TW
0

Just queda un fil de vida. El FC Barcelona, sense fer res de l’altre món, no tingué cap classe de dificultat per superar el Reial Mallorca (2-0) i deixar l’eliminatòria gairebé decidida. L’equip de Pep Guardiola no va fer un partit magnífic, però té ja un peu i mig a la final. Els blaugranes acapararen la possessió de la pilota durant moltes fases del duel, marcaren dos gols i gaudiren d’oportunitats clares. Gregorio Manzano presentà ahir un onze amb novetats impotants. A la porteria, com s’havia previst, s’hi posà Lux. La revolució del tècnic andalús del Reial Mallorca començà per la defensa. Scaloni i Ayoze n’ocuparen els costats amb Nunes i Josemi com a centrals. Al centre del camp, Mario i Cléber Santana se situaren com a pivots, mentre que Castro i Corrales es col·locaven a les bandes. En atac, Óscar Trejo quedava com a segon home més avançat, just per darrere Webó.

Guardiola donà descans a alguns titulars indiscutibles, però presentà un onze amb moltíssima qualitat. Això sí, Messi, el millor futbolista del món, s’assegué a la banqueta per a tranquil·litat de Manzano, que per si de cas alineà Ayoze i Corrales a la banda esquerra. El FC Barcelona, és clar, dominà el partit des del primer moment. El conjunt blaugrana acaparava la possessió de l’esfèrica, mentre que el Mallorca es limitava a defensar-se, ja que tenia moltes dificultats per sortir al contracop. La pressió dels homes de Guardiola era asfixiant i el Mallorca perdia la pilota amb molta rapidesa. Així, i com era d’esperar, les ocasions no tardaren a arribar. Es complia el minut 8 quan Bojan, en una jugada excel·lent, deixà enrere Josemi i Nunes, però el seu xut fou neutralitzat per Lux. El Barça, tard o d’hora, aconseguiria inaugurar el marcador. La qualitat sempre acaba decidint, però el cronòmetre anava avançant sense que el marcador experimentàs la mínima variació. Encara abans d’arribar al primer quart d’hora, Lux aturà un altre bon llançament de Bojan.

El domini dels locals era absolut, però el Mallorca no renunciava a cercar la porteria rival. Castro xutà molt desviat i el partit continuà. Iniesta disposà d’una bona oportunitat, però la pilota sortí lleugerament desviada. L’equip balear continuava perdent l’esfèrica amb facilitat i acumulava homes en defensa, però semblava evident que, en un moment o l’altre, marcaria el Barça. Lux es lluí per desviar a córner un bon xut de Sylvinho. Poc després, Henry, completament sol i de cap, marcà aprofitant una bona centrada de Bojan. El conjunt català acumulava més del 70% de la possessió, però amb el mínim desavantatge al marcador el Mallorca millorà ostensiblement. La pressió del Barça gairebé desaparegué i els visitants arribaren al descans sense patir cap altre esglai.

La segona meitat començà sense canvis, però Messi començà a escalfar just posar-se la pilota en joc. Deu minuts es torbà Guardiola a donar entrada a l’argentí en substitució d’Henry. Busquets, a més, entrà per Gudjohnsen. Manzano, en una decisió ben sorprenent, reaccionà als canvis blaugranes amb la substitució de Corrales per Pep Lluís Martí. El Mallorca no passava per grans dificultats en defensa i, fins i tot, dominava territorialment el rival en diferents moments del duel. Manzano cercà qualitat i Jurado substituí Webó. Messi, quan encara faltaven vint minuts per al final, va fer possible que Lux es confirmàs com el millor dels mallorquinistes. Márquez, executant una falta de forma magistral, va fer el segon gol local i decidí així el partit i, pràcticament, l’eliminatòria. Manzano espremés les opcions i optà per Aduriz quan retirà del camp Castro. El Barça, per moments, endarrerí la seva posició i deixà fer. Trejo reclamà penal a les acaballes del partit després d’una entrada de Márquez, però l’asturià Muñiz Fernández l’encertà i deixà continuar el joc.