Federer pren el número 1 a Nadal

El suís Roger Federer va haver de sofrir durant 5 sets duríssims davant un Andy Roddick castigador per proclamar-se per sisena vegada campió de Wimbledon i fer història, perquè s'ha convertit en el primer jugador que guanya 15 títols de Grand Slam. En un apassionant matx a la pista Central, l'helvètic, que va superar la marca que compartia fins ara amb Pete Sampras de 14 grans tornejos, va haver de menester 4 hores i 16 minuts per superar el nord-americà, sisè favorit, segellar el resultat per 5-7, 7-6 (6), 7-6 (5), 3-6 i 16-14, en la que va ser la seva setena final consecutiva a l'All England Club. A més, va sumar la seva vintena final d'un Grand Slam, una altra marca que bat, per desbancar-ne el nord-americà d'origen txec Ivan Lendl, en una final que va presenciar Sampras des de la llotja de la "catedral".

Al tennis mesurat, controlat, elegant i que generalment frega la perfecció de l'helvètic li va faltar, ahir, un poc de precisió, en la que era la seva tercera final contra un Roddick sever al temple de l'All England Club. Federer no es va cruspir l'americà en tres sets fàcils com tants anticipaven. Clarament, reescriure la història de l'esport no és tasca senzilla i la pesada càrrega de la pressió que tenallava el suís va ser rendibilitzada per Roddick al mil·límetre per desbaratar el guió que tants tenien en ment. I, gairebé, per emportar-se el partit. I és que el de Nebraska es va treure de la màniga el factor sorpresa, a més d'un servei devastador, demolidor, assassí, per guanyar el primer set per 7-5 .

El segon parcial es convertia en un altre torcebraç espinós per a un Federer que es negava a perdre els nervis. Va ser un set de vertigen en el qual va caldre forçar el tie break. I aquí Federer va desplegar tots els seus recursos.
Això sí, al campió de Roland Garros el varen ajudar, i molt, les negligències del seu oponent. Roddick va arribar a tenir un suculent avantatge de 5-1 i va desaprofitar un punt de set quan va enviar, per a incredulitat, horror i sorpresa de la graderia, una volea fàcil en l'altra banda de la pista. Un error colossal i, potser, determinant. Federer, més centrat que mai, va remuntar aquestes 4 bolles de set fins que la fortuna li somrigué i pogué passar aquest examen per 7-6 (6).

Després de la recuperació èpica del suís, el tercer parcial va tornar a ser un duel acarnissat en el qual ningú no regalava res. Es va resoldre novament en un tie break que va guanyar amb relativa comoditat Federer per 7-6 (5).
A Roddick li tocava estrènyer les dents. I ho va fer en el quart set. De dues ocasions de trencament que va tenir, n'aprofità una (el 3-1) per arribar a posar-se 4-1 i emportar-se aquesta mànega per 6-3. Ho va afirmar en la vigília, quan advertia que ningú no accedeix a una final per accident. El cinquè parcial va ser de bogeria, absolutament vertiginós. Varen fer falta 95 minuts per posar el punt definitiu a una final que té ja el nombre més alt de jocs (amb 30) en el darrer acte. Federer va sofrir una cosa de no dir, però la història el cridava. Ell, després d'un patiment increïble, va aconseguir arribar a temps a aquest moment culminant, que resolgué amb un parcial de 16-14.