TW
0

S’ha acabat! Feina feta! El Reial Mallorca continuarà la temporada que ve a Primera Divisió. En falta encara la certificació matemàtica, però la feina està feta. El conjunt de Manzano superà ahir el Valladolid (2-0) i totalitza ja 39 punts. El partit no fou excel·lent ni espectacular, però es materialitzà el gran i principal objectiu: aconseguir els tres punts. Derrotar els val·lisolentans no fou, ni molt manco, una feina fàcil, atès que els homes de Mendilibar disposaren d’oportunitats clares. Però els castellans perdonaren, fallaren en la rematada final i el conjunt de Manzano, en canvi, l’encertà en dues oportunitats, marcà dos gols i s’endugué el triomf. El matx era transcendental, gairebé definitiu. Una victòria havia de servir per deixar tancada la permanència del Reial Mallorca a Primera Divisió.

Així ho havien recordat durant els dies previs el president, Mateu Alemany, i l’entrenador, Gregorio Manzano, que demanaren un darrer esforç a la plantilla i a l’afició. El tècnic alineà davant el Valladolid el millor onze. És a dir, que Aouate ocupà la porteria amb Scaloni y Ayoze per les bandes, mentre que Nunes i David Navarro se situaren a la zona central. Martí i Cléber Santana foren els encarregats d’organitzar i distribuir el joc, mentre que Varela i Arango es col·locaren a la dreta i a l’esquera, respectivament. Aduriz fou, una setmana més, l’home més avançat, just amb Jurado per darrere.

L’enfontament començà sense cap dominador clar. La pilota viatjava d’una porteria a l’altra sense que cap dels dos equips no aconseguís imposar-se al rival. Hi faltava control. Així i tot, la primera ocasió bona fou per a Goitom que, de cap, envià la pilota fora per poc. Tot seguit, Asenjo es lluí per aturar un bon xut d’Arango. El partit, encara abans del descans, entrà en un dur intercanvi d’oportunitats. Una jugada del Valladolid quedà sense premi, atès que Óscar Sánchez xutà fora per poc. Però l’acció més clara del conjunt de José Luis Mendilibar arribà encara abans de la primera mitja hora de joc, quan Goitom, completament sol i gairebé sobre la mateixa línea de gol, rematà amb el cap al travesser. El més senzill era enviar la pilota dins la porteria, però...

El Mallorca, tard o d’hora, havia de reaccionar. Un bon xut d’Aduriz que neutralitzà Asenjo; una falta executada per Arango que el porter, no sense dificultats, aconseguí treure... i una pilota que el veneçolà, de falta, llançà al travesser... foren les oportunitats millors dels locals en el tram final de la primera meitat. Havien fet mèrits per marcar, però el marcador no s’havia mogut.La segona part començà sense canvis als onzes. Just en la represa, una bona rematada de Pep Lluís Martí sortí fora per poc. Es complia el minut 52 quan Goitom disposà d’una ocasió clamorosa. Manzano cercà solucions i donà entrada a Keita en substitució de Varela. Així, Arango i Jurado passaren a ocupar les bandes, mentre que Keita es col·locava just per darrere Aduriz.

El duel, aleshores, era presidit per errades constants, entregues al rival, imprecisions... S’havia arribat al minut 64 quan Aduriz rematà amb el cap, Keita encertà a tocar l’esfèrica i el primer gol pujà al marcador. De res no serviren les protestes del Valladolid, que reclamava fora de joc de Nunes, que estava en posició antireglamentària i intentà tocar la pilota sense aconseguir-ho. Mendilibar optà per canviar Goitom per Oldoni i, poc després, Castro suplí Aduriz. Faltaven nou minuts per al final quan una centrada de Castro deixà l’esfèrica a Keita, que superà el seu marcador i deixà el matx sentenciat (2-0). Tres minuts abans del 90, Ramis entrà per David Navarro, lesionat. Tot estava ja dat i beneït, encara que el català Àlvarez Izquierdo allargà el partit quatre minuts. Res no canvià. El Mallorca havia aconseguit tres punts vitals i té la continuïtat a Primera Divisió quasi assegurada. Ahir, com no podia ser d’altra manera, els aficionats acomiadaren els futbolistes amb una gran ovació. La feina estava feta.