Un puntet més! I ja són trenta-sis!

Màlaga:  Goitia; Manolo, Weligton, Gámez, Calleja; Duda, Lolo, Apoño, Eliseu; Adrián i Baha. Luque per Manolo, Salva per Eliseu i Fernando per Baha. 

Mallorca: Lux; Scaloni, Navarro, Nunes, Ayoze; Varela, Martí, Cléber Santana, Arango, Castro i Webó. Coro per Cléber Santana, Valdo per Varela, Suárez per castro i Keita per Webó

Gols:
1-0: minut 53, Apoño.
1-1: minut 58, Arango.

Arbitre: Mateu Lahoz (Comité Valencià). Amonestà el jugador del Mallorca Ayoze al minut 40.

Un puntet més! I ja en són trenta-sis! El Reial Mallorca empata a Màlaga (1-1) i ara és una mica més a prop de la permanència i un punt més lluny del descens. El conjunt de Manzano disposà de les oportunitats més clares, però l’equip andalús s’avançà en el marcador. Empataren ràpidament els visitants, que aleshores podrien haver sentenciat el duel. El partit embogí, el Màlaga cercà el gol en el tram final, però el peu del porter Goitia salvà els seus de la derrota en el darrer alè.

L’argentí Germán Lux, tot i que Aouate ja està recuperat, tingué continuïtat a la porteria. En defensa, Scaloni i Ayoze se situaren de laterals, amb Nunes i David Navarro com a centrals. A mitjan camp, Martí i Cléber foren els encarregats, una setmana més, de la construcció del joc, amb Varela i Arango per les bandes. I en atac, Castro es col·locà just per darrere Webó.

El partit no havia de ser fàcil, com ho deixà clar Manzano divendres quan lloà –i de quina manera!– la pràctica totalitat de la plantilla del Màlaga. El tècnic havia començat a preparar el duel. Guanyar es convertia en una proesa, mentre que la derrota perdia importància, atès que seria davant un gran equip.

Començà el matx amb més bon joc del Màlaga, que duia la iniciativa i exercia el domini territorial. El Reial Mallorca es defensava amb ordre i no tenia dificultats per mantenir invicta la porteria, alhora que s’aproximava a la porteria de Goitia al contracop.

Els homes de Manzano no es torbaren gaire a mostrar les dents amb un xut llunyà de Webó, que sortí fora. A més, Pep Lluís Martí i Cléber Santana no deixaven maniobrar ni Apoño ni Lolo. El partit era avorridot, de qualitat escassa, però perfectament controlat pels illencs. De fet, un espectacular cop de cap de Webó, després d’una falta treta per Pep Lluís Martí, va ser rebutjat amb grans dificultats pel porter local.

El Màlaga necessitava el triomf per mantenir intactes les possibilitats de tornar a Europa, però no aconseguia rendibilitzar del domini en la possessió. Per moments, els andalusos combinaven bé, tot i que els seus atacs morien sempre a les rodalies de l’àrea de Lux. Gámez envià fora una pilota clara de gol. La rèplica del Mallorca arribà tot seguit, quan una gran jugada de Castro per la banda dreta acabà amb una bona rematada de Webó, que sortí desviada per ben poquet. I encara abans del descans, Cléber conduí un contracop dels vermells i cedí l’esfèrica a Castro, que l’envià fora. A continuació, el valencià Mateu Lahoz assenyalà el camí dels vestidors.

La segona meitat començà sense canvis. D’entrada, els locals s’aproximaren dues vegades a la porteria de Lux. Fou un miratge. El Mallorca s’adonà que podia guanyar i passà a controlar el duel. Però només havien passat set minuts de la represa quan Lolo centrà des de la banda esquerra, Ayoze rebutjà amb el cap i Apoño, de fora de l’àrea, engaltà una volea en la qual Lux no pogué fer res per aturar-la. El Màlaga, sense fer res, guanyava. Quanta injustícia! El Mallorca, és clar, cercà l’empat, però tot feia pensar que seria aleshores quan més còmode estaria el conjunt andalús, un dels equips amb menys possessió de Primera Divisió. El matx havia embogit i Arango executà de manera magistral una falta per restablir la igualtat en el marcador.

El Mallorca, aleshores, dominava el partit. I ho feia amb claredat. Antonio Tapia hi cercà solucions i donà entrada a Fernando en substitució de Baha i, poc després, Salva suplí Eliseu.

El duel era viu, vibrant, però els futbolistes de Manzano eren superiors. En tot cas, en el darrer tram de l’enfrontament el Màlaga reaccionà i agafà les regnes de la situació. Tanmateix, Salva Ballesta fallva una i altra vegada. Duda provocà el lluïment de Lux vuit minuts abans del final i el domini de l’equip de Tapia continuava. El tècnic visitants, que havia concedit minuts a Keita –substituí Webó–, cercà un control més clar de la pilota amb el canvi de Mario Suárez per Castro.

Si bé el Màlaga espitjava i el públic animava sense defallir, el marcador ja no es va moure. Així i tot, encara abans d’arribar al minut quaranta-cinc, Arango assistí Keita, però Goitia encertà a desviar la pilota amb el peu. Uf! Quina pena!