Carlos González, de 46 anys, és un empresari madrileny que es dedica al sector de la informàtica. És propietari d'una consultoria que ell mateix fundà el 1994 i que opera en diversos estats. Des que el 2004 va formar part de la candidatura de Lorenzo Sanz a les eleccions del Reial Madrid, ha compaginat el món informàtic amb el del futbol. El Grupo Ecco té la seu principal a Tres Cantos, una localitat a prop de Madrid. És formada per un equip de professionals del sector de la informàtica i destina els seus serveis a cobrir diverses necessitats, prioritàriament a les àrees de mecanització de dades, a l'outsourcing, al desenvolupament tecnològic i a la formació de personal.
El Grupo ECCO és integrat per tres empreses: ECCO Documática, ECCO Outsourcing i ECCO Centros de Formación. Disposa d'un capital humà de 250 treballadors i de dos centres a l'Estat espanyol, el de Madrid i un altre de situat a Barcelona.
L'escàndol
El Grupo Ecco fa feina per a diversos sectors del mercat. Els bancs, les empreses de telecomunicacions, la indústria i els serveis, els mitjans i la publicitat i l'administració pública en són els més destacables. Pel que fa a les empreses amb qui opera el Grupo Ecco, algunes tenen un gran pes tant mercantil com mediàtic: el diari La Razón, El País, Telefónica, IBM, Jazztel, Sanitas, El Corte Inglés, Bankinter i el banc Santander Central Hispano.
L'escàndol va esquitar el Grupo Ecco quan començà a treballar precisament per al banc Santander, l'any 2002. Els sindicats CCOO, UGT i CGT denunciaren l'acomiadament per part de la companyia de Carlos González de vuit treballadores, una de les quals tenia la baixa maternal, a Ecco Documática. Aquestes empleades procedien de la plantilla del Santander, que duia a terme el seu projecte d'exterioritzar una part dels seus serveis informàtics.
La societat de Carlos González no opera només a l'Estat espanyol, sinó que darrerament també ho fa en l'àmbit transnacional. Per setembre de 2007, es va expandir a Mèxic i va establir-hi una seu, a la ciutat de Querétaro. Segons fonts de la mateixa empresa, de moment donen feina a 150 treballadors mexicans, però les expectatives són d'ampliar molt més la plantilla llatinoamericana. En primer lloc, el Grupo ECCO pretén establir una altra seu a Ciutat de Mèxic i, a més a més, contruir-ne d'altres en diversos països sud-americans, com ara el Brasil i Xile.
Tot i els plans d'expansió, és destacable que els beneficis de la societat l'any 2005 fossin de només 17.592,14 euros. Així i tot, les vendes de la firma madrilenya s'han anat incrementant aquests darrers anys.
El 2005, pujaren a 2.203.918,80 euros, fet que no lleva que el el benefici d'aquell mateix any no arribàs a 18.000 euros, com ja s'ha indicat. Es tracta, evidentment, d'un benefici que de cap de les maneres no podria justificar una inversió com la que González haurà de fer en el Reial Mallorca. Ara bé, l'empresari madrileny disposa d'altres companyies i el creixement del sector ha experimentat importants increments durant els darrers anys. A partir de la segona quinzena del mes de juny, el nom de Carlos González començà a prendre força entre els mitjans de comunicació. En qüestió de dies, els grups de Serra Ferrer i de l'intermediari Sunil Bhardwaj deixaren de ser els únics aspirants a tenir la majoria de les accions del club.
Dijous aterrà a l'Illa. Es va reunir amb l'actual màxim accionista, Mateu Alemany. En una roda de premsa improvisada a Son Moix, tots dos estigueren d'acord en la necessitat d'arribar a un acord com més avia tmillor. "La data límit és la setmana vinent", coincidiren. El madrileny afirmà que no vol que la resposta a la seva oferta s'acabi convertint en un serial. Per la seva banda, Alemany també es mostrà disposat a arribar ràpidament a un acord, però no descartà les altres propostes que hi ha damunt la taula. "Simplement hem xerrat i hem intercanviar informació. Hi ha una intenció, com ha dit el senyor González. A partir d'aquí continuarem parlant", afirmà Alemany.
