Història blanc-i-blava: orgull i supervivència

Què és el que té l'afició de l'Atlètic Balears per no abandonar el seu equip i seguir-lo allà on calgui? Quina és la força que manté viu l'orgull de sentir-se part de la família blanc-i-blava? Aquestes preguntes foren les que motivaren Antoni Salas a escriure el llibre Atlètic Baleares. Una història de supervivència, que recull tota la història del club des de la seva fundació fins al darrer ascens, aconseguit la temporada 2007/08. Durant els darrers set mesos, l'historiador Antoni Salas va dedicar entre set i vuit hores diàries a recopilar, ordenar i donar sentit a tota la informació que va anar recollint d'exjugadors, directius i aficionats. Va ser una tasca dura i complicada, ja que a les oficines de l'Estadi Balear no hi havia cap arxiu des del qual pogués reconstruir de manera fidedigna l'evolució de l'entitat.

La mancança d'una base de dades que pogués actuar com a fonament de la seva investigació va dificultar encara més la feina. Tota la informació havia de ser recollida a través d'exjugadors, exdirectius i simples aficionats. Això va provocar que Salas hagués de passar pel sedàs molta de la informació que obtenia per tal de poder separar el bessó de la palla. Tanmateix, aquesta no fou l'única complicació que trobà l'historiador. A causa de la diversitat de fonts consultades, Salas es trobava amb versions contraposades de diferents partits, anècdotes o successos relacionats amb el club, que convertiren la redacció del llibre en un laberint. Es tractava d'un laberint de sentiments i vivències de la gent corrent, de barris treballadors.

I és que una de les característiques que sempre han acompanyat l'Atlètic Balears és la del seu caràcter d'equip del poble, de les classes proletàries de Ciutat, sempre enfrontades amb les classes dirigents, normalment mallorquinistes, el gran rival del club de la via de dintura. Aquesta característica sempre ha acompanyat l'Atlètic en els 67 anys de vida. La construcció de l'Estadi Balear n'és un exemple. En els darrers anys, quan un club necessita una nova instal·lació (ja sigui un camp de futbol o una pista de bàsquet), acudeix a les institucions corresponents per tal d'aconseguir el suport necessari per tirar endavant el projecte.

Salvant les distàncies temporals i els canvis socials i econòmics, quan el camp de Son Canals va quedar petit, l'Atlètic havia de menester una nova casa. Molts pocs clubs poden presumir d'una afició i d'uns seguidors que feren realitat la construcció del coliseu, l'Estadi Balear, amb la seva feina o aportació. Aquest és el gran tresor que encara avui dia conserva l'Atlètic: la seva massa social. Amb el suport del Consell de Mallorca, l'Institut d'Estudis Baleàrics i el Museu de l'Esport, aquesta obra omplirà el buit que tenia la història de l'Atlètic Balears, ja que en cap ocasió no s'havia recopilat la trajectòria del club.

Salas, que va rebre la insígnia d'or del club i va ser nomenat soci d'honor en l'acte de presentació del llibre (en el qual també foren homenatjats quatre llegendes vives del club: Bartomeu Mas, Francesc Amengual, Gabriel Ferrer i Julià Cantallops), va respondre ell mateix les preguntes que l'havien motivat a escriure'l. El que fa de l'Atlètic Balears un exemple únic és l'afany de supervivència dels seus seguidors, la força per continuar endavant malgrat l'oposició dels elements. I no són poques les anècdotes recollides en el llibre que ho demostren... com en aquella ocasió que just abans de llançar un penal a favor, l'àrbitre assenyalà el final del partit.