TW
0

No he pogut evitar caure en el tòpic, però el titular d’aquest article il·lustra d’una manera bastant aproximada la situació que, esportivament parlant, visqué ahir el porter argentí Germán Lux. Fa una setmana el "Poroto" fou crucificat a la "Catedral" en encaixar el gol que significà la derrota mallorquinista davant l’Athletic en el primer xut a porteria que rebé. Llavors, tothom es recordà de la seva llegenda negra i d’una estadística ben alarmant: una única victòria en els vint partits en què havia defensat la camiseta del Mallorca abans de la cita d’ahir. Ja no. Ara ja són dues victòries en vint-i-un duels. El triomf d’ahir contra l’Almeria fa justícia a un bon professional castigat immerescudament amb la fama de malastruc. Lux no obrí la boca en una setmana en la qual el debat a la porteria centrà l’atenció informativa.

Debat alimentat, per cert, pel mateix Gregorio Manzano, qui intentà fins a darrera hora i sense èxit accelerar la recuperació d’Aouate. Per molt que el "professor" volgués carregar les tintes contra la premsa i l’entorn per la pressió negativa que puguin exercir amb les seves informacions i opinions sobre Lux –qui per altra banda és completament lliure de no llegir ni escoltar res–, la veritat és que Manzano demostrà no tenir gaire confiança amb el seu porter quan, fins a hores abans del partit, dubtà entre alinear l’argentí o arriscar amb un Aouate entre cotons. Al final, l’internacional israelià no superà les darreres proves físiques i Lux tingué l’oportunitat de demostrar i constatar que el Mallorca també pot guanyar amb ell sota els pals.

Sense cap dubte, es va treure un gran pes, o més ben dit una creu, de damunt. És molt probable que Lux torni a ocupar un lloc a la banqueta dissabte que ve a La Rosaleda i que Aouate, ja recuperat, torni a l’onze inicial, però l’argentí ha guanyat ja una primera batalla. Lux ja es torna a sentir bon porter i parla sobre el terreny de joc.