L'altre dia em deien que sempre coment de manera negativa el dia a dia del RCD Mallorca; avui no serà així. Sembla que aquest temps de recés, just començada la Lliga, ha servit per aconseguir una certa calma esportiva i institucional. Tant de bo que aquesta sigui la tònica general que se seguirà dins els propers mesos, perquè suposaria un canvi de tendència brutal si ho comparam amb la situació dels darrers anys. Amb una victòria sobre el Tenerife, i líders per unes hores, el Mallorca no ha de menester res més per ser feliç, o sí? Esperem que Manzano no ens esclafi l'alegria, ni que sigui per uns dies!
És veritat que aquest començament de lliga era el millor que podíem esperar, que tenim la possibilitat de fer quinze punts de tira, que podem arribar al desembre quasi salvats, però tampoc es tracta de llevar mèrit a les victòries quan hi són.
Val la pena, idò, viure el moment amb felicitat i posar dos ciris a la Sang, un per l'equip i un altre per la relació entre Manzano i propietat. Sigui com sigui, a la crisi econòmica, la denunciada inactivitat institucional -que jo només compartesc en part-, la crisi del PP, la crisi pressupostària, la crisi del Palma Arena, la crisi Turisme Jove, la crisi caixeta de Cola-Cao i un bon grapat més de crisis, per ara no hi hem de sumar la crisi mallorquinista.
Algú recorda la darrera vegada que vàrem viure una certa estabilitat? Quina memòria que hem de tenir!!! I ara tres partits en una setmana i el Sevilla, Valladolid, Sporting i Getafe, dotze punts possibles i molt probables -i ja en tendrem denou!-, si cadascú es dedica al que ha de fer: els jugadors, a córrer; l'entrenador, a entrenar i el president, a... uff. Bé, deixem-ho en posar calma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enguany el Mallorca ha d'aprofitar la primera volta per a fer punts dins Son Moix, perquè la segona serà terrorífica. Villareal, Sevilla, València, Atl, de Madrid, Real Madrid, Barça...Si aleshores no tenim un bon coxí de punts ho podem passar molt puta.