En aquests moments, el més important és no tirar coets i tocar de peus a terra. El Mallorca ha de fer moltes passes per salvar-se definitivament i, per tant, els coets els podem deixar per d’aquí a un grapat de setmanes. Deambular, institucionalment i esportivament, per la Primera Divisió no ens ha fet ni ens fa cap bé, perquè la imatge que hem generat és la d’una república bananera. Ara encara som a temps –i no sé si això és un desig o una realitat– de recompondre la situació. Continuam a la part baixa de la classificació, continuam a l’àmplia zona d’equips que opten al descens, continuam al vagó de coa i, sincerament, no crec que Manzano sigui capaç de treure’ns d’aquest vagó.
A mi em fa la sensació que Manzano és un dels germans Marx durant aquella escena que demanaven més fusta sense saber ni on anaven ni si arribarien a cremar tot el tren. Inconsciència li diuen o, en el nostre cas, no sé si li podríem dir alguna cosa més forta. Manzano s’ha equivocat al terreny social i esportiu, n’ha encertades ben poques, però parla i es comporta amb l’autocomplaença d’aquell que es pensa que és el rei el mambo i ha guanyat un parell de campionats del món. En aquestes altures ja m’és igual on vagi a parar Manzano, però sí ens ha de preocupar on anirà a parar el Mallorca tant a l’àmbit esportiu, com al social, com a l’institucional. És un tòpic, però cada setmana serà una final i cal donar suport a la plantilla, sense deixar d’exigir compromís, treball, esforç, dedicació i entrega. No sé si és demanar massa, però la realitat és que o ens posam les piles o pegarem directes a Segona o Segona B. Potser algú desitjaria aquest fracàs, però és ben segur que els milers d’aficionats que s’han gratat la butxaca i el cor per aquest Mallorca tenen esperances en uns resultats que ens assegurin la Primera Divisió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.