TW
0

El Reial Mallorca visqué ahir un nou capítol del serial de la venda del club vermell. Malgrat que tothom esperava que en fos el darrer i que Carlos González es convertís en el nou propietari, el rumb de l'operació canvià. González i Alemany trencaren ahir les negociacions, per tant, el misser andritxol continuarà com a president i amo de la Societat Anònima Esportiva.

El primer que realitzà una oferta formal per aconseguir el 93% de les accions del Mallorca fou el britànic Paul Davidson, que aparegué a l'Illa l'estiu passat, quan Vicenç Grande era encara el màxim accionista de l'entitat. Tot i les seves declaracions d'intencions, Davidson només va suposar un ridícul que es va perllongar durant tres mesos.

Durant l'estiu passat, els noms de possibles interessats pel club se succeïren. L'expropietari del Newcastle Freddy Shpeherd va semblar una opció seriosa, però també es va anar esfumant amb el temps. A part d'aquests, hi hagué un pretendent uzbek, Miradil Djalalov, del qual s'arribà a dir que havia fet una oferta que ascendia als 50 milions d'euros amb la mediació del bufet d'advocats de Joan Laporta. Un altre competidor aparegué en escena l'estiu del 2008. Es tracta de Dietrich Mateschitz, el multimilionari austríac propietari de Red Bull. Aquesta possibilitat fou efímera.

La situació esclatà una vegada començada la temporada, quan l'equip es col·locà en llocs de descens al final de la primera volta, però l'arribada de Mateu Alemany a la presidència, amb una opció de compra del club a la butxaca, donà esperances tant a l'equip com als aficionats. Alemany n'assumí la responsabilitat el 15 de gener i es comprometé a no parlar de la venda fins que no acabàs la temporada. Una vegada finalitzat el curs, la situació financera del club es va veure alleujada amb els traspassos d'Arango i Moyà, que asseguraren la supervivència econòmica. Arribà el moment de tornar a parlar de la venda. Alemany va fer efectiva la seva opció de compra el 30 de juny i hi aparegueren els nous pretendents.

La proposta dels empresaris mallorquins encapçalats per Llorenç Serra Ferrer fou la millor considerada, però Alemany demanà 5 milions d'euros al tècnic pobler malgrat que abans les dues parts implicades havien arribat a un acord per 2,5 milions d'euros, xifra que es va arribar a augmentar fins als 3,5 milions d'euros. Les negociacions es tancaren definitivament. Tot i això, Carlos González ja havia aparegut en escena oferint els esmentats 5 milions d'euros. També s'interessà pel club un grup d'empresaris madrilenys representats per l'advocat mallorquí Tomeu Vidal, però tot quedà en un no res una vegada més.