En mans foranes
Quan dijous Alemany va ser interpel·lat sobre el fet de vendre el club a algú que no fos de l'Illa, ell no hi va veure cap incoveninet, més aviat el contrari. "Actualment, hi ha molts de clubs que no són propietat de gent de la terra i les coses els van prou bé", destacà Alemany. Per la seva banda, González explicà que la seva oferta és "ferma" i que "ara la pilota és al terrat d'Alemany". A més a més, negà que sigui un "constructor, especulador immobiliari ni res per l'estil". L'emprenedor peninsular afegí que no té cap empresa a Mallorca.
Encara que els implicats han volgut fer de la discreció la seva bandera, s'ha pogut saber aquests darrers dies que, en cas de comprar el Mallorca, Carlos González comptaria amb l'executiu Javier Jiménez Sacristán per ser el director general del Mallorca.A l'entorn del club vermell no li ha agradat gens que aquest tipus d'informació hagi sortit a llum. A més, cal afegir que Jiménez va tenir problemes amb la Justícia l'any 1992, quan encara no formava part del Grupo Ecco. Va estar vinculat a una suposada trama que comercialitzava amb els censos de Madrid i d'altres capitals. Un funcionari de Treball, el mateix Jiménez i José María Rodríguez -un altre empresari vinculat al sector informàtic- varen ser detinguts en relació amb aquests fets. En l'actualitat, Javier Jiménez és el director general del Grupo Ecco. És, una persona com ell, la més apropiada per ser director general del Mallorca? Aquesta pregunta no sorgeix només pels seus problemes amb la Justícia, sinó també perqué l'executiu de l'empresa de Carlos González no coneix gens la realitat d'un club com el Reial Mallorca.
Passat madridista frustrat
El nom de Carlos González podria passar perfectament desapercebut a molts d'amants del futbol. El mateix aspirant a comprar el Reial Mallorca assegura que és "un gran aficionat a l'esport rei", però la realitat és que fins ara no se li pot atribuir res més enllà d'això. L'empresari madrileny, especialitzat en el sector de la informàtica, ha provat diversos cops d'aventurar-se en el negoci futbolístic. Fins ara, però, només han estat temptatives. Fa uns anys, els rumors deien que González estava interessat a comprar el Getafe, però hagué de passar temps perquè les seves pretensions pujaren de nivell.
Si bé Carlos González és un personatge força desconegut, és ben segur que bona part de l'afició merenga recorda les seves dues aparicions en la pugna per la presidència del club blanc. La primera, l'any 2004, davall l'ala de l'expresident Lorenzo Sanz. I l'altra, fa just uns mesos, en la candidatura de Juan Onieva, durant la campanya electoral per als comicis frustrats del Madrid. El 2004, Lorenzo Sanz intentà, al costat de Carlos González, recuperar la presidència que Florentino Pérez li havia arrabassat el 2000. Encara que el consultor informàtic s'havia presentat abans tot sol com a precandidat a la presidència del club blanc, finalment uní les seves forces amb les de Lorenzo Sanz amb la intenció de guanyar els comicis de l'11 de juliol de 2004. El projecte futbolístic de l'empresari era molt contrari al dels galàctics de Florentino. Finalment, la candidatura de Sanz i de González només s'emportà el 5% dels vots.
Després de la primera etapa de Florentino, de Calderón i de Boluda, Gonzálex s'alià amb Juan Onieva. Aquesta volta, el consultor informàtic resultà ser el màxim avalador d'Onieva, que només representava la imatge de la candidatura. Quan, poc abans de les eleccions, González llevà el suport a la candidatura d'Onieva, aquest hagué de retirar-se, la qual cosa desencadenà una sèrie de rumors mediàtics que qualificaren la candidatura d'Onieva i González de "fantasma".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.