Sevilla: Palop; Mosquera, Squillaci, Escudé, Adriano; Jesús Navas, Duscher, Renato, Diego Capel; Luis Fabiano i Kanouté. Perotti per Capel, Dragutinovic per Adriano i Romaric per Luis Faviano.
RCD Mallorca: Moya; Scaloni, David Navarro, Ramis, Ayoze; Martí (Mario Suárez, m.27), Cléber Santana; Varela, Jurado, Arango i Aduriz. Suarez per Martí, Webó per Varela i Keita per Aduriz.
Gols:
0-1: minut 16, Aduriz.
1-1: minut 32, Kanouté de penal.
2-1: minut 60, Luis Fabiano.
3-1: minut 76, Jesús Navas.
Arbitre: Miguel Angel Pérez Lasa (Comité basc). Amonestà els locals Diego Capel (m. 12), Duscher (m. 65) i Escudé (m. 88), i els visitants Aduriz (m. 29), Ramis (m. 31), Scaloni (m. 38) i Mario Suárez (m. 83)
El Mallorca, amb la permanència aconseguida, s’instal·là dins la comoditat al Sánchez Pizjuán i, sense la mínima intensitat i vessant mediocritat, fou superat pel Sevilla (3-1). El conjunt de Manolo Jiménez, que havia de menester el triomf per consolidar la tercera posició, superà l’equip de Manzano des del primer moment.
A Palma, milers de mallorquins sortiren ahir al carrer en defensa de la llengua. Foren molts els que, just acabar la lectura del manifest, partiren aviat cap a casa per presenciar –per IB3 i en català, clar– el duel entre el Mallorca i el Sevilla. Gregorio Manzano, que mesos enrere firmà el manifest en defensa del castellà i contra la nostra llengua, recuperà el binissalemer Moyà sis mesos després. L’altra gran novetat a l’onze inicial fou la presència d’Ivan Ramis, que substituí Nunes, amb problemes musculars.
El Sevilla es jugava molt en el duel per conservar sense grans angúnies la tercera posició, que dóna accés directe a la Lliga de Campions. El Mallorca, en canvi, amb les feines fetes, no s’hi jugava res. I es va notar.
El conjunt de Manolo Jiménez controlà inicialment el duel, sense grans dificultats. El Mallorca, evidentment, es defensava amb ordre, sense renunciar al contracop.
Just complir-se el primer quart d’hora, Jurado centrà des de la banda esquerra, Aduriz controlà la pilota dins l’àrea i superà Palop. El Sevilla dominava, però el Mallorca ja tenia avantatge en el marcador.
El gol féu espavilar el Sevilla, que convertí el seu major domini en aclaparador. Escudé, de cap, envià la pilota al travesser i Kanouté no encertà. Luis Fabiano estavellà la pilota al pal, però el Mallorca deixà clar que el Sevilla no podia descuidar-se. Jurado avançà en solitari cap a la porteria de Palop, sense que ningú no li sortís al pas, però el seu xut sortí fora per poc.
El Sevilla era millor, molt superior, dominava i pressionava, però continuava guanyant el Mallorca.
Pep Lluís Martí, que havia rebut una perllongada ovació abans de l’inici del matx, abandonà el terreny de joc lesionat i fou substituït per Mario Suárez.
S’havia complit la primera mitja hora de joc quan Ivan Ramís cometé un clar penal sobre Luis Fabiano, que Kanouté, de manera magistral, s’encarregà de transformar en gol.
El Sevilla, amb l’empat en el marcador, continuà insistint-hi. El Mallorca, aleshores, just aspirava a arribar al descans amb empat, tot i que Varela va estar ben a prop de sorprendre Palop amb un xut llunyà.
La segona meitat començà sense canvis. El duel no canvià, ja que el Mallorca continuava atacant amb insistència. Ara, més que mai, es notava que el Sevilla tenia molt en joc i que per al Mallorca el partit era del tot intranscendent. El conjunt de Manolo Jiménez atacava de manera reiterada, però el gol no arribava. Luis Fabiano, en jugada personal, superà Moyà i possà en avantatge el Sevilla en el minut 59. Manzano, just després del gol, cercà profunditat en atac i donà entrada a Varela en substitució de Webó. Així, Jurado se situà en banda, mentre que Webó es col·locava rere Aduriz. Faltava encara més d’un quart d’hora quan Keita entrà per Aduriz.
El Sevilla guanyava, però no ho semblava, perquè tenia al Mallorca completament tancat. El conjunt de Manzano completava un partit horrorós, però amb la permanència aconseguida, el resultat era quasi una anècdota. Els sevillans eren millors, no tenien problemes per superar la defensa mallorquinista i just la falta de punteria mantenia el Mallorca en el partit. Però tard o d’hora havia d’arribar la sentència definitiva. Fou Jesús Navas qui superà Moyà amb un xut creuat espectacular i deixà el duel ben llest (3-1).
Quedava un quart d’hora per al final, però la tònica del matx no canvià. El Sevilla era millor i superava un Mallorca que ahir s’instal·là dins la mediocritat més absoluta, dins la vulgaritat d’un equip que no s’hi jugava res.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Intranscendent? Jo crec que parla per sí sola: els jugadors només juguen amb ganes quan els perilla qualque cosa important com el sou o la notorietat (perill d'anar-se'n a segona). Ahir, amb l'objectiu d'assolir la permanència complit, se va veure a un mallorca apàtic i sense ganes de jugar, i manco de guanyar. Se veu que amb el poquet sou que cobren els jugadors, o el senyor Gori Pomera, no els és suficient per a jugar 40 partits en un any amb motivació total. Lo trist per mi no és que el mallorca no jugui, sinó que els aficionats transigim i a damunt ho veim bé.