C. González (I)
Em diuen que Carlos González, ben al contrari que Paul Davidson, sí que compareixerà amb els doblers i adquirirà el paquet majoritari d'accions del Reial Mallorca. Les similituds entre González i Davidson, tot i que a l'empresari madrileny no li agradi sentir-ho, són moltes. Som-hi. Ara ha fet un any que el Reial Mallorca ens va fer arribar la fotografia de Paul Davidson i Vicenç Grande a Son Moix. Carlos González, com sabeu, també ha visitat l'estadi i s'ha reunit amb màxima expectació mediàtica amb el president Mateu Alemany.
L'anglès Paul Davidson anuncià la contractació d'un important executiu del món del futbol, que havia de convertir-se en l'encarregat de dirigir la Societat Anònima Esportiva. Carlos González ha anat més enllà i, a més d'un executiu de la seva màxima confiança -Javier Jiménez- ens ha insinuat l'arribada d'un director esportiu -Alfredo Duro- i un director financer, que arriba amb l'aval que sempre suposa ser el germà del propietari. De fet, res millor que un germà per vetlar per l'economia i la tresoreria, que ja sabeu que són coses ben diferents. González, tal com també va fer Davidson, s'ha deixat entrevistar com a futur propietari i, fins i tot, ens ha mostrat la seva casa en una urbanització de luxe a Madrid.
Heu vist mai la casa de Mateu Alemany? O la de Guillem Reynés? Sabeu a quina urbanització viu Bartomeu Beltran? I Miquel Dalmau? Uff! Coneixem la seva afició pels soldadets de plom i per les reproduccions de trens en miniatura i s'ha retratat vora la piscina coberta de ca seva. González ha demostrat així que està molt mal assessorat i que, a més de madridista, és un home de mal gust i criteri nul. Ni la protecció dels madrilenys Marca i As no pot evitar que l'afició del Reial Mallorca ja sàpiga que aquest homenet, per molts doblers que tingui, mai no serà dels nostres. I no em referesc a una qüestió que afecti el lloc de naixement, ni l'ADN, ni res semblant. Em referesc a una característica tan mallorquina com la prudència.
C. González (II)
He de reconèixer, emperò, que m'han arribat a convèncer que Carlos González serà dilluns el màxim accionista del Reial Mallorca. He consultat gent ben diferent i tothom coincideix a assegurar que, amb independència de les condicions de pagament que hagi pactat amb Mateu Alemany, aconseguirà els doblers per adquirir la Societat Anònima Esportiva.
De fet, i continuant amb la comparació amb Paul Davidson, dilluns equivaldria a la patètica jornada en què Vicenç Grande, acompanyat dels tres administradors judicials i del seu grup de fidels, acudí fins a la seu central del Barclays Bank on s'havia de concretar la venda del Mallorca per 38 milions d'euros. Clar, ni Davidson ni els doblers no arribaren. Però dilluns serà diferent, m'ho donen per fet. Del que ja no n'estic tan segur és que l'arribada de Carlos González sigui bona per al Reial Mallorca.
No m'agrada, per exemple, que sigui del Madrid. Com tampoc no m'agradaria que fos del Barça. I encara m'agrada menys que formàs part de l'esperpèntica canditura de Lorenzo Sanz, humiliada a les urnes per Florentino Pérez. I encara m'agrada menys que fa poques setmanes formàs part com a futur vicepresident de la candidatura a la presidència de Juan Onieva. Fou esperpèntic que la candidatura es presentàs un dia i 24 hores després es retiràs. Uff! M'heu de creure si us dic que em disgusta profundament que el futur propietari del Reial Mallorca no sigui mallorquinista, que no estimi aquesta terra, que no estimi el nostre equip, que no en conegui la història... En canvi, que ens consideri provincians quasi m'agrada. Per mi és ben complicat que deixi de ser un milionari de la capital. Déu vulgui que m'equivoqui!
