Jorge Lorenzo segueix la roda de Valentino Rossi. | Toni Albir

TW
0

Per a tots aquells que esperaven amb ansietat la confirmació de la rivalitat entre Valentino Rossi i Jorge Lorenzo, el Gran Premi de Catalunya en va ser el punt d'inflexió definitiu, la demostració que ambdós pilots de Yamaha han inaugurat ja una rivalitat que promet ser de llarg recorregut. L'ascendència de l'italià en el Mundial és tan gran que, any rere any, ha acabat per anul·lar el seu company d'equip, a qui ha obligat a complir el paper d'actor secundari, tot reduint-lo gairebé a mer atrezzo. No serà el cas de Lorenzo, ambiciós i competitiu al més pur estil Rossi, encaparrotat a lluitar de tu a tu amb el millor pilot de la història.

Amb el pretext que ambdós utilitzaven pneumàtics diferents, al box de Yamaha es va alçar un mur entre els dos l'any passat, quan Lorenzo va desembarcar a MotoGP després de guanyar dues vegades el Mundial de 250cc. Ara, amb Bridgestone com a proveïdor únic, el mur continua dret, símbol d'un torcebraç que promet multiplicar les audiències del Mundial: mestre i aprenent, companys d'equip, carismàtics i mediterranis, a bord de la mateixa moto. Des que va arribar a MotoGP, Rossi ha trobat rivals de tot tipus, des de l'irregular Hayden al sempre competitiu Stoner, però mai en el seu propi equip. Ni Carlos Checa ni Colin Edwards no arribaren a causar-li problemes. De fet, Rossi només ha acabat dotze curses per darrere del seu company d'equip en la màxima categoria, sis de les quals darrere de Lorenzo.

El mallorquí va perdre la batalla del GP de Catalunya en una correguda memorable, recordada per la increïble maniobra de Rossi en el darrer revolt, però aspira a guanyar la guerra final pel Campionat del Món. Amb a penes un any i mig d'experiència en la categoria, Lorenzo gaudeix del seu millor moment esportiu i d'una íntima satisfacció: sap que ara com ara està en condicions de competir amb Rossi i de portar-lo al límit. A cop d'un pilotatge atrevit, celebracions originals, declaracions sinceres, allunyades d'allò que és políticament correcte, i d'un carisma molt potent, Lorenzo aspira a assumir el testimoni de Rossi com a pilot més popular de la graella.

El Mundial de MotoGP és cosa de quatre

El quartet format per Valentino Rossi (Yamaha), Jorge Lorenzo (Yamaha), Casey Stoner (Ducati) i Dani Pedrosa (Honda) s'ha consolidat com el gran dominador del campionat del món de MotoGP, ja que acapara les victòries de les darreres 27 corregudes disputades, les sis de la present temporada, les 18 del curs passat i les tres últimes de 2007. La tendència és clara: els tres primers classificats del Mundial (Rossi, Lorenzo i Stoner, amb 106 punts), a més de Pedrosa, marquen la primera divisió de la graella. La resta només aspira a obtenir algun triomf esporàdic, com el de Loris Capirossi el 2007. Al llarg de la temporada 2007, només Chris Vermeulen (a França) i Capirossi (al Japó) es van adjudicar la victòria més enllà d'Stoner, Rossi i Pedrosa.

Ja el 2008, l'aparició de Jorge Lorenzo va afegir coent a la competició i un rival més en la lluita pels primers llocs. El mallorquí va guanyar la seva primera cursa de la màxima categoria a Estoril 2008. A partir de llavors, el Mundial va ser un diàleg entre Rossi i Stoner, encara que Dani Pedrosa va guanyar a Montmeló. Precisament des de la seva victòria a Catalunya la temporada passada, el pilot d'Honda no aconsegueix pujar a la primera caixa del podi, mentre que Rossi ha guanyat vuit proves; Stoner, set i Lorenzo, dues aquesta temporada, al Japó i a França.