Alemany: la decisió més difícil

Alemany i Serra
Mateu Alemany és un triomfador, un mite del mallorquinisme. És l'home miracle que ha fet possible la continuïtat de l'equip a Primera Divisió quan semblava condemnat al descens. Solvència, prestigi, equilibri, dignitat, honor, respecte... adornen la seva figura. Alemany té una immillorable imatge pública. Hi ha coses, en aquesta vida, que no es poden comprar. La imatge és un d'aquests valors que no tenen preu i que són variables i canviants. Que ho demanin a Grande! Alemany pot deixar enrere el seu prestigi i perdre la seva imatge de mite viu del mallorquinisme, tal com li succeí a Cúper. El president corre el perill de convertir-se -i és injust- en un mercenari del futbol, en un empresari que ven el seu estimat Reial Mallorca al millor dels postors, i oblidar-se dels sentiments. Alemany està així obligat a vendre avui el Reial Mallorca al grup d'empresaris mallorquins que encapçala Llorenç Serra Ferrer.

I ho ha de fer encara que no arribin als cinc milions que ha oferit el madrileny Carlos González. Hi ha moltes raons objectives per decantar-se per Serra Ferrer. Pens, per exemple, en el fet que González sigui un empresari de Madrid, sense cap vinculació coneguda amb aquesta terra. A més, no es pot deixar de banda que González formà part de la candidatura esperpèntica de Lorenzo Sanz l'any 2004, humiliada a les urnes per Florentino Pérez. Aquest homenet demostrà que no aprèn de les errades i donà suport a Juan Onieva fa un grapat de setmanes. En aquesta ocasió, la candidatura per presidir el Reial Madrid es va dissoldre un dia després d'haver-se presentat. Serra Ferrer em sembla de fiar. González, en canvi, no. Estic ben convençut que el tècnic de sa Pobla té un projecte fiable i ambiciós, però de les intencions de González, que no estima ni ha estimat mai el Mallorca, no me'n puc fiar. El Mallorca no es pot convertir en un negoci més d'un empresari del món de la informàtica, establert a Madrid i amb interessos a Mèxic. Alemany ha de vendre el club a Serra Ferrer. Però el grup de sa Pobla ha de ser generós i premiar el president per la seva feina, per la seva valentia.

Igual que Alemany ha de ser magnànim amb el preu que considera just per l'operació, Serra Ferrer també ho hauria de ser i donar a conèixer qui són els empresaris dels quals és el rostre visible. És raonable i lògic que Alemany vulgui saber a qui ven el seu estimat Mallorca: té dret a saber-ho. I Serra Ferrer haria de revelar al president quins serien els futurs propietaris de la Societat Anònima Esportiva. Vendre l'entitat per cinc milions quan encara no fa quinze dies que la comprà per un milió i mig, em pareix gairebé pecaminós. Legalment, Alemany té tot el dret del món a vendre el Mallorca a qui més li convengui, però èticament... Des de l'ètica, Alemany no pot fer un gran negoci amb el Mallorca. L'ètica prohibeix al president vendre el club per cinc milions a un empresari madrileny, quan hi ha un grup de mallorquins que està disposat a pagar-ne tres i mig. Alemany ha de tenir el seny necessari per rebutjar l'oferta de Carlos Gómez.

La història, el Mallorca i tots els qui sempre han confiat en el misser andritxol no es mereixen que la possibilitat de fer un extraordinari negoci provoqui que la Societat Anònima Esportiva quedi en mans de González, que ha fet saber que podria estar dispost a augmentar la quantia de la seva proposta. Però abans d'arribar al dia d'avui, quan sabrem si Alemany ven el Mallorca al grup que lidera Serra Ferrer, a Carlos González o decideix, en fi, no acceptar cap de les ofertes i continuar al capdavant de l'entitat, s'ha viscut un llarg serial. I és clar, ara que sabem que González està disposat a pagar fins a set milions d'euros pel club, es pot entendre que el passat dia 30 Grande tengués la sensació d'haver estat espoliat. Just una coseta més: González és una mica gallet. Em sembla superb i prepotent. Que ens vegi com a provincians és, senzillament, impresentable. I per acabar, m'han de permetre que els digui que Alemany té encara una possibilitat més: continuar com a president i màxim accionista fins al dia 30 de juny i, aleshores, vendre la Societat Anònima Esportiva. És arriscat, perquè hi té molt a perdre i poc a guanyar. Però estic ben segur que sí que és una bona opció, per ventura la millor, per al Mallorca. Sort!