure doblers, no pagar. I sembla, a més a més, què el Mallorca no compleix amb els pactes. Ho dic pensant ara en l'Agència Tributària, a qui la Societat Anònima Esportiva ha de pagar dos milions d'euros de manera ràpida. Si la família Martí Mingarro no hi volia posar doblers ni arriscar el seu capital, que s'hagués comprat una bicicleta. Tenir un club de futbol té avantatges importants, però també inconvenients.

El Reial Mallorca, i durant els pròxims anys és ben probable que continuï igual, perd doblers temporada rere temporada i just aconsegueix equilibrar el pressupost amb la venda de futbolistes. I si no ven o ho fa a preu de crisi... vénen les dificultats. Un diari digital assegurava ahir que el Mallorca deu doblers als jugadors per una prima no abonada. És una equivocació greu, atès que la quantitat no és gaire elevada -es parla de 90.000 euros-. És clar, tothom ja es pot imaginar que si el Mallorca no pot fer efectius ara 90.000 euros... quan hagi d'afrontar la transferència de sumes molt més elevades... Martí Asensio, emperò, diu que el Mallorca pagarà abans del 30 de juny. Personalment, no m'ho crec. Però ja saben vostès que el temps, com deia el mestre García, sempre lleva i dóna raons. Esper equivocar-me.