... i altres herbes

Pep VergerPalma21/05/09 0:00

Quin dia! (I)
Vaig anar dimarts vespre a la festa de commemoració del desè aniversari de la final de la Recopa d'Europa que disputaren la Lazio i el Mallorca. Ja saben vostès que el conjunt italià guanyà el títol (2-1), mentre que els mallorquins conqueriren el subcampionat. Fou una nit de retrobades. De fet, vaig compartir conversa i taula amb el company, i sempre amic, Tomeu Terrasa. No havien passat deu anys, però ja en feia un que no havíem parlat més de cinc minuts seguits. Dimarts, és clar, férem memòria i recordàrem que, deu anys enrere, aquell Mallorca fou subcampió de la Recopa amb Guillem Reynés a la presidència. Abans de res, i en primer lloc, no puc deixar de criticar -si no ho dic, rebentaré- que l'acte fos gairebé íntegrament en castellà.

El president, això sí, va fer una introducció en la nostra llengua. Però el bessó del seu discurs, el missatge, que em va agradar, arribà íntegrament en castellà. Mateu Alemany explicà que, quan li comentaren la possibilitat d'organitzar una festa per commemorar el desè aniversari de la final de la Recopa, la seva primera reacció havia estat la de recordar que el Mallorca no celebra mai derrotes. El mandatari, molt encertadament, assegurà que no es torbà a adonar-se que la final de la Recopa no havia acabat amb una derrota, sinó amb la conquesta del subcampionat. Alemany, en definitiva, amb bon criteri i amb un discurs ben argumentat, ens assegurava que hi ha derrotes amb regust de triomf.

Encara parlava el president quan em va venir al cap que Catalunya commemora cada 11 de setembre -la seva festa nacional- la derrota davant les tropes de Felip V. Clar, he escoltat en alguna oportunitat importants líders de l'independentisme català que asseguren que aquella derrota enfortí els catalans com a poble. I em sembla recordar que fou Carod Rovira qui, anys enrere, afirmà que aquella desfeta té avui regust de triomf. Com Alemany dimarts.

Quin dia! (II)
El pas del temps provoca massa sovint que es mitifiqui el passat. És una tendència natural i del tot habitual. Ara bé, no sé si aquesta és la raó per la qual aquell grup de futbolistes em pareix avui excepcional. Per mi, certament, són diferents, però per ventura he caigut també en la mitificació. En tot cas, em va agradar veure ahir Marcelino, Paco Sanz, Paco Soler, Paunovic, Olaizola, Engonga, Siviero, Biagini, Miquel Soler i Ibagaza. N'hi ha més d'un que, deu anys després, es troba en perfectes condicions. A més d'Ibagaza, que ja saben vostès que continua en actiu, Miquel Soler, Marcelino i Paunovic no han engreixat ni un sol gram. I també hi era, com és de suposar, Héctor Cúper. Personalment, crec que el tècnic argentí recuperà ahir la seva condició de mite viu del mallorquinisme. Tornar fou una errada, però ara ja no té remei. Naturalment, vaig passar gust de parlar amb Miquel Soler, sempre atent a l'actualitat.

Em confessà que enguany havia estat ben a prop de firmar per l'Atlètic Balears, que continua al capdavant dels seus negocis d'oci a Mallorca i que, tard o d'hora, fa comptes dedicar-se a entrenar. Paco Soler em confirmà que durant la pròxima campanya tornarà a ser el tècnic del conjunt blanc-i-blau i, quant a Paco Sanz, quedà clar que no ha perdut el bon humor que sempre l'ha caracteritzat. L'acte, és clar, va tenir també la presència de Gregorio Manzano, que parlà breument amb Cúper. Hi era, així mateix, un grapat de membres del consell d'administració d'abans i d'ara. Vicenç Rotger, Joan Buades i Toni Tugores vessaven enyorança, alhora que mostraven la preocupació pel futur més immediat. Guillem Reynés, president l'any 1999, recordà una vegada més en el seu discurs que rebé una carta del batle de Birmingham per destacar el bon comportament de l'afició mallorquinista.

I, com és obvi, davant la incertesa sobre la propietat de la Societat Anònima Esportiva, Reynés recordava l'època Asensio, quan amb capital no mallorquí s'aconseguiren els majors èxits de la història. I, malgrat que s'ha sabut que Nando Pons cobrà importants gratificacions, el secretari tècnic actual -perdó, director esportiu- també va fer acte de presència al restaurant Mood de Portals i compartí un vespre de festa amb molts dels qui criticaren els premis que rebé pel fet de complir la seva obligació. El president va tenir paraules d'agraïment per a Pep Bonet, aleshores secretari tècnic, en un gest que l'honora. Antoni Planas, Tatxa, també hi era, igual que els membres del consell assessor Simó Andreu i Guillem Coll, Antoni Calafat, l'expresident Miquel Dalmau... I, com és lògic, tampoc no hi faltà Pere Terrasa, membre del consell d'administració i exdirector general de gestió del club. Terrasa, que treballa ara a IB3, coincidí amb Toni Martorell, director general de la televisió autonòmica i integrant ara del consell assessor del Mallorca. Martorell, mallorquinista de tota la vida, m'assegurà que era ben probable que IB3 oferís el duel de la fase d'ascens a Segona Divisió B entre l'Oviedo i el filial vermell.

Quin dia! (III)
Evidentment, ja es poden imaginar que es va parlar, i molt, de la situació actual del Mallorca: si Alemany ja té comprador i qui hi pot estar interessat... Evidentment, ni consellers ni assessors em digueren res clar. De fet, absolutament tots m'asseguraren que no en saben res. Fins i tot em defensaren que Alemany ja el té venut; un altre assessor, en canvi, em digué que el president, al final, no trobarà qui compri el Mallorca i no li quedarà més remei que continuar en el càrrec i col·locar entre un grapat de mallorquins i mallorquinistes el màxim nombre d'accions possible. En definitiva, que tenc clar que ningú no sap com serà el Mallorca de la temporada pròxima. El meu dubte, com molts dels reunits dimarts, és esbrinar si el president Alemany ja ho té tot decidit i lligat.

At. Balears (I)
Just entrar Bartomeu Cursach a l'Atlètic Balears, convidà un grapat de periodistes -jo no estava entre els afortunats (gràcies a Déu)- a un dinar a la seva finca particular. Els assegurà que, si el conjunt blanc-i-blau aconseguia pujar a Segona Divisió A, els convidaria a un viatge al Brasil. Dissortadament, l'ascens no es produí i, a més a més, l'equip ni tan sols salvà la categoria. Clar, els meus companys i amics periodistes han quedat sense viatge. Em sap greu per ells. I encara més per l'Atlètic Balears.

At. Balears (II)
Inverfutbol, l'empresa d'intermediaris de futbolistes de Bartomeu Cursach, treballa des de fa setmanes en el projecte de l'Atlètic Balears per a la temporada que ve. Farà un gran equip.