Un empat de bogeria (3-3)

Ahir, Manzano presentà l’onze previst amb una important sorpresa, ja que Ayoze fou titular, mentre que Corrales quedà relegat a la banqueta. D’entrada, el partit no tenia un dominador clar. El joc era presidit pels nervis i per la tensió i les imprecisions n’eren una constant. El duel embogia per moments i la pilota viatjava d’una porteria a l’altra, però sense que es creàs ni una sola oportunitat clara de gol. El conjunt andalús de Paco Chaparro pressionava de tant en tant, i ho feia bé, davant un Mallorca que tenia moltes dificultats per organitzar i distribuir el joc al centre del camp. Delgado Ferreira assenyalà fora de joc quan Aduriz quedava sol davant Ricardo. S’equivocà.

Abans que es complís la primera mitja hora de partit, Scaloni cedí la pilota enrere, però Emanà s’avançà a Aouate. Tot i que el porter israelià va fer penal, la pilota arribà a Mark González, que just hagué d’espitjar-la per inaugurar el marcador. Aleshores, Sergio García, Mark González, Emanà, Oliveira... ja havien demostrat la seva indiscutible qualitat. Poc després, Emanà envià una esfèrica entre els centrals que M. Aurélio convertí en el segon gol dels andalusos. El Betis era superior, jugava millor, però el Mallorca encara era viu. Aduriz envià la pilota al pal i Varela, de falta, estigué ben aprop de marcar, però el seu xut anà fora per poc. El conjunt de Chaparro es mostrava dèbil en defensa i la remuntada era possible.

La segona meitat començà sense canvis. Els verd-i-blancs jugaven amb comoditat i estaven més ben situats davant un rival que semblava jugar al contracop. Damià, completament sol, no encertà a marcar i Mark González, de cap, envià l’esfèrica fora. Uf! Però el Mallorca tenia també les seves opcions. Nunes, de cap, i Arango, tot sol, no saberen rematar entre els tres pals. El gol podia arribar en qualsevol porteria, però la sensació era que el Betis era molt millor que el Mallorca. Manzano havia de cercar solucions i donà entrada a Castro i a Webó en substitució de Varela i de Martí, respectivament, en el minut 63. L’uruguaià se situà a la banda dreta i Arango es col·locà a l’esquerra, mentre que Webó acompanyava Aduriz en atac.

El Mallorca donava moltes facilitats en defensa i el Betis continuava fallant la sentència definitiva. Les aproximacions dels andalusos sovintejaven i Arzu, en un servei de córner tret per Emanà, deixà el partit gairebé sentenciat en el minut 67. El Mallorca no abaixà els braços, ho continuà intentant i tres minuts després Castro, amb un xut fort, reduí l’avantatge del conjunt de Chaparro (1-3). El miracle de la remuntada era possible. El conjunt de Manzano cercava el gol quan Jurado s’internà per la banda dreta i centrà a l’interior de l’àrea, on Castro tocà la pilota enrere perquè Webó superàs Ricardo.

Quedava un món i el Mallorca perdia (2-3) per la mínima. Hi havia temps i els homes de Manzano ho intentaven. A Castro li faltà ben poc per empatar, però Ricardo neutralitzà el seu xut. El Betis, sense intensitat, havia desaparegut del camp i encadenava errades i imprecisions, però faltava el gol de l’empat. Castro va fer una bona paret amb Ricardo quan faltaven nou minuts per al final i aconseguí el miracle de l’empat. Feia només onze minuts que el Betis guanyava amb solvència (0-3) i ara els homes de Manzano salvaven un punt. Iquedava temps. Els locals semblaren conformar-se amb l’empat i aixecaren el peu de l’accelerador. El marcador ja no es mogué, però el Mallorca és ara un punt més lluny del descens.