Exhibició de Rossi

A ritme de volta ràpida, Dani Pedrosa va intentar fer la correguda que millor li va, sortir molt fort, tirar i obrir un buit que ja sigui insalvable per als seus rivals, i aquesta va ser la seva intenció. Amb dues voltes ràpides fins al sisè gir, per una de Valentino Rossi, Dani Pedrosa va aconseguir obrir un buit de gairebé un segon i mig respecte als seus perseguidors, entre els quals ja s’havia produït una selecció que va deixar Stoner, Rossi i Lorenzo darrere seu. El primer que perdé distància va ser Jorge Lorenzo, que no va poder aguantar el ritme dels homes de davant i va cedir un poc de terreny. Per altra banda, Rossi va tractar d’avançar Stoner, perquè Pedrosa no obtingués un avantatge irrecuperable.

Rossi ho va intentar diverses vegades en la cinquena volta, però va trobar la rèplica d’Stoner a tota hora. Va perseverar en el sisè gir i allà ja va aconseguir que l’australià no li posàs la Ducati en la trajectòria al final de la recta de meta, el millor lloc per superar-lo. Des d’aquell moment va, començar la cacera de l’escapat. L’avantatge era amb prou feines d’un segon i mig. Tanmateix, dècima a dècima en els primers girs, Rossi es va anar acostant, mentre que Pedrosa donava la impressió de no poder incrementar el ritme de la seva Honda. Així, malgrat que li va costar, al final Valentino Rossi va caçar Dani Pedrosa en el dessetè gir. El van realitzar amb una diferència de tres dècimes de segon i quasi una volta després el va superar per augmentar un poc més el seu ritme.

En les deu voltes que encara quedaven per disputar-se va ampliar el seu avantatge fins als 2,7 segons que valien la victòria i, a més, el lideratge de la classificació provisional del mundial per davant d’Stoner, Lorenzo i Pedrosa. Qui va tenir més mala sort de tots va ser Jorge Lorenzo, que havia marcat el millor temps d’entrenaments, però que en les voltes inicials no va poder aguantar darrere dels rivals i va rodar algun temps a la quarta plaça, fins que va recuperar l’alè i va forçar el ritme per intentar arribar a Stoner i al tercer lloc del pòdium.

Això no obstant, la seva ànsia va poder més que l’abast dels pneumàtics i va acabar caient en meitat del revolt d’Angel Nieto sense solució de continuïtat, ja que va trencar l’estrep dret i encara quedaven gairebé quatre voltes. La correguda ja estava sentenciada amb una clara victòria de Valentino Rossi, seguit per Dani Pedrosa i amb Casey Stoner tercer, que a la fi va trepitjar el pòdium a Jerez, un circuit que se li resistia. El català Toni Elías no va passar de la novena posició, mentre que Sete Gibernau, en la temporada del seu retorn a la màxima categoria del motocilcisme, va ser onzè.

Lorenzo: "He comès un error i he fet malbé la feina"

Jorge Lorenzo manifestà el seu descontentament després de caure en el GP d’Espanya, quan lluitava amb Casey Stoner per la tercera posició de la cursa després d’haver sortit en la pole. "La quarta posició no hauria estat tan malament, però quan estàs davant dels teus seguidors, a casa i amb tanta adrenalina sobre la moto, intentes fer el màxim", va exposar. "He vist que el pòdium era possible i potser allò correcte hauria estat no forçar tant en aquell moment, però sempre vull donar el millor de mi mateix... He comès un error i he fet malbé el treball fet", conclogué, veient com el seu company d’equip li arrabassava el lideratge del campionat.

Aoyama bat Bautista en la darrera volta

A diferència de la categoria de MotoGP, la cursa dels 250cc fou molt més disputada, en què quatre pilots disputaren la victòria pràcticament fins al final: els espanyols Àlvaro Bautista i Héctor Barberá, ambdós amb Aprilia; el japonès Hiroshi Aoyama (Honda) i l’italià Marco Simoncelli (Gilera). El nipó s’emportà la victòria seguit de Bautista i de Simoncelli, mentre que Barberà va quedar amb la mel a la boca. Amb el triomf, Aoyama se situa al capdavant del Mundial. Malgrat que inicialment va ser Simoncelli, el vigent campió del món, el que va marcar el ritme, no va poder deixar de costat els seus rivals, que quan van poder li van donar una justa rèplica, sobretot pel que fa a Aoyama i a Bautista, que la seva lluita va acabar aconseguint uns metres d’avantatge sobre els seus oponents.

La darrera volta es presumia d’infart i així va ser, ja que Àlvaro Bautista va intentar tancar totes les portes al seu rival, però el contrincant va saber trobar el buit i el va avançar, tot i que el pilot de Talavera de la Reina no es va donar per vençut i va cercar la victòria. Tot i així, l’única oportunitat clara la tenia en el revolt d’entrada a la recta de meta. Es tractava d’una zona compromesa que, en cas d’arribar molt aferrat al rival i fer bé la traçada, et pot permetre adjudicar-te la victòria, però Bautista va fallar en el segon pas, es va haver d’obrir molt i va donar al nipó l’avantatge suficient per doblegar-lo.

Gadea i Márquez acompanyen Smith al podi

En els 125cc es registrà una victòria clara de Bradley Smith (Aprilia), que sortí molt aviat i intentà posar terra pel mig, mentre que Julián Simón, el seu company d’equip, ho féu malament i es veié obligat a remuntar. En forçar el ritme per caçar com més aviat millor Smith, Simón perdé adherència en l’Aprilia i va caure. La victòria de Bradley Smith fou clara, però amb ell al pòdium van acabar dos espanyols, Sergio Gadea (Aprilia) i Marc Márquez (KTM), que es barallaren per la segona posició fins al darrer metre. Tanmateix, l’experiència del primer va valer més que l’ambició del segon.