El tennista Roger Federer es va imposar al suec Robin Soderling. | Julio Mu

TW
0

El tennista suís Roger Federer es va imposar (6-1, 7-6 (1) i 6-4) amb autoritat al suec Robin Soderling a la final de Roland Garros, segon Grand Slam de la temporada, i va completar la seva carrera com a tennista en conquerir el seu catorzè 'gran' i l'únic que faltava en el seu palmarès. Federer, número dos del món, es va posar a l'altura de tennistes com Rod Laver, Andre Agassi i Fred Perry i va entrar en la història de l'esport de la raqueta després de firmar el triomf somiat. L'helvètic, enfonsat al començament de la temporada després de la seva eliminació a Indian Wells, la seva ensopegada a Roma i el seu primer assalt perdut amb Nadal a Austràlia, va recuperar la seva essència en la superfície que menys esperava, aquella que va condemnar el seu regnat en el món del tennis després de l'aparició del manacorí.

Però dubtes al marge, Federer, que va igualar Sampras en grand slams assolits, va aconseguir a la Philippe Chatrier un triomf de justícia. El de Basilea va escombrar el seu rival en gairebé dues hores de partit i no li va donar peu a la reacció després del seu devastador començament. Federer va fregar la perfecció davant un rival no acostumat a vestir aquestes gales. Allò cert és que semblava un partit d'una de les primeres rondes, malgrat el sensacional torneig que ha firmat el suec --fins a aquesta setmana vint-i-cinquè jugador del planeta-- que va apartar del camí de Nadal, Davydenko i González. Tanmateix, Soderling es va emportar una bona pallissa en la primera mànega. Va començar perdent el seu servei, el va cedir novament en el tercer joc i va permetre a Federer imposar-se per 6-1 en 20 minuts i quan el públic parisenc encara no s'havia assegut a la central de la Ciutat de la Llum.

Soderling desperta, però no encerta.

En el segon set no hi va haver trencaments. Cadascun dels oponents va guardar el seu servei i Soderling va deixar veure algun cop de dreta que tan bon resultat li va donar davant Nadal. No obstant això, el jugador suec no va trobar el camí que havia agafat durant les dues darreres setmanes. Així, la mànega se'n va anar fins al trencament de servei, en què Federer el va deixar sembrat (7-1). No hi havia cap dubte: el suís --carregat d'elegància-- portava les pilotes a l'escaire i movia els peus com un ballarí. Un exercici ple de plasticitat, no només per als amants del tennis. Així que amb la catifa vermella per a qui fou número 1 del món, Federer va vèncer en el tercer per 6-4 amb idèntica facilitat que en la resta de l'envit. Va saldar el seu deute personal sobre l'argila parisenca i va vèncer l'únic 'gran' que no tenia a les seves vitrines. Federer, que encara tindrà l'espina de no haver guanyat Nadal, va engrandir el seu currículum, la seva història i, sens dubte, el seu orgull.