Joan Buades
Joan Buadesés un advocat de prestigi i encara no em puc creure que hagi acceptat convertir-se en una figura decorativa del betlem que vol muntar el madrileny i madridista Carlos González. No puc comprendre com és possible que Buades hagi acceptat, si és que ho ha fet, la presidència d'aquest Reial Mallorca que serà propietat de González. Evidentment, no pot descartar-se que Buades hagi acceptat per una qüestió crematística, per doblers, però m'estranya molt.
També és possible que vulgui ara ser president per un pecat de vanitat. No ho descart, però em costa creure que un home com Buades necessiti a aquestes altures de la vida coses tan mundanes com el reconeixement social o la popularitat. També pot ser que hagi decidit sacrificar-se i convertir-se en el president del Mallorca de Carlos González per amor als colors, perquè consideri que és la millor de les solucions per a la Societat Anònima Esportiva, però... O potser és per fer un favor al seu amic Alemany. O per ventura mai no serà president del Mallorca.
El Consell
Us he de confessar que cada dia admir una mica més el president Mateu Alemany. És un home intel·ligent, preparat i viu, molt viu. Ha aconseguit salvar el Mallorca d'un descens que semblava segur i la seva principal feina ha estat tranquil·litzar la plantilla i l'entrenador. Ha aconseguit comprar el Reial Mallorca per 1,5 milions d'euros i dilluns està previst que el vengui per 5. I té decidit abandonar el consell d'administració, però ha convençut persones tan preparades com Joan Buades i Àlvaro Delgado perquè hi continuïn. Això sí, ell partirà. Alemany és un encantador. Ara bé, no ha pogut convèncer tots els consellers actuals, ja que Miquel Vaquer té decidit abandonar. Vaquer és un empresari d'èxit, propietari d'Oxidoc, que no confia ja a cobrar els més de dos milions d'euros que li deu Vicenç Grande. L'exmàxim accionista li comprà les accions del Mallorca, però no les hi pagà. I Vaquer no confia gaire a cobrar. Vaquer està escalivat.
I també està amb els cabells drets en comprovar com Nando Pons cobrà un milionari premi per complir amb la seva feina. No ho entén. Jo tampoc. Vaquer, a més, està bocabadat en comprovar que el Mallorca pot convertir-se en una eina útil per fer un negoci. Està astorat de saber que Alemany comprà el Mallorca el 30 de juny per 1,5 milions d'euros i ara el vendrà per 5. I Pere Terrasa no continuarà per molts i diversos motius, malgrat que el principal és que no es fia, ni poc ni molt, de Carlos González.
El projecte
El projecte de Carlos González presenta molts dubtes. Hem sabut, per exemple, que vol retornar la il·lusió a l'afició i, tot seguit, ens han fet saber que pretén recuperar Cléber i Jurado. Són grans futbolistes que han oferit un gran rendiment, però estareu d'acord a considerar que no il·lusionen ningú. I, certament, la possibilitat de fitxar Riquelme em sembla una quimera impossible. No li he donat gens de credibilitat. Déu vulgui que m'hagi equivocat. Una cosa més. Aquesta genteta ens ha parlat d'equilibri financer, de retallar la despesa un 30% i, a la vegada, ens ha dit que el Mallorca aspirarà a jugar la UEFA. Mateu Alemany té la pell de gallina. Ja us podeu imaginar que rebaixar el pressupost un 30%, o just un 20, i tenir opcions a jugar la UEFA és ben complicat. Vull dir, quasi impossible.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sr.Pep Verger: li he de dir que compartim l'admiració cap a la feina d'en Mateu Alemany. Ara bé, crec que s'ha equivocat en el tema de la venda. La meva opinió és que ha especulat amb el Mallorca i que per prendre la seva decisió, ha mirat més el tema econòmic que el del futur de l'entitat. Vendre per 3.5 m d'euros guanyant-ne 2 m estava molt bé, deixava el club en mans professionals, i com a mínim amb qualcú mallorquinista.